refugiats

Els 49 migrants i refugiats que van ser rescatats per vaixells de dos ONG fa més de dues setmanes al Mediterrani han desembarcat a primera hora del vespre d’avui a Malta, en virtut de l’acord anunciat hores abans pel primer ministre de l’illa, Joseph Muscat, i que contempla el seu trasllat a vuit països de la Unió Europea.

El vaixell de rescat de l’ONG Sea-Watch va rescatar trenta-dues persones en problemes el 22 de desembre i el vaixell operat per Sea-Eye va fer el mateix amb 17 persones més el 29 de desembre. En els últims dies ambdues organitzacions havien advertit de la situació desesperada a bord i havien sol·licitat una solució.

Malta havia permès als dos vaixells entrar a les seves aigües territorials a causa del mal estat de la mar però el govern maltès havia reclamat que la UE redistribuís primer 249 refugiats que ja es troben a l’illa abans de permetre el desembarcament dels 49 nous rescatats.

Els migrants han estat traslladats a un vaixell de rescat de l’exèrcit maltès que ha atracat al port de La Valletta a les 16.00 hores. Una vegada han baixat del vaixell, els migrants han estat escortats per la policia.

Segons ha anunciat Muscat, vuit estats membres – Alemanya, França, Portugal, Irlanda, Romania, Luxemburg, Països Baixos i Itàlia – han accedit a acceptar tots els migrants a bord d’aquestes embarcacions.

A més, dels 249 migrants que ja havien estat rescatats per Malta a finals de desembre, 131 també seran redistribuits a altres estats membre de la UE, mentre que 44 procedents de Bangladesh seran repatriats al seu país, ha aclarit el primer ministre maltès.

El govern alemany ja ha confirmat que acceptarà seixanta migrants, mentre que França també hauria accedit a acollir aquesta mateixa quantitat. En el cas de Portugal, n’acolliria vint, mentre que Luxemburg, Irlanda i Països Baixos rebran sis migrants cadascun. Finalment, Romania n’acceptarà cinc i Itàlia s’hauria compromès amb l’acolliment de persones vulnerables però sense oferir una xifra, han indicat fonts europees a Europa Press.

Muscat ha sostingut que els rescats es van produir en zones en les quals Malta no era legalment responsable. ‘Malta és un país molt petit. Està en la nostra naturalesa ajudar als qui estan en problemes. Però com a primer ministre, no puc eludir la responsabilitat de salvaguardar la seguretat nacional de Malta’, ha defensat.

‘Aquest cas no hauria de servir com a precedent i tinc garanties que tindrem el suport de les institucions europees en aquest assumpte’, ha agregat el primer ministre maltès, que ha arremès contra les ONG de rescat, a les quals ha acusat d’actuar per la seva pròpia voluntat i després esperar que d’altres resolguin els problemes que ells creen.

Les ONG celebren al notícia
‘La UE ha decidit alliberar els seus 49 ostatges’, ha celebrat Sea-Watch en un missatge a Twitter després de conèixer la notícia. ‘Després de 19 dies al mar, els nostres hostes finalment tenen un refugi segur’, ha afegit l’ONG alemanya, que ha denunciat que la política mai ha de fer-se a costa dels necessitats.

Des de Sea Eye també han celebrat que ‘els seus hostes podran arribar a terra’. ‘El desembarcament no pot subordinar-se a les negociacions entre estats a costa de les persones’, ha advertit l’organització, que ha defensat la necessitat d’una solució estructural al problema.

La Comissió Europea també ha expressat la seva satisfacció per l’acord aconseguit. ‘Estic feliç que els nostres esforços per desembarcar els migrants en vaixells a Malta hagin donat resultat i que tots els que estan a bord estiguin sent desembarcats ara mateix’, ha escrit el comissari d’assumptes interns i migració, Dimitris Avramopoulos.

Així mateix, ha elogiat tant Malta per permetre aquest desembarcament com els estats membres que han mostrat solidaritat activa acceptant els migrants.

L’acord no ha estat fàcil, segons Brussel·les
Més tard, Avramopoulos ha admès que no ha estat fàcil aconseguir l’acord i ha demanat de nou als estats membres més solidaritat en matèria d’acolliment. ‘Tenir 49 persones en vaixells durant prop de tres setmanes no és el que Europa representa. Europa són valors i solidaritat, sense això no hi ha Europa’, ha resolt en una roda de premsa a Brussel·les, en una compareixença que ha començat assumint que la Unió Europea no viu el seu millor moment, referint-se a una política migratòria comuna.

El comissari grec ha recalcat que el bloc ha de complir amb el seu deure moral i humà amb els immigrants rescatats al mar i amb els qui busquen protecció internacional en territori comunitari.

En aquest sentit, Avramopoulos ha expressat la disposició de la Comissió de treballar de la mà amb els governs nacionals per engegar mesures temporals de solidaritat amb els països més exposats a la pressió migratòria, però ha deixat clar que han de ser mecanismes que serveixin de pont cap a la reforma de Dublín que segueix bloquejada.

L’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) també s’ha alegrat del desembarcament dels migrants i ha elogiat que Malta els hagi donat port segur, així com el paper de la Comissió Europea que ha permès coordinar l’acord per al seu repartiment en diversos estats membre.

ACNUR critíca la lentitud en la reposta
No obstant això, ha expressat la seva preocupació pel fet que la solució al patiment d’aquestes persones hagi trigat tant a arribar malgrat que entre els qui hi havia a bord figuraven dones i nens.

El cap d’ACNUR, Filippo Grandi, ha recordat que ‘el rescat i el mar no acaba quan algú és tret de l’aigua, significa portar-los a terra ferma i a un lloc segur tan aviat com sigui possible’. ‘L’imperatiu de salvar vides està per sobre de la política i no pot ser una responsabilitat que es negocia cas per cas’, ha advertit.

L’agència de l’ONU ha lamentat que els esforços per crear un sistema col·lectiu i predictible per al desembarcament dels rescatats al Mediterrani estan sent molt lents malgrat les propostes en aquest sentit que han fet tant ACNUR com l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). Com a conseqüència d’això, ‘segueix prevalent l’enfocament ad hoc i la gent rescatada al Mediterrani s’enfronta a dies o setmanes d’espera abans de ser autoritzada a desembarcar’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb