14.09.2021 - 21:07
La presidenta del govern, Francina Armengol, ha assegurat que les Illes hauran superat el 2022 la depressió econòmica provocada per la pandèmia de la covid-19: “Aquesta crisi durarà dos anys”, ha dit en el seu discurs d’obertura del debat de política general, que continuarà demà amb les intervencions de tots els grups parlamentaris.
Armengol ha subratllat que les Illes són el territori que més creixerà econòmicament aquest any, amb un augment de l’11,61% del PIB i amb un increment del 12,1% l’any que ve, segons els càlculs del govern.
“La reactivació ja ha començat; ha estat evident aquest estiu, quan ningú no ha aconseguit crear més ocupació ni generar més facturació ni captar més clients que les Illes Balears”, ha emfatitzat la líder socialista.
Armengol ha atribuït l’inici d’aquesta recuperació al compromís de la ciutadania amb l’estratègia de salvar vides durant la pandèmia. I ha criticat a la “minoria” que en alguns moments va demanar prevaler l’economia davant de la salut, ja que la premissa que sense salut no hi hauria economia s’ha demostrat efectiva.
“Vam perdre les festes de Nadal i vam patir un hivern dur, però hem guanyat la primavera i l’estiu. Ara estem en condicions de guanyar una tardor que deixi encarrilat definitivament el retorn a la normalitat”, ha augurat.
La presidenta ha destacat que encara hi ha 48.599 aturats a les Illes, sectors complets que no han pogut reprendre l’activitat i que continuen fent sacrificis per la salut pública, com l’oci nocturn, i que hi ha moltes empreses que mai més tornaran a obrir.
Però ha assenyalat que les Balears han creat a l’agost el doble d’ocupació que la mitjana de l’estat i, tot que no s’ha recuperat la xifra d’abans de la pandèmia, ha augurat que s’aconseguirà l’any vinent.
Les Illes han recuperat un 85% de la connectivitat aèria que hi havia el 2019, per sobre de la resta d’Europa, i encapçalen el turisme internacional, tot acaparant el 30% de tots els estrangers que han viatjat de vacances a l’estat espanyol, ha dit.
Un factor que contribuirà a la recuperació i que ajudarà a més a afrontar la diversificació de l’economia balear, massa dependent del turisme, són els fons extraordinaris europeus que es rebran en els pròxims mesos. “En aquestes illes s’han garantit, de moment, més de 1.500 milions d’euros d’inversions europees“, ha detallat la cap de l’executiu, que ha destacat que el seu és l’únic executiu amb una conselleria específica per a la gestió d’aquests fons.
Aquests 1.500 milions d’euros preveuen 250 milions que el govern espanyol ha compromès per a la construcció entre el 2023 i el 2026 del tramvia que enllaçarà el centre de Palma i l’aeroport, segons ha anunciat Armengol en el discurs.
També ha posat l’accent en el fet que les Balears completarà el pagament de totes les ajudes estatals habilitades per a les empreses i autònoms perjudicats per la covid-19, en acabar d’abonar la setmana que ve els 855 milions rebuts.
No obstant això, ha explicat que els recursos disponibles no són suficients per a abordar tots els reptes que tenen les illes, per la qual cosa ha promès continuar reclamant al govern espanyol la part fiscal del Règim Especial Balear que està pendent i un nou sistema de finançament.
La presidenta ha defensat que els ciutadans i les empreses hhan de ser tractats en igualtat de condicions amb les de la resta de l’estat i ha advertit que, sense una millora del finançament estatal, no es podrà fer front al repte demogràfic i al seu impacte sobre els serveis públics.
“A les Illes hem d’alçar la veu tots junts, per a recordar els problemes immensos dels quals creixem en població i veiem amenaçada la nostra sostenibilitat social, ambiental i econòmica”, ha reivindicat Armengol.
Més i el Pi reclamen a Armengol que sigui més reivindicativa amb el govern espanyol
Demà serà el torn dels grups parlamentaris, però avui ja hi ha hagut les primeres reaccions al discurs d’Armengol. El portaveu parlamentari de Més per Mallorca, Miquel Ensenyat, ha considerat que la presidenta hauria pogut ser més reivindicativa amb el govern espanyol.
Segons el seu parer, la millora del finançament i la necessitat d’una fiscalitat que compensi la insularitat són ineludibles perquè les Illes afrontin reptes com posar límits al creixement turístic. El diputat ha incidit en què la “necessitat imperiosa de diversificació del model econòmic” requereix d’un règim fiscal propi que Armengol ha de defensar davant l’executiu espanyol. I ha recordat que les Illes tenen un govern de coalició, del qual forma part el seu partit, la qual cosa suposa una força que cal posar en valor, encara que també comporti desacords.
Per la seva banda, el portaveu del grup parlamentari de Proposta per les Illes (PI), Josep Melià, també ha criticat la falta de to reivindicatiu de la presidenta. “El to reivindicatiu ha brillat per la seva absència en el REB i el factor d’insularitat, amb bones paraules però sense concreció”, ha dit Melià després del discurs d’Armengol. “En general grans paraules buides de contingut”, ha criticat.
Segons Melià, la intervenció de la presidenta reflecteix que el govern no marca un horitzó clar ni un de model per a les illes, “ni es planteja que es faci justícia i els recursos es quedin aquí, on s’han produït”, ha assenyalat.
També ha retret a Armengol que no hagi dedicat ni una paraula a la transferència de competències des de l’estat a Balears i ha assenyalat la “gran manca de to reivindicatiu” en el govern. Segons Melià, hi ha hagut “grans oblits” en la intervenció de la presidenta com el comerç i les necessàries millores del model turístic.
El PP retreu a Armengol falta d’humilitat
Al seu torn, el portaveu del PP, Antoni Costa, ha acusat Armengol de falta d’humilitat i de contacte amb el carrer. Costa ha criticat el discurs amb el qual la presidenta ha obert el debat, que ha qualificat de “previsible”.
“Hem trobat una presidenta a qui li falta molta humilitat, que convindria que sortís una mica mes del búnquer del Consolat al carrer. I potser no faria tan alegrement algunes afirmacions que ha fet en el discurs”, ha dit Costa en declaracions als mitjans després de l’inici del debat.
