Santiago Abascal, en una imatge d'arxiu

De la mateixa manera que avui el dubte no és si Vox entrarà al Congrés dels Diputats, sinó amb quants diputats hi entrarà, podem afirmar que avui el dubte no és si la ultradreta entrarà a les institucions, sinó qui n’hem de felicitar. Avui escric aquest article després d’haver llegit aquesta frase desconcertant: ‘Avui la ultradreta entra per primer cop a les institucions per culpa dels independentistes.’

Comencem per això de ‘primer cop’. La ultradreta entrarà avui per primer cop a les institucions? No costa gens de recordar que ministres franquistes, procuradors a corts franquistes i militars franquistes van escriure la constitució espanyola de la democràcia.O que el gran tribunal franquista, el TOP, es va dissoldre el 4 de gener del 1977 i aquell mateix dia es va instituir el gran tribunal democràtic, l’Audiencia Nacional espanyola als mateixos locals, amb el mateix personal i pràcticament tots els mateixos jutges d’instrucció franquistes que tenia el TOP, com ara Bermúdez de la Fuente, Mariscal de Gante o Gómez Gómez Chaparro, com recorda sempre que pot l’advocat August Gil Matamala, de carrera brillant i pare d’una actriu excelsa. O que un gran protagonista de la transició espanyola és un fan reconegut de Francisco Franco, per nom, Juan Carlos I?

És a dir, la constitució espanyola, l’Audiencia Nacional i la monarquia espanyola són institucions erigides i dirigides també per franquistes. La ultradreta entra avui per primer cop a les institucions? No. La ultradreta funda les institucions. Res de primer cop.

Les funda tota sola, les institucions? No. Entre els pares de la constitució, i de la legitimitat de la transició espanyola, també hi havia comunistes, autonomistes o regionalistes. L’OTAN, els socialistes alemanys i mig Europa. Miquel Roca i els bancs. A tots, felicitacions. La ultradreta que vosaltres vau legitimar ha tingut un fill que es diu Vox. Aneu jugant amb foc.

Pot ser que el nacionalisme espanyol imperant, hegemònic, protagonitzat durant més de quaranta anys pel PP i PSOE, sí que ho sigui, un dels culpables de Vox? Ho demano. Si a Vox han vist un rei Felipe VI que feia el discurs militar del 3 d’octubre, per què ells no el poden fer? Si els de Vox han vist com el PP i el PSOE tiraven endavant el 155, per què ells no poden fer-ho? Si els de Vox han vist Miquel Iceta manifestant-se amb Societat Civil Catalana, per què no poden fer-ho ells? I si el culpable de Vox fos el nacionalisme banal, i no tan banal, de PP i PSOE?

Vox no és culpa de l’independentisme. Si de cas, reacciona a l’independentisme, segons precisa definició del politòleg Ivan Serrano. A Vox, se li fica la por al cos quan veu la unitat de la pàtria en perill. I reacciona. De la mateixa manera que se li fica la por al cos quan veu privilegis dels mascles en perill. O els toros en perill. Vox té por, reacciona i se’ns planta al davant. Doncs, orgull que ens vegi com un perill, tu. Senyal que anem bé. El nostre enemic és Vox? Vox ens vol eliminar del mapa? Punts a favor nostre, no pas al revés.

Vox, per a anar acabant, també creix gràcies a Steve Bannon, l’home que va aconseguir que Trump arribés a president dels Estats Units. El nord-americà  Bannon els ha ensenyat, als de Vox, Big Data, Internet i tenir els murs de Facebook, Twitter i Instagram controlats. Bannon els ha ensenyat el món digital. Però el cultiu ja hi era. I, per mi, el cultiu conté quatre elements: una ultradreta legitimada d’ençà del naixement de les institucions democràtiques, un PP, PSOE i rei molt nacionalistes i pro-155 i una por enorme que els corca per dins. Por de la fi d’Espanya, de la fi del mascle i de la fi dels toros. Si aquesta gent tenen molta por i armes permeses, per què no fer-les servir? (I quan dic armes, penso en l’Audiencia Nacional, la constitució del 155 o el rei d’Espanya).

Ells tenen les seves armes. I nosaltres, les nostres. És un orgull tenir-los al davant.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb