10.11.2016 - 22:00
|
Actualització: 11.11.2016 - 00:37
Diumenge les entitats sobiranistes han convocat una concentració en defensa de tots els càrrecs públics i ciutadans que són perseguits per la implicació en el procés cap a la independència.
La llista de víctimes de represàlies ja comença a ser llarga: Santi Vidal, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs, Carme Forcadell, Montserrat Venturós, Joan Coma, Santiago Espot… És una llista transversal, formada sobretot per polítics de tots els colors i de totes les institucions, però també per més gent. Al final, siga com siga, tots són ciutadans de Catalunya que tenen la seua normalitat amenaçada per l’obcecada judicialització del procés d’independència que ha desfermat el govern espanyol.
Per això defensar-los és defensar-nos a nosaltres mateixos. No hi ha cap indici que el nou govern espanyol vulga alterar la política respecte de les institucions catalanes. Deixant de banda les especulacions periodístiques, algunes de ben interessades, no hi ha res de nou. En conseqüència, si l’estat continua en la mateixa línia que fins ara, la llista, la llista de perseguits, no pot fer sinó créixer.
Contra això, com a societat, cal que oposem una reacció contundent, la mobilització permanent i sobretot la unitat. En alguns dels darrers episodis repressius hem vist picabaralles i instrumentacions partidistes que simplement són fora de lloc. Cal preservar un denominador comú que, amb respecte a les formes de cadascú, evite de desenfocar i de desviar la crítica. El problema substancial que tenim no són les diferències entre els partits. És la judicialització de la vida política per part de l’estat espanyol, que ja ha travessat barreres indignes d’un estat democràtic –especialment convertint el TC en un tribunal amb capacitats penals.
Aquesta crida a la unitat també és una raó per a omplir diumenge l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona. L’hem d’omplir per demostrar la nostra solidaritat amb les víctimes de represàlies. L’hem d’omplir per fer veure a l’estat que la repressió no li eixirà debades i que trobarà davant un país disposat a respondre. Però l’hem d’omplir també per reclamar a les institucions catalanes i als partits rigor, generositat, capacitat de diàleg, coordinació i unitat a l’hora de plantar cara a qualsevol cosa que puga venir.
Defensem-nos, doncs. Defensem-nos junts. Defensem-nos diumenge.
I tant que hi aniré. Cal ser-hi. PERÒ aquesta idea que és transversal la tenim clara els ciutadans, la CUP, NO; ERC, tampoc, i PDEC, tampoc. Així que senyors a qui s’han d’estirar les orelles és als senyors d’aquests partits. Uns més autoritaris que els altres i penso en la CUP.