Cuixart

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Diàleg. L’intent del govern de Pedro Sánchez de desactivar el conflicte català amb la vaporosa proposta de diàleg que no s’acaba de concretar topa sistemàticament amb l’actuació de la justícia espanyola, que continua dinamitant qualsevol intent de rebaixar la tensió del conflicte. La voluntat de Sánchez respon a la necessitat de retenir els vots que va rebre d’ERC en la investidura per al pressupost de l’estat, que s’ha d’aprovar els mesos vinents. De moment, aquesta setmana el PSOE ha donat unes altres dues presidències de comissió del congrés als republicans, un gest que ha passat desapercebut mediàticament perquè les comissions són poc rellevants, però que revela la sintonia entre totes dues formacions. Aquesta legislatura, ERC tindrà les presidències de les comissions d’Agricultura, d’Infància i d’Addiccions. Aquests gestos ajuden a fer passar l’estona mentre no arrenca la taula de diàleg, encallada, segons socialistes i republicans, perquè Junts per Catalunya i el president Quim Torra insisteixen a demanar un relator que el PSOE rebutja i ERC no veu necessari per a començar a dialogar.

Però mentre la política continua encallada, la repressió continua implacable, impulsada per la fiscalia, la que suposadament havia de controlar Dolores Delgado, flamant nova fiscal general de l’estat espanyol nomenada per Sánchez. La imatge de Jordi Cuixart tornant a la seva empresa ha remogut les vísceres de la fiscalia, que s’ha apressat a demanar a la jutgessa de vigilància penitenciària que revoqués les sortides entre setmana que la presó dels Lledoners va autoritzar al president d’Òmnium Cultural. La demanda de la fiscalia no atura la sortida de la presó, però la posa en mans del jutge, que sí que pot aturar-la. La via del 100.2 és una mesura estrictament legal, prevista al reglament penitenciari, però la imatge de la llibertat, encara que sigui diürna i prou, els molesta. La fiscalia no vol fer justícia, vol fer venjança.

Tot i que aquesta vegada ja no parla directament de penediment, la fiscalia l’insinua quan assenyala que Cuixart ‘no assumeix el caràcter delictiu dels fets que van ser objecte de condemna’. Cínicament, afegeix que les sortides per a anar a treballar ‘no tenen cap mena de relació amb el delicte pel qual l’intern compleix condemna, i no hi ha cap efecte en el seu tractament’, com si fos un pres comú. Pel fiscal, cal que el president d’Òmnium se sotmeti a ‘un programa de tractament penitenciari específic sobre la sedició’, com si li haguessin de reprogramar el cervell o sotmetre’s a un tractament antivirus.

A més de Cuixart, ja s’ha acordat que l’ex-presidenta del parlament Carme Forcadell, els ex-consellers Dolors Bassa i Joaquim Forn i l’ex-president de l’ANC Jordi Sànchez surtin per treballar o tenir cura de familiars. La decisió que adopti el jutge de vigilància penitenciària podria perjudicar-los. Mentrestant, el fiscal espanyol Javier Zaragoza ha lamentat públicament que els dirigents independentistes surtin de la presó, i ha acusat el Suprem de ser massa tou perquè en la sentència no els va aplicar la clàusula de seguretat que els obligava a complir la meitat de la condemna. Hi ha malestar a la fiscalia i Zaragoza ha amenaçat amb més moviments per a impedir aquests permisos, que no depenen del Suprem.

La repressió no afecta els presos i prou, sinó que es van obrint nous casos, com el que ha anunciat avui el jutge de l’Audiència espanyola, Manuel García Castellón, qui vol jutjar per un delicte d’encobriment els dos agents dels Mossos d’Esquadra que acompanyaven el president Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya. Una decisió absurda presa dos anys després, però que va en la línia venjativa d’un jutge que ja va destacar en la persecució dels CDR i que ara vol mantenir aquesta causa oberta, una vegada ha hagut d’arxivar la que va obrir contra Jami Matamala i Josep Alay, perquè no havien comès cap delicte. La qüestió és esgotar tots els recursos a l’abast per mantenir la repressió, que ara també se centra contra els participants en les convocatòries del desaparegut Tsunami. Més de 193 persones són investigades, principalment pels talls a la AP-7 a la Jonquera i a Salt.

El manteniment de la repressió és difícilment compatible amb el diàleg. Si realment l’estat espanyol tingués una voluntat clara de negociació, la primera cosa que hauria d’aturar és la repressió de l’aparell judicial i policíac que encara continua. Posar entrebancs a la sortida legal de la presó dels dirigents independentistes pot dificultar la creació de la taula de diàleg o deixar-la sense sentit, perquè es vulneren de manera escandalosa els drets d’una part. Els qui impedeixen el diàleg no són els qui demanen un relator que aixequi acta d’allò que s’acordi, sinó els qui mantenen la repressió contra l’independentisme per a evitar d’obrir una fase de distensió en el conflicte català.

MÉS QÜESTIONS
El Consell aprova la llei de la funció pública menystenint les queixes pel català. El ple del Consell ha aprovat el polèmic projecte de llei de la funció pública que desenvoluparà el requisit lingüístic. Un reglament posterior marcarà els nivells específics per a cada lloc segons la relació dels funcionaris amb la ciutadania, però ja no incorpora la disposició final que blindava la incorporació de la capacitació lingüística en català. Entitats com Escola Valenciana i Acció Cultural se n’havien queixat perquè entenien que el redactat final no blindava el català. Les entitats no entenen la decisió, perquè hi havia un ‘amplíssim consens de les principals forces sindicals i entitats cíviques valencianes’ per a incloure la competència lingüística. Per aquest motiu, han demanat una reunió amb el president, Ximo Puig, i confien que el projecte de llei serà esmenat durant la tramitació a les Corts. Segons el Consell, aquesta norma serà l’eina per a adaptar l’administració a les necessitats del segle XXI. Entre els objectius, hi ha potenciar la igualtat de gènere, rejovenir les plantilles i agilitar els processos selectius. El requisit lingüístic es desenvoluparà en un reglament a partir de la foto fixa que elaborarà una altra comissió d’experts. El projecte estableix un termini d’un any per a regular aquesta acreditació, després de l’informe favorable de la Direcció General de Política Lingüística. L’objectiu del Consell és garantir l’atenció en les dues llengües oficials i compensar els dèficits que encara presenta el coneixement i l’ús del català per fer efectiu el dret recollit a l’estatut que qualsevol persona pugui dirigir-se i ser atesa en qualsevol dels dos idiomes.

La Generalitat negocia el traspàs de la Rodalia vinculat al finançament. La comissió mixta entre la Generalitat i el Ministeri de Transports espanyol ha fet la primera reunió per a analitzar i establir les bases per a la transferència del servei de Rodalia. L’objectiu és posar en marxa el pla de xoc que va anunciar el ministre espanyol José Luis Ábalos en el marc del Pla de Rodalia del País Valencià. La reunió s’ha fet a la conselleria de Política Territorial i ha estat presidida pel conseller Arcadi España i pel secretari d’estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Pedro Saura. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ja va anunciar que no acceptarien parlar de la transferència si no anava acompanyada de recursos suficients. Puig va admetre que aquests últims anys hi havia hagut una aposta per l’alta velocitat en detriment de la rodalia, que ha anat veient-se descapitalitzada dels mitjans materials i humans i que acumula retards i problemes permanents. Per això, el govern condiciona el traspàs al fet que vagi acompanyat de la dotació econòmica corresponent. El problema de la Rodalia ve de lluny. Només el 2019 es van anul·lar 7.593 trens de rodalia i de mitjana distància al País Valencià, vora 2.000 més que l’any anterior. Aquests últims cinc anys, els combois suprimits han superat els 20.500.

Més per Mallorca presenta les condicions per a donar suport a la llei educativa. El coordinador de Més per Mallorca, Antoni Noguera, ha presentat el ‘Decàleg per una llei educativa’, un document de ‘mínims irrenunciables’ que servirà de punt de partida per a negociar l’avantprojecte de llei presentat pel govern. Noguera ha explicat que la nova llei havia de tenir en compte els nostres trets diferencials com a poble al mateix temps que havia de ser una eina d’integració per als nouvinguts. Més, que forma part del govern, demana que la llei tingui un finançament adequat per a desenvolupar un model de qualitat, gratuït i universal. El text també ha d’assegurar que, com a mínim, el 50% de les matèries no lingüístiques es facin en català i que la llengua catalana sigui l’única llengua vehicular de l’ensenyament. En aquest context, Noguera ha defensat una escola pública i laica, com a garant de la igualtat d’oportunitats, la lluita contra els desequilibris i l’adequada atenció a la diversitat i la cohesió social. Finalment, ha recordat que l’augment important d’alumnes que hi havia hagut any rere any feia que hi hagués endarreriments pel que fa a les infrastructures i que s’havien de revisar.

El president del Tribunal de Corts veu enrarit el clima judicial a Andorra. El magistrat i president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, ha renovat el càrrec per als sis anys vinents, juntament amb la magistrada del Tribunal Superior de Justícia, Fátima Ramírez. ‘Últimament a Andorra s’ha enrarit molt l’ambient judicial amb certs sectors de l’advocacia, amb certs procediments. Moltes recusacions, molts incidents, moltes querelles criminals… Això no ho he vist mai a Espanya i he estat vint-i-cinc anys a l’Audiència de Barcelona’, ha dit Pijuan. Per la seva part, Ramírez ha destacat que aquests darrers dos anys el volum de feina s’havia incrementat d’un 70%, arran de la modificació de competències del Tribunal Superior. Tant Pijuan com Ramírez han fet una valoració positiva de la seva trajectòria professional al país.

LA XIFRA
1.426 morts ha causat el coronavirus, segons l’últim balanç de la Comissió Provincial de Salut de la província de Hubei. És una xifra superior als 1.380 que diu la Comissió Nacional de Salut que han mort en tota la Xina.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de febrer de 1912, va néixer Joan Pujol i García, Garbo, agent doble catalano-britànic que fou clau en l’èxit del desembarcament de Normandia. Va passar informació falsa als alemanys del lloc i data exactes on s’havia de fer el desembarcament l’any 1944 i va aconseguir d’enganyar Hitler.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.