La vida vinícola s’esvera: VINSEUM, Tarraco Viva i més activitats

  • Us oferim algunes activitats que coincideixen al calendari

VilaWeb
Premsa monumental i mural dedicat a la vinya i el vi, a la nova Plaça del Vi del VINSEUM.
Montserrat Serra
18.05.2024 - 21:40
Actualització: 19.05.2024 - 11:05

El VINSEUM, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, obre la Plaça del Vi

Coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, el VINSEUM, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, a Vilafranca del Penedès, inaugura la planta baixa del nou edifici museístic, que s’aixeca tot just al costat de la seu actual, al Palau Reial, a la plaça de Jaume I, però que proposa un nou projecte museològic i museogràfic, obra de l’arquitecte i dissenyador Dani Freixa, i que s’inaugurarà a l’octubre. La planta baixa del nou VINSEUM es diu la Plaça del Vi. És un espai obert a tothom i prefigura les característiques vinícoles actuals del país. Una sèrie d’audiovisuals introdueixen el visitant en les diverses zones vinícoles, avui organitzades per denominacions d’origen. Diu el cartell: “En aquesta plaça, s’hi aplega la Catalunya diversa que fa vi, amb tots els matisos i totes les denominacions d’origen, però també les persones que se’l beuen i en gaudeixen, i fins i tot les que el serveixen. Alhora, és un cant i un homenatge a la viticultura catalana.”

A la planta baixa, també hi ha instal·lada una gran premsa de vi, avui restaurada, i el mural de La vinya i el vi, de Pau Boada, que és un cant i un homenatge a la vitivinicultura catalana. La premsa de vi monumental (de 8.000 kg de pes), procedent del mas de Cal Marquès de Cunit, al Baix Penedès, i datada el 1832, s’anomena premsa de biga, per la gran fusta horitzontal que aixafa la brisa, o també premsa de lliura, pel contrapès frontal de pedra que fa bascular la biga. Ha estat la tipologia de premsa de més grans dimensions que s’ha construït al llarg de la història, des que els romans la van començar a utilitzar, al voltant del segle II aC. Al costat es mostra el mural La vinya i el vi, que té unes dimensions de 33 m². L’artista vilafranquí Pau Boada (1910-1975) va materialitzar la pintura el 1960 sobre un mur enguixat de l’antic museu de Vilafranca.

Tarraco Viva i el Mediterrani, bressol de cultures

Aquesta setmana també ha començat la XXVI edició de Tarraco Viva, el festival romà de Tarragona, que compta amb més de tres-centes activitats i que s’allargarà fins el 26 de maig. Enguany, el festival gira entorn de “El Mediterrani a l’antiguitat. Un mar de cultures, trobades i conflictes”. Recreacions històriques, monòlegs històrics, conferències i debats, lectures i presentacions, exposicions, itineraris, documentals, arqueogastronomia, tallers, fires, jocs… (consulteu-ne tot el programa). Tal com escriu el director del festival, Magí Seritjol, citant l’historiador anglès John J. Norwich: “El Mediterrani és un miracle. Veient-lo al mapa per enèsima vegada, solem donar-lo per fet; però si fem l’intent de mirar-lo amb objectivitat, de seguida ens adonem que allà hi ha una cosa totalment única, una massa d’aigua que podria assenyalar-se, deliberadament, com cap altra a la superfície del planeta, com un bressol de cultures […]. Per això, no ens ha de meravellar que el Mediterrani no només hagi alimentat tres de les civilitzacions més sorprenents de l’antiguitat i que hagi estat testimoni del naixement i floriment de tres de les nostres grans religions, sinó que també els hagi servit de principal mitjà de comunicació.”

Que rebenti la Baells, més plena de vi que mai

El Konvent de Berga organitza la tercera fira de vins de mínima intervenció que porta un nom provocador i divertit: “Que rebenti la Baells”. El pantà es va omplint amb aquestes pluges de primavera, però d’aigua, a la fira, no se’n toca. En els magnífics espais de can Rosal, quaranta-set vinyataires de tot arreu ofereixen avui i demà (19 i 20) els seus vins. Són projectes que tenen en comú que promouen i practiquen una agricultura respectuosa amb la natura i l’entorn. Eviten l’addició de productes químics a la vinya i durant l’elaboració del vi, buscant l’expressió de la fruita. La cita és una bona via per a conèixer projectes nous i petits que encara no són consolidats ni reconeguts. La majoria de vinyataires treballen a Catalunya, però també n’hi ha que vénen de la Sierra de Gredos i de Múrcia. Enguany, a més, s’hi incorpora un celler de Mallorca, un projecte familiar d’Itàlia, un de França, un celler reconegut de Granada i un altre de Màlaga. (Consulteu la llista de cellers participants i les propostes gastronòmiques.)

Arrels del Vi, tots els vins de l’Empordà

Aquest cap de setmana també es fa la fira Arrels del Vi a Sant Martí d’Empúries (Alt Empordà), la fira professional de vins de la DO Empordà. En aquest setzè any hi participaran trenta cellers (tots del territori de la DO, excepte un de convidat del Rosselló), que ofereixen un centenar de referències. També es proposa un racó de formatges i hi ha varietat d’expositors. La fira és organitzada per Dominic Abernethy i per Tess Oriol i Carlos Krauel de TOCK Projects, i conté també els premis Arrels del Vi, que es trien a partir d’un tast a cegues de tots els vins que participen en la fira, tast conduït pel sommelier Rafel Sabadí. Enguany s’han premiat: en blancs, Vins de Postal Camí de Mollet 2019, Celler Cooperatiu d’Espolla; en rosats, Caminito 2022, Terra Remota; en negre, Soques 2018, Vinyes dels Aspres; entre els dolços, Bac de les Ginesteres, Vinyes del Aspres; i dins la categoria d’insòlits destaca Tripolar Dolç 2021, Celler RIM.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any