Arran dels resultats dels partits independentistes a les eleccions imposades del 21 de desembre, les tres forces van assumir que el candidat a la investidura a la presidència de la Generalitat era Carles Puigdemont. La reivindicació de Junts per Catalunya (JxCat) de restaurar el president i el govern legítim després de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola s’ha de traslladar ara al ple d’investidura, que a tot estirar serà el 31 de gener.

Ara bé, no és clar que Puigdemont torni a Catalunya. Sobre ell i els quatre consellers exiliats a Brussel·les pesa l’ordre de detenció dictada per la justícia espanyola i tan bon punt posés un peu a qualsevol territori de l’estat espanyol seria arrestat, portat davant el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena i, probablement, empresonat. Malgrat que Puigdemont es va comprometre a tornar a Catalunya si guanyava les eleccions, els moviments postelectorals de JxCat indiquen que el president podria romandre a Brussel·les.

Una de les opcions que s’han abordat és la possibilitat d’una investidura mitjançant el vot telemàtic, per la qual cosa caldria reformar el reglament del parlament. Cal recordar que la majoria independentista de setanta escons no és efectiva a hores d’ara, atès que hi ha cinc diputats electes exiliats a Brussel·les i tres empresonats a Madrid. Per resoldre aquesta qüestió, els diputats haurien de ser presents al Parlament de Catalunya o bé delegar el vot, però la delegació es restringeix a un permís per maternitat o paternitat, l’hospitalització, la malaltia greu i la incapacitat perllongada.

No obstant això, fonts dels lletrats del parlament consultades per VilaWeb han explicat que l’opció de reformar el reglament del parlament per a modificar els supòsits del vot delegat o per a introduir el vot telemàtic és pràcticament impossible. El motiu és que la comissió que ha de donar llum verda a la reforma entra en funcionament un cop s’ha fet la investidura i ha començat la legislatura. És a dir, que no es pot fer una reforma prèvia a la investidura per a facilitar-la. Ara bé, la majoria independentista podria forçar la interpretació del reglament per a fer una investidura a distància.

En canvi, el professor de Dret Constitucional de la Universitat Oberta de Catalunya Marcel Mateu explica avui en un article a VilaWeb que sí que és possible una investidura no presencial. Mateu argumenta que l’article 146.1 del reglament no prohibeix que el candidat presenti el seu programa de govern per videoconferència o qualsevol altre mitjà no presencial, com ara un escrit que llegís un altre diputat. Segons Mateu, això ho podria emparar-se en els articles 83.1. i el 93.1.

Mateu també esmenta l’article 37.3, que recull les funcions de la mesa, i diu que en una reunió es podria decidir de donar cobertura jurídica a una investidura no presencial abans que pogués actuar el Tribunal Constitucional espanyol. En tot cas, Mateu diu que la interpretació del reglament sempre s’ha de fer en clau positiva per a facilitar els drets dels diputats, no pas en clau restrictiva.

El rellotge ja corre cap a la sessió constitutiva del parlament del 17 de gener i les forces independentistes han d’haver pactat la composició de la mesa i la presidència de la cambra. Serà la primera data clau per a saber com es resol la situació dels diputats electes exiliats i dels presos polítics, a l’espera de la decisió de Llarena sobre l’excarceració d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i també Jordi Cuixart. La resolució de Llarena i les negociacions entre els partits independentistes dels dies vinents hauran de resoldre aquestes incògnites.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.