‘El seu únic suport prové dels nacionalistes d’extrema dreta’, va comentar Inés Arrimadas sobre el moviment independentista català. ‘Un ultranacionalista i supremacista de dretes’ és com la socialista Eva Granados va descriure el president Quim Torra. I ‘un dretà servil’ el també socialista José Zaragoza. ‘El PDECat és un partit d’extrema dreta: ni social ni progressista’, va escriure la jurista contrària a la independència Argelia Queralt.

Si hom només llegeix les paraules dels opositors a la independència, podria concloure raonablement que l’independentisme català és un moviment de dretes, com el nacionalisme britànic en la forma de Brexit, el francès del Rassemblement National de Marine Le Pen o el nacionalisme americà incrustat en la branca del partit republicà de Donald Trump.

Però és així? L’independentisme català és de dretes? Examinem-ne les dades.

La pregunta

Quina relació hi ha entre l’escala ideològica esquerra-dreta i la posició envers la independència de Catalunya?

El mètode

Examinem les dades de l’enquesta del CEO per establir la relació entre l’espectre polític esquerra-dreta –si bé aquests termes són molt relliscosos– i el grau de suport de la independència de Catalunya. Per al nostre propòsit, ens centrarem en aquests aspectes:

  • Posició d’esquerra versus dreta sobre l’escala ideològica autoavaluada
  • Creixement econòmic i medi ambient
  • Participació del govern en l’economia
  • Imposts i serveis socials
  • Desigualtat i redistribució de la riquesa
  • Actituds envers la immigració
  • Actituds envers l’eutanàsia
  • Clericalisme
  • Resultats

 

L’escala esquerra-dreta

El Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió ha demanat als catalans com veuen la independència i la seva orientació a l’esquerra amb regularitat de l’any 2015 ençà. Durant quatre anys, una mostra representativa de 17.981 persones ha anat responent les preguntes sobre ideologia i independència.

Aquest quadre mostra l’agregació d’aquestes 17.981 respostes. L’eix X mostra com se situa hom a l’escala esquerra-dreta, i l’Y el percentatge.

En el quadre anterior és palesa una associació clara entre les esquerres i l’independentisme.

Polítiques i independentisme

Una crítica comuna (i legítima) de la situació ‘d’un mateix’ en una escala de l’esquerra és que els individus poden classificar-se erròniament. És a dir, potser els independentistes catalans es pensen que estan alineats a l’esquerra però realment donen suport a les polítiques de la dreta. Podria ser cert? Vegem com es relaciona l’independentisme amb les polítiques específiques en cada resposta

Creixement econòmic i medi ambient

Una diferència estereotipada entre l’esquerra i la dreta són les diferents prioritats quant al medi ambient i l’economia. L’esquerra política tendeix a afavorir la protecció econòmica contra el creixement econòmic, mentre que la dreta política valora més el creixement econòmic. A començament del 2015 i a mitjan 2018, es va demanar a 3.000 catalans si el creixement econòmic ha de tenir prioritat respecte de la protecció del medi ambient. L’agregació d’aquestes dues enquestes mostra que els independentistes valoren més el medi ambient, mentre que els unionistes valoren més l’economia (vegeu el gràfic de baix).

El 26% dels independentistes valora el creixement econòmic per damunt del medi ambient, contra el 33% dels unionistes. Clarament, en aquesta qüestió l’independentisme és més a l’esquerra que no pas l’unionisme.

Intervenció del govern en l’economia

Una distinció clàssica entre l’esquerra i la dreta és la mesura en què hom creu que el govern ha d’intervenir en l’economia. Normalment l’esquerra política dóna suport a la intervenció de l’estat en l’economia, mentre que la dreta política sol ser més ‘laissezfaire‘. A començament del 2015 i a mitjan 2018, tres mil catalans van ser enquestats precisament sobre aquesta qüestió. Els resultats són aquests:

Imposts i serveis socials

L’esquerra política afavoreix sol afavorir els imposts, per tal de proporcionar més serveis socials. En general la dreta política afavoreix els més baixos, tot i que això significa menys serveis socials. Què en diuen els unionistes i independentistes?

Sobre els imposts i els serveis socials, tots dos grups tenen una opinió similar. Dit això, els unionistes se situen lleugerament més a la dreta (el 21,5% són favorables a reduir impostos, contra un 16,9% dels independentistes).

Desigualtat i intervenció governamental

L’esquerra política generalment considera que el govern ha de prendre mesures actives per a reduir la desigualtat. La dreta, en general no. Vegem què en diuen els catalans::

És evident que tant els catalans alineats a l’esquerra com a la dreta donen suport en gran mesura a les mesures governamentals per a reduir la desigualtat. Tot i que és molt semblant, el percentatge d’independentistes favorables a la reducció de la desigualtat (88,4%) és lleugerament superior al dels unionistes (86,7%). Dit d’una altra manera, en aquesta qüestió l’independentisme torna a situar-se a l’esquerra de l’unionisme (encara que de manera insignificant).

Els drets dels homosexuals

Una altra fissura a l’eix esquerra-dreta són els drets polítics dels homosexuals. En general, l’esquerra política és partidària que els homosexuals tinguin els mateixos drets i reconeixements polítics que els heterosexuals. En canvi, històricament la dreta ha mostrat més oposició a l’equiparació dels drets dels homosexuals i al fet que siguin reconeguts. Més de tres mil catalans han estat enquestats sobre la qüestió de l’adopció per part d’homosexuals. Vegem-ne les respostes:

Sumant independentistes i unionistes catalans, la majoria és favorable que les parelles homosexuals puguin adoptar en les mateixes condicions que les parelles heterosexuals. No obstant això, la taxa és més alta entre independentistes (84,7%) que no pas entre unionistes (72,1%). Una vegada més l’independentisme és més a l’esquerra que l’unionisme.

Immigració

Normalment, l’esquerra és més receptiva a la immigració i la dreta generalment s’hi oposa. A continuació exposem què pensen els catalans sobre la immigració, basant-nos en dues tandes d’enquestes amb la pregunta ‘quina és el grau de conformitat amb l’afirmació “amb tanta immigració, un ja no se sent com a casa”‘ (demanat a començament del 2015 i a mitjan 2018).

El percentatge d’enquestats que no se senten ‘a casa’ a causa de ‘tanta immigració’ és molt més gran entre els unionistes (40,5%) que no pas els independentistes (25,6%). Una vegada més, respecte de la immigració, l’independentisme és més a l’esquerra que no pas l’unionisme.

Eutanàsia

Generalment l’eutanàsia és vista més favorablement per l’esquerra que no pas per la dreta. A continuació exposem què n’opinen els catalans, dividits pel punt de vista en relació a la independència:

En bona mesura, la societat catalana és pro-eutanàsia, tant en l’esquerra com en la dreta. No obstant això, els independentistes són més pro-eutanàsia (90,1%) que no pas els unionistes (82,8%). Una altra vegada, l’independentisme és més a l’esquerra que l’unionisme.

Clericalisme

L’esquerra té una llarga tradició d’anticlericalisme, mentre que la dreta política s’ha mostrat més còmoda amb el poder religiós. Vegem la diferència entre independentistes i unionistes en relació a la manera com se senten en relació amb la intervenció de la religió en la política.

Tant els uns com els altres s’oposen majoritàriament a la influència de la religió en la política, però els independentistes s’hi oposen més.

Posició dels partits

A Catalunya és bastant típic d’associar la CUP, Podem, el PSC i ERC a l’esquerra, Ciutadans al centre i el PDECat i el PP a la dreta. Tanmateix, si observem amb més detall les dades sobre la posició ideològica, podem dir que aquest estereotip no encaixa amb tots.

El PSC i el PDECat són els dos partits més mal classificats. Aquests darrers anys, els votants del PDECat s’han mogut a l’esquerra (d’una posició ideològica mitjana de 4,9 a 4,2), mentre que els electors del PSC han passat a la mateixa distància (3,5 a 4,2). El 2018 el PDECat i el PSC s’ubicaven de manera idèntica (4,2) en l’eix esquerra-dreta.

Conclusió

Les dades són clares: tant en les mesures de percepció política com en les objectives el moviment independentista se situa més a l’esquerra que no pas l’unionisme.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb