Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Els crudivegans, aquells que adopten el crudiveganisme, només mengen verdures i fruites, excloent dels seus àpats tot aliment d’origen animal, fins i tot els ous, la mantega i el formatge. Javier Medvedovsky, que s’autoanomena ‘Espiritual Chef‘, porta nou anys menjant vegetals crus i no ha patit problemes de salut greus. De fet, la ciutat de Barcelona està emergint com un dels centres de crudivegans més importants, amb l’aparició de nombrosos establiments que ofereixen l’alternativa ‘raw’.

“El ‘crudivorisme’ no és nou ni és una moda, és una cosa que ha existit sempre. Allò que sí és nou és l’art culinari del crudiveganisme.” Medvedovsky va començar a canviar la seva dieta arran d’un col·lapse pulmonar. Havia estat treballant com a cuiner en diversos restaurants durant sis anys quan va passar pel quiròfan. Llavors va iniciar-se en la medicina xinesa, la qual va recomanar-li deixar d’ingerir làctics i farines. Així, va prendre consciència de la reacció que tenien els aliments al seu cos. “O fas el que et diuen els metges o busques per què et va passar”. Tot i això, el xef evita les etiquetes: “M’agrada menjar vegetals frescos i, de tant en tant, quan haig de menjar socialment alguna cosa com pa, o simplement vull fer-ho, ho faig.”

En comptes de coure el menjar, els crudivegans utilitzen altres tècniques de cuina per manipular els aliments. L’objectiu és que es mantinguin “vius i frescos”. Aquestes tècniques inclouen la deshidratació, la fermentació o la germinació. La raó per la qual decideixen no cuinar el menjar és que la cocció provoca la pèrdua de nutrients dels aliments. A més, determinats cuinats, com per exemple l’oli reutilitzat, poden produir tòxics. Malgrat aquest argument, se sap que la cocció facilita tant la digestió com la destrucció de gèrmens.  A més de no incloure aliments cuinats, la dieta crudivegana exclou els productes envasats i processats, els refinats -com el sucre, la farina i la sal-, els transgènics i l’alcohol.

Es tracta, així doncs, d’un estil de vida, una “medicina preventiva” -en paraules de Medvedovsky- i d’una filosofia ecològica, ja que té com a objectiu retornar a la naturalesa i aconseguir un equilibri tant físic com espiritual. En un món cada cop més contaminat a causa de la creixent industrialització, Marta Verges, assistent nutricional i xef de “cuina viva”, assegura que ens hem allunyat de la naturalesa i dels “nostres orígens”. Segons Verges, “el sistema capitalista inculca la productivitat per sobre de tot” i “ens ha enlluernat sota l’estat del benestar”.

Tot i promoure una alternativa que consideren sana i una filosofia de vida, no tothom pot ser crudivegà, ja que cada sistema digestiu és diferent. Una dieta basada en aliments crus pot ser difícil d’introduir en certes persones. No tots els aparells digestius tenen la mateixa facilitat per digerir els aliments crus. Hi ha aparells que estan menys tonificats i que, per tant, han de començar a ingerir aliments crus “de mica en mica”. Un bon inici són, per exemple, els sucs o batuts verds, que “ja estan pre-digerits”. En aquest sentit, també es pronuncia Mercè Passola, autora i referent en el món del crudiveganisme, en dir que “el crudiveganisme és un camí que s’ha de sentir i seguir a poc a poc”.

“La vida es fa més lleugera”

Els defensors del crudiveganisme asseguren que els aliments crus vegetals són els que mantenen intactes les seves propietats nutricionals i són font de vitamines, minerals i àcids grassos. També argumenten que es tracta d’una alimentació molt depurativa i alcalina, ja que deixa molt poc residu a l’organisme. D’aquesta manera, els crudivegans creuen que poden experimentar-ne els beneficis no només en el cos, sinó també en el seu estat d’ànim. Verges assegura que els aliments crus suposen una gran font d’energia i vitalitat, mentre que l’’Espiritual Chef’ afegeix que també aporten coneixement. “Dins de cada fruit hi ha escrites cartes d’amor que hem de saber llegir, però si els cuinem, la informació real que volen transmetre al nostre cos no serà l’òptima”.

“Recomanar el crudiveganisme és recomanar una religió”

No obstant això, el crudiveganisme estricte pot provocar deficiències al cos, com ara de vitamina B12 -quasi impossible d’aconseguir per mitjans naturals-, ferro i colesterol. De fet, malgrat els suposats beneficis que aporta el crudiveganisme, no tothom està d’acord amb aquesta dieta. Experts en nutrició asseguren que no té cap evidència científica, sinó que només es tracta d’una filosofia. Claudi Mans, doctor en Química per la Universitat de Barcelona, insisteix en els beneficis de coure els aliments: la supressió dels patògens i les toxines i una major digestibilitat dels aliments. De fet, tot  i que en coure els aliments es generen tòxics, “no són res comparat amb els beneficis de coure el menjar”. Mans assegura que escalfar els aliments proporciona més color, olor i sabor. També recorda l’èxit que va tenir el crudiveganisme entre els anys 20 i 30, amb el naixement del “naturisme” -moviment basat en el retorn a allò natural. En aquell temps, no obstant, el crudiveganisme no es coneixia amb aquest nom, sinó que era una tendència que s’integrava dins el naturisme.

D’altra banda, la dietista i nutricionista Lara Lombarte assenyala alguns dels beneficis que pot aportar incloure una part important d’àpats crus a la dieta. Tanmateix, també recorda que una sobrecàrrega d’aliments crus pot provocar dificultats a l’hora de fer la digestió, ja que l’aliment cru és menys digerible que el cuit. “No estem dissenyats per menjar aliments crus, ni per ser vegetarians, sinó per ser essencialment vegetarians, però amb complements de proteïna animal”, assegura Marià Alemany, professor catedràtic de Nutrició i Bromatologia a la UB. Alemany qualifica el crudiveganisme d’ortorèxia -un trastorn de comportament alimentari basat en la preocupació extrema en menjar el més sa possible-, una malaltia “molt estesa”.

D’altra banda, per bé que alguns científics no recomanarien aquest tipus de dieta, tant Mans com Lombarte i Alemany asseguren que un crudivegà adult pot arribar a menjar de forma equilibrada “si sap el que es fa”. A banda d’això, l’Organització Mundial de la Salut no considera el crudiveganisme una opció saludable d’alimentació, atès que els aliments crus poden portar virus, paràsits i bactèries, entre d’altres coses.

“La dieta equilibrada general no existeix”, assegura Mans. El crudiveganisme és una de les moltes opcions alimentàries existents i , tal i com afirma Verges, “cadascú és lliure de triar el camí que vulgui”. Tanmateix, els nutricionistes recorden que convertir-se al crudiveganisme implica tenir un “atent seguiment” de l’estat físic de l’individu per tal d’evitar posteriors deficiències i problemes nutricionals.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.