[DADES] La dreta espanyolista que deixa de ser demòcrata quan no pot governar

  • L'adhesió a un règim democràtic ha fluctuat segons qui governava · La majoria de votants joves de Vox no dóna suport incondicional a la democràcia

VilaWeb
Alexandre Solano
19.11.2023 - 21:40
Actualització: 20.11.2023 - 21:24

“Govern il·legítim”, “cop d’estat”, “començament de la tirania”…: aquestes són alguns dels exabruptes que el PP i Vox han brandat d’ençà que hi va haver la moció de censura contra el president espanyol Mariano Rajoy i l’arribada al poder de Pedro Sánchez, amb el suport dels partits independentistes i Compromís.

El novembre del 2018, el cap del PP d’aleshores, Pablo Casado, ja deia: “Pedro Sánchez és un president il·legítim”; l’ex-president espanyol José María Aznar etzibava: “Sánchez és un perill per a la democràcia constitucional espanyola”; i Vox ja va titllar la investidura del 2020 de “fraudulenta” i “il·legítima”. El motiu era haver fet un pacte de govern amb Podem i haver aconseguit el suport d’ERC i l’abstenció d’EH Bildu. I, de llavors ençà, la pressió i no ha fet sinó augmentar, amb una querella criminal de Vox aquesta setmana per a provar d’aturar la investidura, mobilitzacions i acusacions de dictador i de colpista contra Sánchez.

Un sistema democràtic, en l’expressió més minimalista, és basat a reconèixer i permetre de governar el rival polític si obté la majoria necessària, un consens bàsic que la dreta espanyolista ara com ara sembla no compartir, si més no en el discurs. De fet, Aquests darrers anys a l’estat espanyol hi ha hagut una reculada dels partidaris del règim democràtic, especialment de la dreta.

El CIS, de la mateixa manera que no demana per la monarquia d’ençà de fa anys, ha deixat de preguntar sobre la democràcia, una sèrie que es remuntava a dècades enrere. Tot i això, en la darrera que es va publicar, del 2021, ja es mostrava aquesta tendència, quan la crispació en la política espanyola no era ni de bon tros tan intensa com l’actual. En el darrer sondatge abans de la moció de censura contra Rajoy, de l’any 2018, quan encara governava el PP, el suport incondicional a la democràcia se situava a l’estat espanyol en el 86%, i, en canvi, tres anys més tard, baixava fins al 79%. La reculada es fa més grossa si es desgrana per partits o ideologia.

Entre els votants de partits independentistes i Compromís, el suport a la democràcia s’ha mantingut invariable al voltant del 90%, i també és més alta entre els socialistes que no pas el conjunt de la població (84%). En canvi, entre els que opten pel PP se situa per sota del 80%, i entre els de Vox, un terç no dóna suport incondicional a la democràcia i una bona part és partidària d’un règim autoritari segons les circumstàncies.

Democràcia en declivi

El suport més baix entre el PP i Vox que no pas la resta de partits s’explica per dos factors. El primer és un suport històricament més baix a la democràcia de la dreta espanyolista. L’any 1985, menys de la meitat dels votants d’Aliança Popular considerava que la democràcia fos sempre la forma de govern preferible: un 12% se’n declarava indiferent, un 32% preferia un règim autoritari segons les circumstàncies i un 11% no ho sabia. El segon factor és que el suport de la dreta al sistema democràtic fluctua segons si governa o no.

Els politòlegs Mariano Torcal i Lucía Medina van trobar que, mentre entre l’esquerra hi havia hagut un suport incondicional a la democràcia d’ençà que hi ha dades durant la transició espanyola, l’adhesió de la dreta espanyolista no ha estat tan automàtica i va viure un augment intens quan José María Aznar (1996-2004) va arribar al poder, és a dir, quan van governar. Sobre això, l’any 2000 un 87% dels votants del PP deia donar un suport incondicional a la democràcia, gairebé deu punts més que ara. En l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, amb una intensa campanya de desgast i una mobilització contra l’estatut català, i veient el poder a tocar, i més tard amb Mariano Rajoy com a cap de govern, el suport es va mantenir molt alt en el conjunt de la població i entre els del PP.

No obstant això, els sondatges del CIS mostren que d’ençà que hi ha Pedro Sánchez de president, l’esquerra s’ha mantingut invariable, però hi ha hagut un descens en el suport a la democràcia com a govern preferible entre els votants del PP, del 84% el 2016 al 78% el 2021; en canvi, hi ha hagut un lleuger augment dels qui prefereixen un règim autoritari en algunes circumstàncies, que no s’especifiquen. Això es vincula amb allò que Torcal defineix com “l’existència d’un cert caràcter instrumental en el suport al règim democràtic a Espanya”, és a dir, que hi ha una part de la dreta espanyolista que dóna suport a la democràcia solament quan governa qui vol.

El descens de sis punts que hi ha hagut entre els votants del PP aquests darrers anys no reflecteix totalment la intensitat de la reculada. Aleshores, abans de la moció de censura de Sánchez contra Rajoy, no tenia cap alternativa a la dreta. En les eleccions del novembre del 2019, tres milions mig de votants van optar per Vox, la majoria procedents del PP, i tot i la pèrdua d’aquest sector més reaccionari, el suport a la democràcia no ha augmentat entre els votants teòricament més moderats que resten al partit, ans al contrari. De manera que si es mesurés l’evolució del suport a la democràcia dels qui aleshores votaven la formació ara encapçalada per Alberto Núñez Feijóo, que inclouen bona part dels qui ara voten Vox, la reculada no seria de sis punts, sinó de força més.

Un problema de fons

Més enllà del viratge ideològic d’alguns votants del PP i Vox quan són a l’oposició, hi ha una tendència de fons, generacional: els joves entre 18 anys i 24 són els qui donen menys suport incondicional a la democràcia, quan fa uns anys no era així. En el darrer sondatge hi ha una diferència de 14 punts entre el suport dels més joves i dels que tenen entre 55 anys i 64, els qui més opten per un règim democràtic, perquè 3 joves de cada 10 podria optar per un règim autoritari o tant li fa el sistema polític.

Encara s’accentua més si ho creuem per partit. Entre els votants del PP entre 18 anys i 24, tan sols un 69% considera que la democràcia és el règim preferible, és a dir, 9 punts menys que el suport que hi ha en el conjunt de la formació. En el cas de Vox, la diferència és encara més pronunciada, atès que menys de la meitat dels joves que els voten donen un suport incondicional a la democràcia. Un 47,5% diu que la democràcia és preferible, un 43% pensa que un règim autoritari pot ser preferible a un sistema democràtic i un 10% no ho sap.

Sobre això, dades del Principat mostraven que la generació Z, és a dir, els nascuts entre el 1997 i el 2012, era la menys independentista, la més favorable a la ultradreta, la més conservadora en qüestions com ara la immigració i el canvi climàtic i també la més partidària d’abaixar imposts encara que impliqués de reduir els serveis i les prestacions.

Paral·lelament, hi ha hagut d’ençà de fa una dècada un augment de la insatisfacció amb la democràcia espanyola. Malgrat que al Principat fa temps que hi ha una majoria que no se sent satisfeta amb el grau de democràcia a l’estat espanyol, aquests darrers anys han estat els espanyols mateixos els qui s’han mostrat insatisfets. I res no fa preveure que la situació millorarà aviat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor