El català continua reculant com a llengua habitual entre els joves de les Illes

  • Una enquesta revela que tan sols un 20% dels illencs entre 15 i 34 anys tenen el català com a llengua materna

VilaWeb
22.01.2025 - 17:23
Actualització: 22.01.2025 - 18:14

Les dades sobre l’ús del català entre els joves de les Illes no deixen bones perspectives. El govern ha presentat l’Enquesta de la Joventut, amb dades del 2022, i palesa que la taxa d’abandonament del català en les converses ha empitjorat considerablement d’ençà del 2004. Els joves catalanoparlants que canvien la llengua quan se’ls adrecen en castellà ha crescut d’un 14%. Fa dues dècades, hi havia un 22% de catalanoparlants inicials que continuaven xerrant en català malgrat que l’interlocutor els parlés en castellà. En la darrera enquesta, en canvi, només mantenen la llengua un 9%. L’estatística és preocupant perquè, segons els sociolingüistes, allò que mesura la salut d’una llengua és l’ús social que se’n fa, més que no pas els qui la coneixen, l’entenen o la saben parlar.

Els autors d’aquesta enquesta en concret en fan aquesta lectura: “Probablement, això té a veure amb un factor clau: les normes d’ús instaurades en la societat, de manera que s’entén el castellà com a llengua de relació, mentre que el català es reserva per als intercanvis entre catalanoparlants, és a dir, per a l’endogrup. Els pocs casos en què el català esdevé llengua de relació es limiten als espais on la presència de catalanoparlants és molt més elevada que la de castellanoparlants, com ocorre de vegades a l’escola.”

Tanmateix, l’enquesta també reflecteix que, a mesura que avança l’edat, hi ha més joves illencs que mantenen el català. La raó sembla una presa de consciència lingüística que disputa expressament la pressió social a favor del castellà. Diu el document: “Alguns catalanoparlants inicials no mudadors ho són a partir d’una decisió conscient i, per tant, motivada per un rerefons polític o d’activisme militant, cosa que sol tenir lloc a partir de l’adolescència i, més especialment, a partir de la universitat.” La dada en té una altra de complementària, i és que hi ha un 7% de no catalanoparlants que passen al català si se’ls adrecen en català.

Menys català com a llengua materna i habitual

L’enquesta també revela que tan sols un 20% dels illencs entre 15 i 34 anys tenen el català com a llengua inicial –és a dir, com a llengua materna o llengua primera. El 47% hi té el castellà; el 9%, tant el català com el castellà, i el 23%, unes altres llengües. Això vol dir, doncs, que, fins i tot excloent-ne els estrictament castellanoparlants, ja hi ha més joves que tenen altres llengües o combinacions com a primera que no pas el català. 

La tendència, a més a més, decreix a mesura que avança l’edat. La xifra baixa de la mitjana a partir de la franja de 25 a 29 anys, en què tan sols un 18% té el català com a llengua inicial, i empitjora encara més en la següent, de 30 a 34 anys, en què baixa fins al 17%. Segons que exposa l’estudi, una dinàmica que ho explicaria és la dels processos migratoris dels darrers trenta anys, que han afectat especialment les franges d’edat en què hi ha més població nouvinguda i que moltes vegades es troba fora de l’etapa d’escolarització. 

La llengua inicial és la primera que hom parla de menut, però això no implica, és clar, que el català no es pugui aprendre després i, més endavant, fer-lo servir de manera regular. En aquest cas, el mesurador preocupant és la llengua habitual, sobretot amb els fills, amb què se’n mesura la transmissió. El castellà representa la llengua habitual del 60% dels joves illencs amb llurs parelles o fills, una xifra força més alta que no els qui la tenen com a llengua materna (un 47%). En canvi, hi ha més joves illencs amb el català com a llengua materna (20%) que no com a llengua habitual amb la parella o els fills (17%), cosa que vol dir que solen adreçar-se a la parella o els fills en castellà. La xifra encara és més alarmant en l’ús amb les amistats, en què el català tan sols suposa el 13%, el castellà, un 64%. El 14% diu que les fan servir totes dues indistintament.

Segons l’Enquesta a la Joventut de Catalunya, que recollia també dades del 2022, tan sols el 32% dels joves principatins tenien el català com a llengua inicial, mentre que el 48% hi tenia el castellà; el 5%, tant el català com el castellà, i el 14% unes altres. En el cas del País Valencià no hi ha exactament les dades de llengua inicial segregades per edat, però en la categoria “Llengua que parlava de xicotet a casa”, l’Enquesta del 2021 sobre coneixement i ús social del valencià deia que tan sols el 22% de valencians parlava català a casa de petits, mentre que el 62% ho feien en castellà, un 3% en totes dues indistintament i un 10% en altres llengües.

La reculada més forta, a Palma i Eivissa

Quant als nascuts a les Illes, hi ha un 31,1% que té el català com a primera llengua. Així i tot, el castellà la continua superant, amb un 43,6%. A Menorca i a la part forana de Mallorca és on hi ha més joves que la hi tenen (37,7% i 26,5%). En canvi, a Palma i a l’illa d’Eivissa és on hi ha més joves que tenen el castellà com a llengua inicial: un 57,2% i un 48,6%. De fet, a aquests dos indrets poc més d’un 12% la té en català.

Si mirem la llengua habitual, només un 16,7% fa un ús prioritari en català. Fins al 59,5% ho fa en castellà i un 7,2% tant en una llengua com l’altra. Per tant, molts més joves que tenen el castellà com a primera llengua la fan servir com a habitual. I, per contrari, no tota la població que té el català com a llengua inicial empra aquesta llengua amb la parella i els fills. 

L’ús preferent del català també ha caigut aquests darrers anys. A l’Estudi sociològic sobre els joves de les Illes Balears, fet el 1997, es mostrava que la meitat de la mostra l’utilitzava en l’àmbit familiar. El 2004, la xifra ja descendia fins al 31,8%. Avui, aquest 16,7%. En l’informe, s’assenyala que “la vitalitat de la llengua és relativament baixa i que, per tant, no es pot obviar aquest àmbit quan es plantegen actuacions de planificació lingüística”, malgrat les polítiques contràries de l’actual govern de la presidenta Marga Prohens.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor