Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

En tota l’obra de Josep Pla, hi ha centenars d’anàlisis i reflexions sobre la política i els polítics. Una mica arraconats i no gaire coneguts, els tres volums de les Cròniques parlamentàries de l’Obra Completa permeten d’extreure’n una mostra prou representativa. Per completar-les, hem passejat també pel seu llibre dedicat a Francesc Cambó, de fet, un manual de pràctica política per a tot policy maker.

Aquestes cites polítiques –que presentem en quatre parts– no tenen cap altra voluntat sinó acompanyar aquests dies de frenètica agitació política amb el contrapunt de les opinions d’algú que no va deixar mai de viure i d’interessar-se pel futur plausible del seu país.

Cites polítiques del llibre Francesc Cambó, volum 25 de l’Obra Completa

1. «El polític viu de satisfaccions.»

3. «El nom -quan el nom és el d’una agrupació política- no fa generalment mai la cosa. El que fa la cosa, en política, són els homes.»

3. «L’esterilitat, humanament parlant, sempre produeix una immensa fatiga.»

4. «La lògica fantàstica de tot diletantisme polític: el profetisme del clown que promet de fer sortir un colomí meravellós d’un barret de copa i en fa sortir una regadora ridícula.»

5. «La primera obligació d’un polític és reconèixer el que té al davant*»

6. «Quan un partit no té una unitat de direcció li és impossible de mantenir la cohesió de la massa. Hi ha el perill, en situacions així, que el partit esdevingui una simple federació de casinos, de coteries, o de penyes, i que d’aquesta vegetació en surti un planter d’iniciatives genials, contradictòries i magnífiques, capaces per excés de magnificència i de geni d’acabar de precipitar la crisi. Un casino està sempre dominat pels elements més controversialistes, i ja se sap que un controversialista no ha pogut mai resistir la mirada tirànica d’un conserge. Així s’arriba al que tothom ha pogut observar pels seus propis ulls: que els conserges  són en realitat els qui fan i desfan en els casinos polítics.»

7. «La passió que és la quinta essència de la política: la voluntat de guanyar, de dominar, de governar.»

8. «A Espanya no hi ha hagut mai una diferència clara entre un polític d’oposició i un governant. A Espanya un governant no és més que un opositor momentàniament triomfant que aplica i realitza les seves idees d’oposició. Això explica per què a Espanya no es governa mai per alguna cosa, sinó que es governa sempre contra alguna cosa.»

9. «En aquest país progressem asseguts.»

10. «La política de muntanyes russes ha fatigat l’opinió d’una manera indicible.»

11. «Suposar que fer política és cridar a traïció davant les persones que no pensen com un mateix és extremament arriscat, perquè jugar a traïdors és jugar amb foc.»

12. «L’ ideòleg, quan fa política, ho vol tot i ho vol tot sobre el paper. Ara bé: aquest és el millor mètode inventat fins ara per a quedar-se sempre amb les mans buides.»

13. «La pitjor plaga que pot caure sobre un país és la de l’extremista furiós i pur com un lliri que no li ve de dos o tres segles per a implantar el que predica.»

14. «La política, que és una de les grans passions que pot posseir un home, se sent o no se sent: no accepta termes mitjans.»

15. «Els impurs i els traïdors són els que han gosat fer alguna cosa positiva pel país.»

16. «El país ha fet un gran esforç per castellanitzar-se i no se n’ha sortit, però l’esforç pesa i pesarà. Hi ha una mena de carrincloneria, de cursileria, d’idealisme professional i immoral, d’immobilitat oriental, de casolanisme enravenat i falsificat que constitueix la pedra de toc del clixé català vulgaritzat.»

17. «Un polític -segons l’explicació més durable del mot- és l’home que té el do de l’empirisme organitzador.»

18. «En política, en tot procés històric, no hi ha res isolat, no hi ha fets de generació espontània. Tot es lliga i està enllaçat.»

19. «L’essència del problema polític no és un problema d’idees, sinó d’homes que manipulen idees.»

20. «Dos polítics, en el sentit etern de la paraula, poden entendre’s sempre, sigui quin sigui el paral·lel en el que visquin. Un polític i un diletant no s’entendran mai encara que es tractin cada dia.»

21. «Val més portar els ideals una mica més a peu pla – a l’alçada del cor, que és l’alçada dels homes- i mantenir-los en un estat d’eficàcia, de realització i de germinació.»

22. «En política, més que problemes estridents o no estridents, hi ha problemes reals i problemes que no tenen realitat.»

23. «Els partits es fan a tot arreu del món per servir d’instruments de dominació i de construcció.»

24. «El català, sovint tan gruixudament realista i oportunista en les coses de la vida corrent, té necessitat de trobar en la política la part de la vaguetat , de la irresponsabilitat i de l’il.lusionisme.»

25. «La poesia del català, fins i tot la filosofia popular del català, és la política.»

26. «Quan parla de política, el català sap rarament el que vol; es col·loca en un terreny d’actuació impossible, només sent goig amb els ideals remotíssims i -naturalment- es fatiga de seguida que s’ha de fer un esforç de continuïtat, de tenacitat i d’insídia.»

27. «Es repeteix encara en el nostre país cada dia que no hi ha homes, que no tenim polítics. De fet, però, és tot el contrari. El que no hi ha és poble.»

28. «Hi ha dues menes de polítics: els que parteixen de la idea de com ha d’ésser la societat i els que parteixen de com pot ésser. Els primers, de l’home actual, en volen fer la utopia sinistre del superhome; els segons, de l’home actual en volen fer simplement un home.»

29. «La història marxa en ziga-zaga entre la raó d’ésser de les coses existents i la raó d’ésser de les coses possibles. La millor política de cada moment és acostar-se al punt d’equilibri.»

(*) En la mort de don Francesc Cambó, dins el volum 33 de l’Obra Completa, El passat imperfecte.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.