25.04.2025 - 21:40
|
Actualització: 26.04.2025 - 17:13
Aquests dies es parla molt de papes, cardenals, cúries i porpres. És, doncs, un bon moment per a repassar la terminologia que té a veure amb el canvi de papat. Som-hi.
D’on ve el mot ‘papa’?
El mot papa prové del llatí tardà papa, que al seu torn prové del grec πάπας (pápas), que volia dir ‘sacerdot’, ‘bisbe’. El grec papás també es feia servir com a terme afectuós per a designar el pare (com en català, papa o papà). A VilaWeb ho escrivim amb minúscula inicial. Una dona papa és una papessa. La duració del càrrec de papa és el papat.
Com més en podem dir?
Més maneres d’anomenar el papa són sant pare, pare sant i summe pontífex (no pas pontífex i prou, que pot ésser un bisbe). Així mateix, hom l’anomena pastor d’ànimes (que també es pot referir a un bisbe o a un sacerdot), vicari de Jesucrist i servent dels servents de Déu.
Quin tractament li escau?
El papa és tractat de “santedat”: sa santedat, el papa.
Cúria
La cúria romana és el conjunt d’organismes administratius i judicials per a regir l’Església Catòlica. La que regeix un bisbat s’anomena cúria diocesana.
Santa Maria Major
L’església de Roma on el papa Francesc ha volgut ser enterrat és Santa Maria Major (i no “la Major”, com sentim de vegades, per influència del castellà).
Conclave
La Capella Sixtina –el recinte on es fa l’elecció del papa– és el conclave, mot agafat del llatí conclave (‘lloc tancat amb clau’). També s’anomena conclave la reunió dels cardenals que fan l’elecció. És una paraula plana. No són correctes ni cònclave ni cònclau.
Cardenals
El títol de cardenal és el més alt que concedeix el papa. Els cardenals tenen dues funcions: assistir el sant pare en les tasques de govern de l’Església i formar part del conclave per a elegir un papa nou. El cardenal camarlenc és el que s’encarrega d’administrar els béns de la cúria romana quan no hi ha papa; el cardenal protodiaca anuncia el nom del nou papa; i els electors són tots els cardenals menors de vuitanta anys, que tenen dret de vot en el conclave.
Porpra cardenalícia
El vestit dels cardenals s’anomena porpra cardenalícia. És tenyit d’una matèria colorant vermella anomenada porpra. Per això els cardenals també reben el nom de purpurats.
Reunió de prelats
Abans del conclave es fa una reunió de prelats en què s’elegeixen tres escrutadors, tres revisors i tres infirmarii. Els escrutadors s’encarreguen de comptar els vots emesos; si no coincideixen amb el nombre d’electors, es cremen i es torna a votar. Els revisors revisen el recompte. Els infirmarii apleguen els vots dels cardenals malalts.
‘Fumata’
El mot italià fumata vol dir ‘fumera’. Després de cada votació del conclave, en una estufa es cremen les butlletes de vot. Gràcies a una mescla que es crema en una estufa auxiliar, s’aconsegueix que el fum que surt per la xemeneia sigui de color negre o blanc: si la fumera és negra (fumata nera), cap cardenal no ha obtingut dos terços dels vots i cal tornar-hi; si és blanca (fumata bianca), ja ho tenim. Aleshores repiquen les campanes i el cardenal protodiaca surt al balcó per exclamar: “Annuntio vobis gaudium magnum: habemus papam” (“Us anuncio una gran joia: tenim papa”).