La neuròloga Marcè Boada, a l'auditori de la Pedrera.

Aquesta setmana s’ha presentat el llibre Cuinant la memòria. Receptes perquè no se’ns en vagi l’olla!, destinat a les persones amb dèficits de memòria, per a millorar la seva qualitat de vida apoderant-los, no pas limitant-los les capacitats abans d’hora. Aquest volum (que a partir de Sant Jordi es trobarà a les llibreries Laie i Abacus) ha estat possible gràcies a tres fundacions, que han treballat d’una manera col·laborativa i complementària. Ha estat així com, amb professionalitat i unint coneixements, el projecte ha assolit l’èxit. Tal com diu la contraportada del llibre, el receptari és un projecte social impulsat per la Fundació Catalunya la Pedrera, amb la col·laboració de la Fundació ACE i desenvolupat per la Fundació Alícia.

Tres fundacions que sumen
La Fundació Catalunya la Pedrera té un programa social, REMS, que va néixer fa sis anys, centrat en les persones grans amb dèficit de memòria i que impulsa activitats que tenen per objectiu reforçar-la. Durant aquest temps han obert vint-i-tres espais socials per diverses ciutats de Catalunya, que avui disposen de 1.600 inscrits. L’objectiu és que persones amb deteriorament cognitiu s’apoderin. Són els mateixos inscrits els qui proposen activitats i gestionen les seves necessitats. D’aquesta pràctica de donar-los veu ha nascut, per exemple, el decàleg de bones pràctiques ‘Com volem ser tractades les persones amb dèficit de memòria’.

És enmig d’aquest apoderament que s’inscriu l’elaboració d’aquest receptari, Cuinant la memòria. Partint d’un fet quotidià, podran continuar essent autònomes. És una manera de capacitar-les.

I mentre la Fundació Catalunya la Pedrera té els usuaris i els professionals que tracten diàriament aquestes persones amb dèficit cognitiu, la Fundació ACE hi aporta un coneixement més científic. Perquè és una entitat sense ànim de lucre al servei tant de malalts d’Alzheimer o d’algunes altres demències i com de les seves famílies. Els camps d’acció de la Fundació ACE són el diagnòstic, el tractament, la recerca, la formació i la sensibilització. I la Fundació Alícia (acrònim de ‘Alimentació i Ciència’), treballa perquè tothom mengi millor. Un centre amb vocació social, dedicat a la innovació tecnològica en la cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agro-alimentari. Han publicat llibres i guies dedicats a millorar l’alimentació en malalts de càncer i pacients afectats d’ELA. També han publicat receptes per a una masticació fàcil.

L’elaboració del receptari
Per crear el receptari, primerament van engegar un procés participatiu entre els afectats de dèficits lleus de memòria, per saber què els agradava de menjar i quins plats cuinaven. Van ser unes jornades de treball entre professionals del programa REMS i els usuaris. I mentre determinaven preferències i gusts, membres de la Fundació ACE van fer un buidatge i una revisió bibliogràfica sobre la relació de la memòria amb el menjar. Tant la informació teòrica com la pràctica la van traspassar a l’equip de la Fundació Alícia, que la va traduir en vint-i-quatre receptes (vint-i-una de plats i tres de postres, per incentivar que mengin fruita llavors).

Són receptes senzilles, de dieta mediterrània. El receptari ofereix la possibilitat de cuinar un plat complet (que vol dir plat únic) o bé un primer i un segon. Les mesures són pensades per a dues persones. És un receptari molt visual, en què ensenyen tots els estris i tots els ingredients necessaris. I totes les receptes les han adaptades a tres passes, per fer-les més fàcils d’elaborar. És cuina tradicional, però es fa servir el microones, un electrodomèstic segur. I en cada recepta també hi trobem, al final, ‘el truc del xef’, per estimular que els usuaris del receptari puguin anar una mica més enllà.

El llibre va ser presentat el dilluns 15 d’abril a l’auditori de la Pedrera. L’acte va gaudir d’una conferència molt didàctica de la neuròloga Mercè Boada, de la Fundació ACE, i després el cuiner David Gil, de la Fundació Alícia, va preparar en directe quatre plats davant els assistents com a mostra d’allò que és el llibre: una sopa d’all, uns fideus a la cassola, un peix blau al vapor amb verduretes, i unes postres, púding de pera.

La neuròloga Mercè Boada, didàctica sobre el cervell
Però primer, la doctora Boada, amb un to proper, planer i agradable, va explicar a un auditori ple que certament som allò que mengem i que per això hem de menjar bé, però que no sempre ho fem, perquè de vegades ‘se’ns en va l’olla’, com diu d’una manera col·loquial i divertida el subtítol del llibre. Tot té una raó científica i hom constata que menjar bé realment ens ajuda a tenir un cervell saludable.

El cervell és determinant en el cos humà. Mercè Boada va donar algunes dades: el 60% del cervell és greix, només és el 2% del pes total del cos, el 15% de la feina del cor serveix al cervell, consumeix el 20% de l’oxigen generat pel cos i el 25% de l’energia que consumeix.

Hi ha una sèrie d’elements que afavoreixen no anar tan estressats (i potser no patir demència), com és l’Omega 3, les vitamines B12 i l’àcid fòlic. I les proteïnes, glúcids i lípids són fonamentals per a la fabricació de neurotransmissors, que permeten que les neurones es comuniquin i puguin actuar.

La neuròloga va dir frases que ressonen, com aquesta: ‘La bona cuina no depèn de ser milionari, sinó de ser intel·ligent.’ Una altra: ‘La dieta mediterrània és seure a taula i compartir l’àpat, és el goig de tenir amics i parar-los una bona taula per a ells.’ Per això va incidir molt en el fet de menjar acompanyats i va recordar que un dels programes de la Fundació Catalunya la Pedrera es dedica justament a això, a possibilitar de menjar acompanyats. Més frases que van ressonar durant la conferència: ‘La polifarmàcia no controlada que tenim a casa no ens va bé.’

També va incidir en què vol dir menjar i quines parts del cos afecta: vol dir ingerir aliments per la boca. Per tant, ens caldrà una bona dentadura, llengua, papil·les gustatives, i poden engolir, perquè el menjar arribi a l’estómac, que és la cuina del cos.

La doctora Boada va parlar de la desnutrició entre la gent gran i va dir que en gran part és a causa de la desídia: el 25% de la gent gran que té demència lleu viu sola a Barcelona. I la majoria són dones. Una altra dada: entre el 30% i el 60% de persones que viuen en institucions estan desnodrides. Com podem revertir aquestes xifres alarmants? Doncs aportant-los unes dietes divertides, gustoses, ben presentades… ‘En una paraula: sexis!’. Perquè les persones hem de gaudir menjant. I aquest és el gran desafiament segons Mercè Boada. Per això, va insistir, que contra el risc de malnutrició cal fer amics i cal tornar a enamorar-nos, fins i tot. No hi ha edat per a l’enamorament. I cal crear la memòria de les olors i del tast. Per això cal tastar els bons àpats i cal olorar-los.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb