El col·lectiu Docents per la República ha elaborat el document ‘Per a assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana‘, que conté vint-i-sis mesures adreçades a garantir el paper del català com a llengua comuna i prioritària de l’ensenyament als Països Catalans. Fa poc que el va publicar a les xarxes i aquest cap de setmana l’ha ampliat. 

El document conté una anàlisi de la situació de la llengua a tots els nivells de l’ensenyament. Parteix del dret dels ciutadans de tenir una escola en català i remarca les mancances actuals. Després d’explicar l’estat de la situació, els Docents per la República manifesten la necessitat d’un compromís per normalitzar el català en els centres d’ensenyament, proposen un gran pacte per la llengua i exposen vint-i-sis mesures concretes d’actuació.

Llengua i identitat

‘La llengua catalana identifica tots els catalans i és part fonamental del patrimoni col·lectiu del país.’ Aquesta és una de les premisses amb què comença el document, que remarca la pertinença del català a tota la població, no tan sols als qui el tenen com a llengua inicial.

El text evidencia l’anormalitat de la situació lingüística del país, on molts dels qui hi viuen no han fet del català la llengua pròpia, i destaca que el context actual és d’un fals bilingüisme –bilingüisme asimètric–, amb un grup lingüístic hegemònic (el del castellà) i diversos grups subordinats.

‘L’escola no pot ser apolítica’

En aquest context, els Docents per la República defineixen clarament el compromís de l’ensenyament: ‘L’escola no pot ser apolítica, ha de promoure la justícia política.’ A partir d’aquest compromís, insisteix en la necessitat de garantir el desenvolupament ple i lliure de la cultura i la llengua dels Països Catalans, fonamentat en el dret de tenir una escola catalana i en català: ‘Tot català té dret a rebre educació, dintre del domini lingüístic català, exclusivament en llengua catalana en tots els nivells del sistema educatiu.’

Després de reclamar ‘mesures adients per a la integració plena i efectiva’ dels nouvinguts, apunta a un dels aspectes més controvertits –i amagats– de l’escola avui: la presència creixent del castellà per l’arribada d’alumnes hispanòfons. El text, en aquest punt, assenyala un camí d’allò que no s’ha de fer: considerar que l’alumne que ve de fora arriba ací amb el dret de ser escolaritzat en la llengua d’origen. Això, diu, implicaria ‘el supòsit que existeix el dret genèric a no integrar-se lingüísticament’.

Al final del preàmbul, el document diu que la Generalitat de Catalunya ha actuat fins ara amb poca ambició: ‘No ha arribat mai a implantar de manera efectiva, a l’escola catalana, el sistema de conjunció lingüística, sinó només de manera parcial la metodologia d’aprenentatge immersiu.’ Però, sobretot, critica les intencions actuals del Departament d’Ensenyament, amb el nou model lingüístic que es vol implantar: ‘Ara –diu el document–, en comptes de reconèixer els seus errors i indecisions, pretén fer de la necessitat virtut i promoure un nou paradigma lingüístic per a l’escola que admeti la reculada del català com a llengua vehicular i que, a més, obri la porta que aquesta reculada sigui encara més gran, amagant tal pretensió sota l’etiqueta ambigua i altisonant de “plurilingüisme”.’

Un gran pacte, objectius clars i actuació sense renúncies

Abans d’entrar a desgranar les propostes, el document exposa la necessitat de fer un gran pacte per la llengua amb la participació de tots els sectors que poden contribuir a protegir-la: representants de l’educació pública, concertada i privada, l’Institut d’Estudis Catalans, empresaris, sindicats, administració, bancs, mitjans de comunicació, sector audiovisual, representants del món cultural, llibreters, autoescoles, clubs esportius, associacions de lleure, col·lectius d’immigrants, esglésies… L’objectiu d’aquest pacte ha de ser fer palesa, ‘sense eufemismes, la situació actual de discriminació, de conculcació de drets i de minorització’ dels catalanoparlants.

El col·lectiu Docents per la República demana que, a partir d’aquest gran acord, es defineixin objectius mínims i irrenunciables i que el compromís no es rebaixi per ampliar el nombre i el volum dels grups: ‘Val més ser-ne menys però més decidits, que més però poc compromesos; menys i ambiciosos que pocs i contemporitzadors amb l’status quo que ens condemna a la residualització.’ Alhora, en l’aspecte estratègic, proposa que les iniciatives no arribin a convertir-se en llei, per a esquivar l’acció repressiva de ‘la militància nacionalista dels tribunals espanyols’.

L’objectiu darrer de la proposta és que el català sigui la llengua comuna, la llengua d’identificació dels residents dels Països Catalans: ‘El català ens farà un sol poble, un nou poble, i garantirà que no acabem reduïts a una província d’una altra nacionalitat: ens centrarà. Ens atorgarà presència al món; farà que siguem un nosaltres. Nosaltres, els catalans.’

Les vint-i-sis mesures

Tot seguit, el col·lectiu presenta vint-i-sis mesures concretes per a afermar el paper de la llengua catalana a tots els nivells de l’ensenyament. Us els presentem bo i resumits:

1. Els criteris d’avaluació de l’ensenyament han de garantir que els estudiants, al final del sistema obligatori, es poden servir del català amb competència suficient en la vida quotidiana. 

2. La normativa d’avaluació i promoció dels estudiants no ha de servir per a disfressar els resultats reals, actualment molt insuficients, també en matèria lingüística. La permissivitat actual degrada l’ensenyament, de manera que entre l’alumnat es difon la idea que no cal esforç.

3. Cal garantir una bona competència lingüística entre mestres i professors, especialment en el d’educació infantil i educació primària.

4. Els mestres han de ser conscients del seu paper de model, tant de competència lingüística com d’actitud i ús de la llengua.

5. La competència lingüística i la formació sociolingüística han de ser continguts centrals en els estudis de postgrau dels professors d’ensenyament secundari.

6. Els professors de català han de rebre formació contínua en didàctica d’ensenyament a no catalanoparlants inicials i en sociolingüística.

7. Els docents actuals han de rebre també formació per millorar la competència lingüística i els coneixements sociolingüístics.

8. També la resta de la comunitat escolar (monitors d’esport, monitors de menjador, vetlladors, personal d’administració i serveis) ha de fer un ús sistemàtic i assertiu de la llengua i promoure l’ús del català entre els estudiants.

9. Els estudiants han d’acabar l’ESO amb prou coneixements de sociolingüística i havent treballat les actituds lingüístiques (psicolingüística) de manera explícita.

10. Cal atendre especialment els usos lingüístics en els processos de transició de primària a secundària, de secundària obligatòria a postobligatòria i d’aquesta a la universitat, perquè els moments de canvi i renovació de les relacions socials són especialment propicis als canvis lingüístics.

11. La retolació i la comunicació general amb les famílies i entre centres de tot el domini lingüístic han de ser en català.

12. Per augmentar l’existència de materials didàctics en català, l’administració ha de dedicar esforços i recursos al doblatge i subtitulació de documentaris, films, curtmetratges, serials, presentacions de diapositives, vídeos breus…

13. S’ha de garantir que siguin en català tots els mitjans i recursos informàtics que ofereix el centre: la configuració dels navegadors dels ordinadors, les aplicacions informàtiques i dels sistemes operatius, el reconeixement dels assistents de veu, els materials didàctics en línia, els textos divulgatius…

14. Per als estudis superiors, cal traduir al català manuals, textos de referència i novetats editorials científiques (tant monografies com articles).

15. S’ha d’engrandir l’oferta de canals de televisió adreçats al públic infantil i juvenil en català, a més de la de plataformes com HBO, Netflix i similars.

16. Cal subscriure tots els centres educatius als webs FIlminCAT i seriesencatalà.tv i divulgar-ne l’existència entre els professors. Podria valorar-se la possibilitat de regalar a tots els joves catalans a partir de setze anys, una subscripció de tres anys a aquestes pàgines web.

17. Cal disposar d’una plataforma en línia de franc i de fàcil accés amb el contingut de la Filmoteca de Catalunya.

18. Cal conscienciar la població que el jovent té competència lingüística per a entendre el català i garantir, doncs, que el català sigui la llengua amb què els catalanoparlants s’adrecin al jovent en les situacions comunicatives privades i públiques de la vida quotidiana.

19. Cal desenvolupar programes d’intercanvi centrats en la llengua i el coneixement del territori entre instituts dels diferents territoris del domini lingüístic català

20. Als centres on se segueixen programes educatius basats en projectes o d’ensenyament cooperatiu, cal vetllar que la llengua de relació entre els estudiants a l’aula sigui el català.

21. Cada centre hauria d’organitzar programes de parelles lingüístiques per socialitzar en aquesta llengua l’alumnat nouvingut i per adquirir l’hàbit d’usar el català com a llengua d’interacció.

22. Cal animar els estudiants a configurar en llengua catalana els sistemes dels seus dispositius electrònics i les aplicacions que tinguin costum d’usar.

23. Els estudis universitaris, en totes les especialitats, s’han de poder seguir exclusivament en català en qualsevol universitat pública del domini lingüístic.

24. Cada centre hauria de constituir una comissió de normalització lingüística (CNL), assessorada per l’administració, per estudiar la situació sociolingüística del centre i de l’entorn, identificar-ne els punts febles i determinar mesures per a corregir aquests dèficits.

25. Als programes de ràdio i televisió, cal evitar pràctiques diglòssiques com la de la convergència lingüística cap al castellà o el recurs al castellà com a procediment per a aconseguir un efecte còmic.

26. Cal una campanya institucional per fer créixer la presència del català en el món laboral i dels negocis i en la retolació.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.