“No va ser prioritari fins que no els ho vam demostrar”: el Twitter en català fa deu anys

Avui fa deu anys de la primera versió de Twitter en català, després d'una llarga reivindicació de la societat civil

VilaWeb
Redacció
04.07.2022 - 21:40
Actualització: 05.07.2022 - 22:48

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 5 de juliol de 2012, pocs abans de mitjanit, el compte oficial de Twitter va fer de San Francisco estant una piulada en anglès que va tenir repercussions a milers de quilòmetres de Califòrnia. “Twitter és disponible en català i ucraïnès. Gràcies i дякую als nostres traductors”, deia el missatge. Era la culminació d’una llarga campanya ciutadana que havia fet possible allò que molts, segurament, avui dia veiem ben normal: que Twitter, una de les plataformes amb més influència i amb més usuaris d’internet, parli la nostra llengua.

“Es pensaven que el català no servia per a internet”

Si bé les primeres campanyes en suport de la llengua a Twitter es remunten a final de la dècada del 2000, el clam pel català no agafà força fins el 2010, quan un periodista especialitzat en tecnologia, Albert Cuesta, visità la seu de la companyia a San Francisco per explorar la possibilitat d’una versió en català. Aleshores la reivindicació era un objectiu llunyà dels defensors del català, com també era objecte d’escarn recurrent per l’espanyolisme més recalcitrant. “L’única vegada que he sortit al diari La Razón és quan van fer un article vantant-se que els catalans fèiem tweets en castellà. Creien que el català no servia per a internet, que ja es podia fer tot en castellà”, explica el periodista.

El setembre del 2011, amb Cuesta al capdavant, milers d’internautes participaren en la piulada multitudinària #twitterencatala, que fou trending topic a l’estat espanyol. Tres dies més tard, el secretari de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Josep Martí, va enviar una carta en suport d’aquesta petició a Dick Costolo, executiu en cap de la companyia.

Així i tot, el govern no s’hi va implicar més activament i deixà la tasca en mans de la societat civil. Carles Flamerich, que era director de Telecomunicacions i Societat de la Informació, va dir amb motiu de la campanya que la reivindicació de traduir Twitter al català, “òbviament”, rebria “la influència del govern”, però insistí que aquest objectiu solament seria possible amb la pressió de tots els usuaris que ho demanessin.

El Barça, aliat clau

En canvi, sí que exercí un paper crucial el FC Barcelona, que setmanes més tard s’afegí a la campanya tot demanant públicament a la companyia que habilités una versió en català. “Per a Twitter el català no va ser prioritari fins que no els ho vam demostrar“, diu Cuesta. I reconeix que el punt d’inflexió fou la implicació del FC Barcelona: “Tot va anar bastant rodat tan bon punt el Barça va demanar-ho.” En aquell moment, tal com explica, Twitter encara era en fase d’expansió, i la captació de grans clients potencials com ara el FC Barcelona era un dels pilars de la seva estratègia creixement. “Tinc la sensació que el Barça era una entitat que Twitter perseguia“, diu.

Fins llavors –afegeix–, l’actitud de la companyia envers les reclamacions dels usuaris catalans havia estat d’una inoperància absoluta: a ell mateix, per exemple, originalment no el deixaren participar en la traducció comunitària al català perquè ja havia participat en la traducció al castellà. El febrer del 2011, de fet, Costolo va prometre a Cuesta en una piulada que el posaria en contacte amb un responsable de la companyia per coordinar-ne la traducció comunitària, però fins que el FC Barcelona no va entrar en escena, Twitter no es decidí. “El veritable desllorigador va ser el Barça”, insisteix. Aquesta, de fet, és una estratègia que el club ja ha seguit més vegades: el mes d’abril passat el FC Barcelona condicionà l’acord de patrocini amb Spotify al fet que habilités una versió en català, un requeriment a què la companyia sueca no va posar traves.

Tan bon punt la pressió féu efecte i Twitter obrí l’accés al sistema de traducció, el procés s’accelerà notablement: en qüestió d’un mes i mig, explica, uns 5.000 voluntaris –dels quals 2.000 s’apuntaren en les primeres vint-i-quatre hores, cosa que deixà bocabadats els executius de la plataforma– van enllestir una primera versió en català, que s’anà perfeccionant progressivament. Al juliol, Twitter considerà la traducció prou completa per a ser publicada i l’habilità en la versió web, quan feia poc que els ordinadors Apple també havien començat a incorporar la llengua d’ací al sistema operatiu. Però el català encara trigà anys a arribar a la versió mòbil de Twitter: fins el 2016. Avui dia, totes les versions de Twitter són disponibles en la llengua del país.

Un llegat ambivalent

Tot i la satisfacció per l’èxit de la campanya, Cuesta se’n mira el desè aniversari amb uns altres ulls. “No faria una altra campanya com aquella”, diu. “He arribat a la conclusió que a les grans plataformes només els mou una cosa: la butxaca.” Ara, explica, és més partidari de deixar de fer servir els serveis que menystenen la llengua. Un dels casos més sonats de portals que no respecten el català, recorda, és Trip Advisor, que no solament no és disponible en català, sinó que a més compta amb un equip d’administradors que es dediquen a esborrar les ressenyes escrites en la nostra llengua. “Vam interposar-hi una queixa, però no ha passat res”, lamenta Cuesta. I afegeix: “L’única cosa que entendrien és que abandonéssim la plataforma i ens passéssim tots a Booking“, una companyia rival que sí que té el català incorporat.

Un altre factor que preocupa Cuesta és que molts usuaris catalanoparlants tenen el perfil configurat en castellà, i això fa que constin com a usuaris en castellà als registres de Twitter, per bé que piulin en català i tinguin l’aplicació configurada en català. “Molta gent no s’ha pres la molèstia de fer el canvi“, diu. “L’interès que hi ha pel català no es reflecteix en la realitat, i molts usuaris catalanoparlants no es compten com a tals.”

Cuesta ho resumeix així: “La traducció al català ens ha posat al mapa, sí. Però crec que ens hi hauria pogut posar més.” Sigui com sigui, no dubta a reconèixer que els avenços d’aquesta darrera dècada pel que fa a la presència del català a les xarxes, si bé inconclusos, han estat notables. “Ara el català t’apareix automàticament com a llengua a la majoria de grans plataformes –diu–. Això fa uns quants anys no era així.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €