Els fiscals del Suprem intenten una rebel·lió contra els permisos als presos polítics

Amb l’arribada dels primers permisos penitenciaris als presos polítics condemnats per sedició pel Tribunal Suprem espanyol, hi ha hagut alguns moviments dins de la fiscalia espanyola de reacció i de contrarietat. Han coincidit amb el nomenament de Dolores Delgado com a nova fiscal general de l’estat, deplorada pels sectors més conservadors de la magistratura espanyola per considerar-la massa tova amb l’independentisme. Els fiscals del Suprem Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal van demanar al tribunal presidit per Manuel Marchena que, amb la sentència, imposés la prohibició de concedir cap mena de permís fins després del compliment de la meitat de la condemna. Però no s’hi va avenir. I ara Javier Zaragoza ja ho ha criticat públicament, i ha anunciat que la fiscalia prepara una ofensiva per a aturar aquests permisos.

Els fiscals volien que als presos polítics se’ls apliqués l’article 36.2 del codi penal, és a dir, lligar de mans la Generalitat perquè, com a responsable de la gestió de les presons, no els pogués aplicar el tercer grau ni l’article 100.2 dins del segon grau, que permet de fer sortides durant el dia per a treballar o fer voluntariat i al qual s’ha acollit recentment Jordi Cuixart i pròximament uns altres presos, com Carme Forcadell, Dolors Bassa i Joaquim Forn. I ara Javier Zaragoza responsabilitza el Tribunal Suprem del fet que els presos puguin sortir unes hores per a fer aquestes tasques en comptes de romandre tancats les vint-i-quatre hores del dia i els set dies de la setmana dins de la presó. Una mesura que, en virtut de l’article 36.2, s’aplica normalment en ‘delictes comesos en el si d’una organització o grup criminal’, d’abusos sexuals i delictes d’explotació sexual de menors.

En un acte ahir al paranimf de la Universitat de Saragossa, on se li va concedir la insígnia d’or, Zaragoza: ‘El fiscal va demanar l’aplicació de la clàusula de seguretat per a garantir el compliment de la meitat de les penes. Tot fou en va. El Suprem no va acordar-ne l’aplicació i aquí hi ha les conseqüències’, segons que recull el diari El Mundo. Zaragoza va lamentar també que la validació judicial dels permisos no passi pel Suprem, i que els jutges de vigilància penitenciària hi donin llum verd, com va passar amb el permís de setanta-dues hores demanat per Jordi Cuixart. La fiscalia ja va provar d’impedir la concessió d’aquest permís, amb arguments com ara que Cuixart no s’havia pendit dels fets, que no havia renunciat a la seva ideologia i que no s’havia acollit a programes de tractament per a fer-ho. La jutgessa va bandejar els arguments del fiscal amb un dur correctiu, alertant que consitituïen una violació de drets fonamentals.

Segons es desprèn de les paraules de Zaragoza, hi haurà més moviments com aquest des de la fiscalia, provant de recórrer els permisos penitenciaris que obtinguin els presos. El fiscal del Suprem no confia massa que hi reïxin, perquè la flexibilització del règim penitenciari no depèn del Suprem, tret del tercer grau.