Crítics de l’ANC reclamen “nous i bons líders” en lloc de la “dèria de participar en les eleccions”

  • En un segon manifest contra la llista cívica, diuen que l'entitat ha perdut més d'una tercera part dels socis

VilaWeb
Dolors Feliu, en una imatge d'arxiu (fotografia: Albert Salamé).
ACN
06.03.2024 - 19:19
Actualització: 07.03.2024 - 08:32

Els crítics amb l’actual direcció de l’ANC reiteren l’oposició amb el projecte de llista cívica i reclamen “nous i bons líders” a l’entitat per a tornar a ser transversals. Així ho asseguren en un segon manifest, fet públic avui a Barcelona, que és la continuació d’un primer document signat per fundadors, ex-vice-presidents, ex-secretaris nacionals i càrrecs d’assemblees territorials el passat gener.

El text denuncia la “dèria” de participar en les eleccions, que diuen que ha causat la davallada de l’organització presidida per Dolors Feliu i li ha fet perdre més d’una tercera part dels seus socis. Per això demanen obrir una nova etapa si la majoria dels socis vota no en la consulta que s’allargarà fins al 14 de març.

L’ANC va començar la consulta interna perquè els socis decideixin si impulsa una llista cívica a les pròximes eleccions al parlament previstes per al febrer del 2025. Les votacions són telemàtiques fins al 14 de març i també s’han habilitat una vuitantena de punts presencials repartits pel Principat. Els resultats es faran públics el 16 de març en el marc de l’Assemblea General Ordinària que l’entitat farà a Taradell (Osona).

L’ex-vice-president de l’Assemblea Jordi Pesarrodona ha presentat el nou manifest –”Per una nova etapa creixent de l’Assemblea”– avui a la seu del CIEMEN, a Barcelona. No tan sols demanen el vot en contra de llista cívica, sinó també la renovació de lideratges dins l’entitat a les eleccions del Secretariat Nacional que es faran al maig. “No només calen nous lideratges al capdavant dels partits polítics; també l’Assemblea necessita nous i bons líders”, sostenen.

La “davallada” de l’ANC

Aquest segon document referma l’advertència que “el projecte de llista cívica agreujaria la davallada dels darrers anys”. Una davallada que atribueixen a “la idea que només es pot pressionar els partits amb la llista cívica”.

“La dèria de participar en les eleccions ha desvinculat l’Assemblea dels problemes i anhels del nostre poble”, lamenta el document, que assenyala la “incapacitat” de canalitzar la indignació pel caos de rodalia o com l’entitat ha demostrat estar aliena al patiment de la nostra pagesia. El manifest també constata la manca d’autocrítica del Comitè Permanent. I adverteixen: “Continuarà el declivi si la majoria dels socis vota continuar el projecte de llista cívica”. En aquest escenari, els crítics de l’ANC reclamen votar en contra del projecte i “iniciar una nova etapa ascendent” dins l’entitat.

Una nova etapa “ascendent”

En aquesta nova etapa, el manifest considera necessari que hi hagi un nou discurs de l’entitat. “El nostre discurs no es pot limitar a denunciar les mancances dels partits independentistes. Ha de denunciar les greus conseqüències econòmiques, socials, lingüístiques, culturals i ecològiques de continuar sotmesos a Espanya”, indica el document. De la mateixa manera, també reclamen planificació i execució de l’estratègia de confrontació, reactivar les assemblees de base o no continuar d’esquena a la resta d’associacions independentistes.

“El futur de l’Assemblea Nacional Catalana és clau per a fer efectiva la independència”, defensen els crítics amb l’actual direcció, que conclouen: “Renovem la crida a votar ‘no’ a la llista cívica, el pas imprescindible per recuperar l’Assemblea transversal i obrir una nova etapa ascendent que ens porti al nou embat per fer efectiva la República Catalana”.

Primer manifest

El passat 31 de gener, més de 130 càrrecs i ex-càrrecs de l’entitat van presentar un manifest en què denunciaven que la llista cívica incompleix els estatuts de l’entitat, el codi ètic i el full de ruta vigent, i que feia perdre pluralitat i transversalitat a l’ANC.

El document, que va anar acompanyat d’una denúncia interna davant del comitè deontològic per personalitats com Lluís Llach, per fundadors de l’Assemblea i per quatre ex-vice-presidents, entre ells Jordi Pesarrodona, que va dimitir del càrrec fa un any per desavinences juntament amb una vintena més de membres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any