Arriba l’hora de la veritat: els socis de l’ANC voten si impulsen la llista cívica

Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) voten d’avui fins el 14 de març si impulsen una llista cívica independentista a les pròximes eleccions al parlament. Si guanya el “sí”, començarà un procés per a cercar els candidats que s’hi haurien de presentar; però si surt el “no”, serà un torpede contra el secretariat nacional, que s’ha involucrat a fons en el projecte, fins al punt que algunes assemblees territorials l’han acusat de manca de neutralitat. El resultat de la consulta s’anunciarà dos dies més tard, a l’assemblea general ordinària que es farà a Taradell (Osona).

La pregunta que se sotmetrà a votació és: “Estàs d’acord que l’Assemblea impulsi la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, per fer efectiva la independència?” Seran dues setmanes de votació telemàtica i, tenint en compte com la proposta ha centrat el debat intern, s’intueix una participació alta. Aquestes darreres setmanes, el secretariat ha fet vuitanta-set xerrades pel país per a exposar els arguments a favor de la llista cívica, però assemblees territorials contràries a la proposta han criticat que fossin xerrades únicament amb partidaris, sense deixar espai als detractors. De fet, assemblees com les de Girona, Sabadell, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Valls, Mataró o, ahir mateix, Lleida i el Segrià, s’hi han posicionat obertament en contra perquè entenen que el secretariat ha començat a treballar en la llista cívica abans que els socis l’hagin avalada. Per contra, el secretariat es defensa dient que la idea de promoure una llista cívica ja figurava en dos fulls de ruta consecutius, avalats per les bases.

No és la primera vegada que una consulta suscita un gran debat intern a l’ANC. El 2014, després de la consulta del 9-N que va acabar rebaixada a un “procés participatiu”, va viure un gran debat sobre la conveniència d’impulsar una “llista unitària de país” que es presentés a unes eleccions plebiscitàries. En aquell moment, es va arribar a posar sobre la taula la possibilitat de canviar els estatuts de l’ANC perquè es pogués presentar a les eleccions si els partits no es posaven d’acord. Finalment, l’ANC que encapçalava Carme Forcadell va acabar optant per una llista que reflectís totes les sensibilitats polítiques i socials per a la independència, de la qual va acabar sorgint Junts pel Sí. Aquella decisió no es va votar en una consulta entre les bases, sinó que va ser un acord del secretariat nacional després d’un procés de debat amb les assemblees territorials.

Posteriorment, i a conseqüència que en aquelles eleccions plebiscitàries l’independentisme va assolir la majoria absoluta d’escons però no de vots, i amb el punt i a part que va significar l’esmena a la totalitat de la CUP al pressupost, va aparèixer el debat sobre la necessitat de ratificar el camí a la independència amb una nova votació. Era l’anomenat RUI, referèndum unilateral d’independència, que els socis de l’ANC van acabar avalant en una consulta –ara sí– amb una participació més alta que no pas la de les eleccions del secretariat nacional vigent. Aquella decisió era especialment complicada perquè significava alterar el full de ruta que prometia una declaració d’independència divuit mesos després de les eleccions plebiscitàries, i més sense una garantia que el resultat fos diferent del 9-N. El suport de l’ANC a la proposta, que ja tenia el suport de la CUP, Demòcrates i personalitats destacades de l’independentisme, va ser determinant perquè el govern l’assumís com a propi i convoqués el referèndum del Primer d’Octubre. El resultat no va ser el mateix que el 9-N, però tampoc no va menar a la independència, sinó a una repressió desfermada que ha condicionat l’acció política de l’independentisme d’aleshores ençà.

I, encara, els socis de l’ANC es van tornar a trobar ara fa cinc anys amb la responsabilitat d’avalar un nou posicionament estratègic clau per a l’entitat: involucrar-se en el projecte de fer unes primàries obertes dins l’independentisme per a les eleccions municipals, tal com proposava el filòsof Jordi Graupera. En aquell cas, la decisió la va prendre inicialment el secretariat nacional, i més tard els socis la van ratificar. Ara bé, un cop conformades les llistes, l’ANC se’n va desvincular i a les eleccions va donar suport a totes aquelles candidatures que treballessin “per la independència i per la implementació de la República catalana”.

Una idea objecte de tensions durant dos anys

La idea de presentar una llista cívica independentista a les eleccions si els partits polítics no reprenien el procés d’independència va entrar en el full de ruta de l’ANC l’any 2022, encara amb el secretariat presidit per Elisenda Paluzie, i el nou secretariat se’l va fer seu. Llavors era un projecte molt menys definit que no pas ara, i fins i tot es deixava oberta una possibilitat remota que hi participessin els partits, tal com va dir la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, en una entrevista a VilaWeb: “Ara mateix seria una llista sense els partits. Si els partits demostren que tenen un projecte per a fer la independència, tot pot canviar. Però un parlar per parlar no serveix. Calen fets.”

Feliu ha assumit personalment el projecte de la llista cívica, i el va defensar obertament després de la manifestació de la Diada d’aquell any, molt marcada per la crítica als partits independentistes: “Si no ho fan ells [els polítics], estem determinats a fer-ho nosaltres. I amb nous actors, si cal. Fa deu anys que som al carrer. Si el govern s’hi posa d’esquena, hi ha prou gruix per a fer una llista cívica per a aconseguir la independència.” Ara bé, amb el pas dels mesos, es va veure que la llista cívica causava una gran divisió dins el secretariat mateix, fins al punt que en la primera votació per a crear el grup de treball per a promoure-la hi va haver 29 vots en contra i 28 a favor. Uns dies més tard, els secretaris crítics es van constituir en un col·lectiu anomenat Indesinenter, que deia que el full de ruta anava més enllà de la llista cívica, però també denunciava suposades faltes de respecte entre secretaris i vets a les propostes i mocions presentades. De fet, van mirar de promoure tant una moció de confiança de Feliu com una recollida de signatures per a demanar noves eleccions al secretariat nacional, però cap de les dues propostes va menar enlloc.

Enmig d’aquesta tensió, el vice-president de l’entitat, Jordi Pessarrodona, va dimitir del càrrec i del secretariat nacional, juntament amb més secretaris crítics, però els qui van continuar al càrrec van anar fent via i al nou full de ruta es va concretar una mica més com hauria de ser la llista cívica. En el document es va definir que seria una agrupació d’electors i que, a més, els membres del secretariat nacional i els càrrecs de les assemblees territorials no podrien formar-ne part. Ara bé, una esmena va forçar que l’impuls final de la llista cívica hagués de ser ratificat pels socis en una consulta el darrer trimestre del 2023, una data que finalment es va incomplir i que es va ajornar fins avui.

Mentrestant, es covava el malestar en algunes assemblees de base i, a començament de gener, més de cent trenta càrrecs i ex-càrrecs de l’ANC van publicar un manifest en contra de la llista cívica perquè, deien, incomplia els estatuts, el codi ètic i el full de ruta vigent –cosa que el secretariat nega. El manifest el signen quatre ex-vice-presidents de l’ANC: Jordi Pesarrodona, Josep Cruanyes, Jaume Marfany i Carles Castellanos; i també el cantant i ex-diputat Lluís Llach i l’ex-secretària nacional i activista independentista històrica Blanca Serra. La publicació va ocasionar un petit terrabastall al si de l’ANC i va tornar a portar el debat sobre la idoneïtat d’aquest projecte electoral a l’arena pública.

Què pretén, la llista cívica?

Si obté representació parlamentària, la llista cívica aspira a promoure un pacte polític amb més partits que inclogui la ratificació de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), entre més fites, com ara: l’eliminació dels símbols espanyols a Catalunya; coordinar amb entitats de la societat civil un pla de mobilitzacions independentistes continuades; assegurar la fidelitat dels Mossos d’Esquadra al govern català, i implementar una estratègia diplomàtica ambiciosa per a obtenir reconeixement a escala internacional. També preveu que el Departament d’Afers Estrangers redacti un informe sobre les infraccions de drets humans de l’estat espanyol contra el moviment independentista; que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) sigui l’única entitat per a la gestió i recaptació d’impostos; i negociar l’entrada als mercats de finançament globals durant el període de transició.

Del punt de vista estratègic, l’ANC considera tres hipòtesis. La primera, aconseguir una majoria independentista al parlament en què la llista cívica tingui un rol clau i inclogui la DUI. La segona, un acord entre formacions independentistes sense la DUI, que la llista cívica intentaria blocar i, si calgués, induir a noves eleccions. La tercera hipòtesi és un pacte d’algun partit independentista amb el PSC. En aquest cas, la llista cívica faria oposició ferma i una campanya de denúncia al carrer.

Si els socis la validen, l’ANC començarà a recollir propostes de qui hauria de formar part de les candidatures. És a dir, no seran unes primàries en les quals es presentin ciutadans que s’hi volen implicar; sinó una pluja d’idees de qui, idealment, hi hauria de figurar. Tots hauran de complir uns quants criteris d’elegibilitat: hauran de ser independents a les direccions dels partits polítics; hauran de signar el codi ètic i de compromís amb la DUI de la llista; no en podran formar part càrrecs orgànics de partits ni amb responsabilitat en àmbit públic, llevat que hagin deixat el càrrec cinc mesos abans de la presentació de la candidatura; ni tampoc en podran formar part els membres del secretariat nacional de l’ANC dels darrers dos mandats.

Si els compleixen, el grup promotor parlarà amb els més populars i mirarà de convèncer-los per participar en la llista cívica. Finalment, conformaran les llistes de Lleida, Tarragona, Barcelona i Girona i prepararan el terreny per recollir els avals necessaris –l’1% del cens electoral– per a presentar-se tan bon punt es convoquin les eleccions.