El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha presentat avui el macrobaròmetre del març, una enquesta per a les eleccions espanyoles del 28 d’abril, que estima el repartiment d’escons en cada demarcació.

Els resultats aporten unes quantes dades que sorprenen en els resultats d’arreu dels Països Catalans i que en molts casos implica un canvi majúscul, que podria capgirar el mapa polític. Un element extremadament important si tenim en compte que el mateix dia hi ha eleccions valencianes i un mes després, a les Illes, municipals i europees. Repassem deu d’aquestes sorpreses.

1. El PP, cinquena força a les Illes

En les eleccions al congrés espanyol es reparteixen vuit escons a les Illes, en una circumscripció única. El 2016, el PP hi va ser la força més votada, amb un 35% dels vots i 3 escons.

Ara, segons el CIS, la situació és totalment diferent. Encara que el PP rep una intenció directa de vot del 8% (11% si s’hi afegeix la simpatia), només es preveu que obtingui un diputat. En canvi, el PSOE (2-3), Unides Podem (1-2), Ciutadans (1-2) i Vox (1-2) tenen unes expectatives més altes, segons la ‘cuina’ de l’enquesta.

Sorprenentment, si bé l’estimació de Vox és més alta que no la del PP, té una intenció directa de vot inferior, del 4% (que es manté igual afegint-hi la simpatia). Per tant, o és una cuina molt elaborada o un error a les portes de la campanya electoral, que es manté hores després de publicar-se.

2. El sobiranisme català obtindria el  resultat més bo de la història

El 2011 la suma dels 3 escons d’ERC, encapçalats per Alfred Bosch, i els 16 de Josep Antoni Duran i Lleida, van ser el millor resultat en la història del sobiranisme català.

Aquesta vegada Esquerra tindria un augment significatiu en el nombre d’escons. Si el 2016 va obtenir-ne 9, el CIS preveu que el 28 d’abril foren 17 o 18. Junts per Catalunya en tindria entre 4 i 5.

Aquest resultat, entre 21 i 23 escons, empenyeria el sobiranisme molt més amunt que a l’anterior rècord, quan va assolir 19 diputats, el 2011. A més, a l’independentisme, en les millors expectatives, li faltaria un escó i prou per a atènyer la meitat dels de Catalunya.

3. Ni Front Republicà  ni Veus Progressistes

Tot i que el macrobaròmetre del CIS s’ha publicat avui, es basa en unes enquestes fetes entre el primer i el 18 de març.

La coalició Front Republicà (de Poble Lliure, Pirates de Catalunya i Som Alternativa), es va formar el 15 de març, i la coalició Veus Progressistes (Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana de les Illes Balears), que uneix el sobiranisme de les Illes, es va presentar el 13 de març.

Els partits que representen les candidatures ja tenen representació en diferents àmbits i hi ha possibilitats que en tinguin també al congrés espanyol. Però el fet que el sondatge es fes abans de tancar el termini per a presentar coalicions les ha excloses de les estimacions.

4. Compromís,  només un escó per València?

La coalició valencianista Compromís va assolir una presència institucional important en el darrer cicle electoral: 84 batllies, inclosa la de València; 19 escons i el 18,19% dels vots en les eleccions a les Corts, fet que li va permetre d’assumir la vice-presidència del govern, i un eurodiputat.

En les eleccions espanyoles del 2016, en coalició amb Podem i EUPV, va convertir la candidatura en la segona força del País Valencià, amb nou escons, dels quals quatre van ser per a Compromís.

En aquestes eleccions, la coalició amb les esquerres d’àmbit estatal no s’ha repetit. Però el resultat que mostra el CIS és sorprenent. Compromís només tindria 1 escó o 2 per València (sense possibilitats a la resta de demarcacions) i Unides Podem 3.

En gran part, podria haver-hi un vot útil cap als socialistes. Això voldria dir perdre la meitat dels escons de fa tres anys, un fet sorprenent que implicaria que Ciutadans i Vox (com també PP i PSPV) passessin davant d’Unides Podem i Compromís. Falta comprovar si les previsions es corresponen amb la realitat.

5. La gran indecisió

Falten poques setmanes per a les eleccions i fa poc més d’un mes que es va fer l’enquesta. Però les xifres mostren que hi ha una gran indecisió als Països Catalans, cosa que farà que la campanya electoral sigui més important que mai.

Al País Valencià, hi ha un 24,2% dels enquestats que no tenen decidit el vot i un 10,6% que no ho sap o no respon. En total, 34,8%. A les Illes, un 36% no ho ha decidit, no sap o no respon, i a Catalunya s’enfila fins al 37%.

Per tant, a tots els Països Catalans més d’un terç dels electors no sap qui votarà. I cal afegir-hi que el Front Republicà i Veus Progressistes encara no s’havien presentat.

En l’enquesta s’han aplicat mecanismes (la cuina) que se serveixen de la simpatia i més variables, per mirar de ‘preveure’ el vot, però amb una indecisió tan alta, els resultats encara poden variar molt.

6. PSC i ERC obtenen prop de dos terços dels escons

En el cas de Catalunya, les enquestes mostren un augment del PSC i també d’ERC. El 2016, totes dues formacions van obtenir 17 escons de 47, és a dir, un 34% dels diputats.

Ara la suma dels dos partits gairebé doblaria resultats i arribaria fins a 29 escons o 32 (64%). Per demarcacions, els dos partits acumularien 5 diputats dels 6 de Girona, 3 de 4 a Lleida i 4-5 dels 6 de Tarragona. A Barcelona, entre 17 i 19 dels 32 que es reparteixen. Més de la meitat.

Aquests resultats deixarien la resta de formacions sota mínims: 1 diputat el PP, quatre Ciutadans i entre 4 i 5 JxCat. Un resultat molt baix per a aquestes formacions, que han presentat candidats potents, com ara Jordi Sànchez i Inés Arrimadas.

7. El PACMA podria entrar al congrés espanyol

El partit animalista, PACMA, tindria possibilitats d’entrar al congrés espanyol amb dos escons. De totes les estimacions que fa el CIS, només hi ha dues demarcacions on els animalistes poden tenir escó: Barcelona i València.

En gran part, és en aquestes dues demarcacions on es reparteixen una part important dels seients i, per tant, on els partits minoritaris tenen més facilitats per a entrar: 32 a Barcelona i 15 a València.

El 2016 a Barcelona ja va obtenir 47.000 vots (1,8%), i a València 18.900 (1,3%). Ara la intenció directa de vot al CIS és d’un 1,1% a Catalunya i 0,8% al País Valencià, però deixa oberta la porta perquè entri al nou congrés espanyol.

8. Vox, quarta força al País Valencià

Hi ha una dada estretament lligada al mal resultat previst a Compromís i Unides Podem: Vox es convertiria en la quarta força al País Valencià en les eleccions espanyoles.

Podria obtenir diputats en totes tres demarcacions, fet que no preveu per cap d’aquests dos partits d’esquerres. A més, fins i tot pot empatar amb Ciutadans en la tercera posició, amb 5 escons. Un resultat sorprenent.

Si es repeteix el suport, aquest percentatge de vot podria donar-li, alhora, un paper protagonista també a les eleccions valencianes.

9. ERC triplica a JxCat a Girona

En les eleccions espanyoles al Parlament de Catalunya del 21-D, Junts per Catalunya va ser la primera força a la demarcació de Girona, amb 149.600 vots (37%). ERC va ser segona, amb 88.600 (22%).

A la vegada, a les darreres eleccions espanyoles del 2016, ERC va guanyar a la demarcació amb 80.400 vots (26%) i a pocs vots va quedar CDC, amb 71.200 (23%). Ara l’estimació del CIS trencaria aquesta igualtat i ERC obtindria un resultat històric, amb la meitat de tots els escons que hi ha en joc a Girona (3), mentre JxCat només n’hi tindria un.

Això voldria dir que ERC hauria de superar la proporció 60-40 respecte de la candidatura de Jordi Sànchez perquè es complís aquesta estimació. Si JxCat hi obtingués el 15% dels vots, Esquerra hauria d’arribar-hi fins al 23%.

10. Vox triplica el PP i guanya a JxCat a Barcelona

Un dels resultats més sorprenents de l’estimació del CIS és que a Barcelona Vox aconseguiria 3 escons, mentre el PP només 1, l’únic de tot Catalunya. I JxCat tan sols 2 o 3 a la demarcació de Barcelona.

Aquest resultat voldria dir, a més, que Vox empataria amb Ciutadans a la demarcació de Barcelona. Un resultat sorprenent si tenim en compte que el candidat, Ignacio Garriga, no és gaire conegut, en comparació, per exemple, amb Inés Arrimadas.

Per tant, l’extrema dreta entraria amb força a Catalunya, amb més de 200.000 vots tan sols a Barcelona. La intenció directa, més simpatia, només representa l’1,6%; per tant, hauria d’estar concentrat tot a la demarcació de la capital catalana.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb