Veremadores d'Enric C. Ricart.

Aquest 2018 fa deu anys que va néixer la capçalera Papers de Vi, una revista dedicada a informar sobre el món del vi, en especial de la Denominació d’Origen Alella, alhora que parla de gastronomia, paisatge, enoturisme i cultura vinícola. En l’editorial del número 54, un especial de vuitanta pàgines, s’explica amb claredat la funció d’aquest mitjà de comunicació i els objectius que es va marcar al seu començament i que avui es mantenen vigents: «contribuir a reforçar i difondre la vida i la vitalitat creixent de la Denominació d’Origen Alella, informar del dia a dia d’aquest territori vinícola, visibilitzar-ne els protagonistes, analitzar i aprofundir els seus problemes, debatre els desafiaments de cada moment, evidenciar la relació fructífera entre vi i cultura, vincular el vi amb la gastronomia de la zona i ajudar a impulsar l’enoturisme».

I es continua explicant: «Un mitjà de comunicació independent i rigorós és una eina bàsica per al desenvolupament i la maduresa democràtica d’un país. Papers de Vi se situa en aquest context i d’aquesta manera depassa l’àmbit local. Perquè aquesta revista també afronta el repte de reflexionar sobre temes d’avantguarda, que marquen el present i seran determinants per al futur, com ara la gestió responsable del paisatge, l’efecte del canvi climàtic en la vinya, la relació entre vi i salut, els valors invisibles de la vinya en l’àmbit metropolità…»

Per celebrar aquest aniversari, el número 54, que ben aviat serà disponible en pdf a la web de Papers de Vi (papersdevi.cat), ha proposat temes que miren de fer un retrat d’allò que tenim, allò que hem perdut i allò que volem. I, per veure com s’ha perdut no tan sols el patrimoni de la pagesia, sinó també els seus ideals, apareix una entrevista molt interessant a Montserrat Tura, ex-consellera d’Interior i Justícia i ex-batllessa de Mollet, arran de la publicació del seu llibre República pagesa (Premi Carles Rahola d’assaig, Pòrtic).

En l’entrevista, Tura parla dels ideals que guiaven el moviment rabassaires abans de la guerra del 1936-39. Per exemple diu: «Com a associació política i sindical van organitzar un sistema social i econòmic molt reeixit basat en la fraternitat, a l’estil d’allò que avui en diríem ‘economia col·laborativa’: ‘Si a tu avui et cal un cop de mà perquè el teu fill ha anat a fer el servei militar o perquè la teva dona acaba de tenir un fill, nosaltres venim i t’ajudem a canvi que el dia que nosaltres et necessitem tu també responguis.’ Aquesta és la gran fita dels rabassaires: fer realitat els objectius pels quals es van sindicar; per això alguns dels estudis que s’han fet sobre ells han abordat la qüestió des de la perspectiva de la teoria econòmica.»

I continua: «La majoria d’agrupacions locals rabassaires es constitueixen la primera dècada del segle XX. I no es conformen només amb el sindicat, sinó que creen germandats de protecció social: associacions de socors mutu i caixes d’estalvis i de provisió per al futur que en el cas de Mollet, per exemple, van ser l’embrió de l’actual Hospital General. És a dir, van sembrar una llavor.»

És una entrevista del periodista Àlex Asensio, que val la pena de llegir sencera. Però la resposta que il·lumina l’entrevista per sobre les altres és la transcrita a continuació. Reprodueix el decàleg del republicanisme i el posem en fila índia per remarcar-ne millor cada element. Diu Tura:

«A casa no vam aprendre els deu manaments de Déu perquè no érem creients, però sí el decàleg del republicanisme:

—Estimar la justícia per sobre de totes les coses

—Retre culte a la dignitat

—Viure amb honestedat

—Intervenir rectament en la vida pública

—Conrear la intel·ligència

—Propagar la instrucció i el coneixement

—Treballar

—Estalviar

—Protegir el dèbil

—No procurar-se el benefici propi a costa del perjudici d’altres persones.

Fixa’t si en són, de senzills, els principis, i com poden arribar a canviar l’actitud dels humans en la vida col·lectiva.»

Diria que caldria recuperar i divulgar aquest decàleg, especialment en un moment com l’actual, de lluita per a aconseguir de ser República.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb