De la investidura a unes hipotètiques eleccions: el calendari polític que ve

  • La primera data assenyalada al calendari és dijous dia 4, quan Junqueras podria ser alliberat · La formació de govern i la investidura del nou president resten condicionades per molts interrogants i, si finalment fossin impossibles, es repetirien les eleccions a final de maig o principi de juny

VilaWeb
Redacció
01.01.2018 - 22:00
Actualització: 02.01.2018 - 16:12

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar divendres en l’últim consell de ministres del 2017 que la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya seria el 17 de gener. Després de l’aplicació de l’article 155 i la subsegüent intervenció de la Generalitat, Rajoy tenia la competència de convocar el nou parlament. Tenia temps per a fer la convocatòria fins al dia 23, però va decidir d’avançar el termini per fer més pressió a les negociacions entre Junts per Catalunya i ERC.

Els partits independentistes encara tenen interrogants sobre la taula abans de decidir com configuren el mandat. Junqueras és citat a declarar al Suprem, que estudiarà si l’allibera; Puigdemont i els quatre consellers exiliats encara no tenen decidit si es mouran de Brussel·les; i la logística de la investidura de Puigdemont és un interrogant. Tanmateix, el calendari polític és inamovible i els partits s’hi hauran d’adaptar. Vegem-lo:

4 de gener. La sala penal del Tribunal Suprem ha dictat una providència en la qual fixa que el 4 de gener hi haurà la vista en què s’estudiarà si s’aixeca o no la mesura cautelar de presó al vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras. La fiscalia ja ha anunciat que reclamarà que es mantingui. Junqueras serà present a la vista, el dia que en farà seixanta-tres que és a la presó. Una sortida hipotètica de la presó seria una alenada d’aire fresc per a l’independentisme, i també, un nou element a tenir en compte en les negociacions entre Junts per Catalunya i ERC a l’hora de formar govern.

11 de gener. Set dies més tard Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart tornaran a declarar davant el jutge Pablo Llarena perquè decideixi si els deixa en llibertat. Tots van demanar de comparèixer davant el jutge després de saber la decisió de mantenir-los a la presó provisional tot i haver alliberat els altres consellers. Arribat el dia, Forn ja acumularà setanta dies a la presó, i Sànchez i Cuixart, vuitanta-sis.

17 de gener. Aquell dimecres és el dia que ha escollit Rajoy, president de facto de la Generalitat, per a convocar la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya. Aquest ple el presideix el diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s’anomena mesa d’edat. En aquesta sessió els 135 diputats també escullen la presidència, les dues vice-presidències i les quatre secretaries de la mesa. Més tard, el president elegit s’adreça a tota la cambra, declara constituït el parlament i aixeca la sessió.

Ciutadans ja ha demanat la presidència del parlament, tot argumentant que és el partit més votat, però Junts per Catalunya, ERC i la CUP, tenen la paella pel mànec i poden constituir una mesa amb superioritat independentista, tal com ja passava en l’última legislatura.

Els cinc membres del govern a Brussel·les.

31 de gener. Deu dies hàbils després de la sessió constitutiva del parlament, la presidenta o president de la cambra, després d’haver escoltat tots els representants dels partits, ha de proposar al ple un candidat per a ser investit president de la Generalitat. El candidat presenta davant el ple el seu programa i demana la confiança de la cambra. La cosa més normal, tot i que l’estatut no ho especifica, és que la votació es faci l’endemà per qüestió de temps.

Aquí és on apareixen les grans incògnites, que fan molt difícil de predir què passarà. Puigdemont va dir que si era escollit president tornaria a Catalunya, però si ho fa, com ja han verbalitzat molts polítics espanyols, serà detingut i dut davant el jutge. Llarena podria aplicar-li presó sense fiança com a mesura cautelar i, per tant, impossibilitar-ne la investidura.

També pot optar per prendre possessió des de l’exili, traslladar la defensa del programa a un company de partit i votar telemàticament, per la qual cosa caldria reformar el reglament del parlament. Tanmateix, si es fa una lectura estricta del reglament del parlament, Puigdemont i els membres del govern a l’exili –tots a les llistes d’ERC i Junts per Catalunya– no podran votar a distància. Això, a més, implicaria que l’independentisme perdria cinc vots dels setanta-dos que té assegurats i no atenyeria la majoria. Ara, constitucionalistes com Marcel Mateu creuen que es pot fer una lectura flexible del reglament i permetre el vot telemàtic.

Sigui quina sigui la investidura, en cas que el candidat no tingui prou suport es pot sotmetre l’endemà passat (3 de febrer) a un segon debat, que culminarà amb una altra votació en la qual serà suficient la majoria simple de la cambra, és a dir, més vots a favor que no en contra.

1 d’abril. L’article 67.3 de l’estatut, que regula els debats d’investidura, preveu que si, al cap de dos mesos de la primera votació d’investidura (31 de gener), encara no s’ha pogut elegir el nou president, el parlament es dissoldrà automàticament. Llavors, el president de la Generalitat en funcions, és a dir, Mariano Rajoy, convocarà eleccions de manera immediata perquè puguin fer-se al cap de 54 dies. Per tant, les noves eleccions anticipades serien a final de maig o principi de juny.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any