Valentín Roma, nou director del MACBA enmig de la polèmica pel procés de selecció

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ja té nou director: Valentín Roma (Ripollet, 1970) ha estat designat per unanimitat per substituir Elvira Dyangani Ose, que va deixar el càrrec a l’abril després d’acceptar l’encàrrec de comissariar la Biennal d’Art Públic d’Abu Dhabi. El mandat de la nova direcció té una durada prevista de cinc anys, amb la possibilitat de renovar-lo per tres anys més.

Escriptor, assagista i comissari d’exposicions, Roma era fins ara director artístic de La Virreina Centre de la Imatge, institució que encapçalava des del 2016. Al llarg d’aquesta etapa, ha impulsat una programació marcada per la reflexió crítica sobre la cultura contemporània, la memòria política i les relacions entre art i societat. Abans havia treballat com a comissari independent i havia desenvolupat diversos projectes d’investigació i publicacions vinculades a l’art contemporani. Ha comissariat exposicions sobre Alexander Kluge, Susan Sontag, August Sander, Marguerite Duras, Barbara Hammer o John Berger, entre d’altres. Ha publicat la trilogia de novel·les El enfermero de Lenin (2017), Retrato del futbolista adolescente (2019) i El capitalista simbólico (2022), totes elles a l’editorial Periférica, així com els assaigs Rostros (2011) i Diecinueve apagones y un destello (2021).

Roma va ser destituït

S’escau que Roma va ser destituït el 2015 com a conservador en cap del museu arran de la crisi provocada per l’exposició La bèstia i el sobirà, que incloïa una escultura dels artistes Ines Doujak i John Barker en què apareixia el rei emèrit Joan Carles I en una escena de contingut sexual explícit. La polèmica va acabar precipitant la sortida del llavors director del museu, Bartomeu Marí, així com la de Roma i la del responsable de programes públics, Paul B. Preciado. Onze anys després, el comissari torna a la institució, en el que alguns observadors interpreten com una mena de restitució.

La designació arriba en un context de controvèrsia pel procés de selecció. Poques hores abans de fer-se públic el nomenament, l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA), la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC) i l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), amb el suport del comitè d’empresa del MACBA, van fer públic un comunicat en què denunciaven que les bases del concurs “no garanteixen les mínimes condicions exigibles de transparència i lliure concurrència”.

Les tres entitats consideren que el procediment incompleix el Codi de Bones Pràctiques per a Concursos de Direcció consensuat pel sector i van traslladar les seves queixes al gerent del museu, Eduard Vicente, sense obtenir, segons expliquen, les rectificacions que reclamaven.

Entre les principals crítiques, les associacions assenyalen l’absència de membres internacionals a la comissió de valoració i qüestionen la independència dels seus membres externs, tots ells vinculats al Consell General del MACBA. També lamenten que no s’hagi exigit un nivell alt d’anglès a les candidatures, malgrat la projecció internacional de la institució, i reclamen que les deliberacions es basin en criteris objectius, públics i quantificables des de l’inici del procés.

Les entitats han reiterat la necessitat que les administracions que formen part del Consorci del MACBA compleixin el Codi de Bones Pràctiques per garantir processos de selecció més rigorosos i transparents.