El congrés constituent de la Crida Nacional per la República ha aprovat esdevenir un ‘instrument polític organitzat’ que es compromet a dissoldre’s quan s’aconsegueixi la República Catalana. Els inscrits a l’assemblea han donat el seu aval a les ponències política i organitzativa. La Crida advoca per ‘constituir un moviment que es cristal·litzi en un instrument polític organitzat que aplegui aquelles persones que comparteixin l’objectiu de proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics’. També assumeix el compromís de dissoldre’s un cop s’arribi a la independència i manté que les adhesions han de ser individuals. ‘Sumem persones, no sigles’ és un dels lemes del congrés. La ponència organitzativa s’ha aprovat amb 2.125 vots a favor, 11 en contra i 63 abstencions. La majoria dels assistents també ha donat el vistiplau a la ponència política, amb 1.280 vots a favor, 8 en contra i 13 abstencions.

La Crida es compromet a treballar per a la proclamació de la República Catalana ‘mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics’. Apel·la a la unitat de l’independentisme i es funda sobre una base de ‘pluralitat ideològica’ que es concreta en l’existència de corrents organitzats. En l’àmbit estratègic, l’organització no renuncia a cap via pacífica per a instaurar la república ‘a l’empara de la causa justa de la independència’. Malgrat això, prioritza el diàleg amb el govern espanyol. En cas que no fructifiqui en un ‘període prudencial’ que no acaba de concretar, intentaran forçar la negociació d’un referèndum amb accions de no-violència activa.

L’organització tindrà tres grans òrgans: l’assemblea nacional (equivalent al congrés), el consell de representants (consell nacional) i el govern de direcció política de la Crida. La direcció haurà de proposar a l’assemblea a quines eleccions considera que s’ha de presentar. Segons que han confirmat fonts de la Crida a VilaWeb, no és previst que la nova cúpula proposi avui a l’assemblea concórrer als comicis i, per tant, no hi haurà incompatibilitat immediata entre els associats que militin a altres partits, en un context de fortes tensions amb el PDECat. De fet, la ponència organitzativa estableix que s’ha de garantir als associats que puguin fer compatible la participació a la Crida amb la militància a altres partits i entitats.

Elsa Artadi i Miquel Àngel Escobar
Elsa Artadi i Miquel Àngel Escobar en la presentació de la candidatura de Jordi Sànchez a la direcció de la Crida Nacional per la República. Fotografia: Albert Salamé

 

 

 

Morral vol convertir la crida en una ‘eina clau’ per a la independència
Durant el matí, també s’han presentat les dues candidatures a la direcció, just abans de l’inici de les votacions. Toni Morral, que es preveu que surti elegit com a secretari general, ha presentat la llista de Sànchez. N’ha llegit una carta en què l’ex-president de l’ANC demanava suport a la seva candidatura perquè és un equip ‘ideològicament plural’ amb persones honestes i competents. Morral s’ha compromès ha treballar per a convertir la Crida en ‘una eina clau’ que portarà Catalunya a fer efectiu el mandat de l’1-O i a aconseguir la independència. Ha fet referència a l’agenda política dels pròxims mesos, marcada pel judici de l’1-O i les eleccions del 26-M, i ha garantit que la Crida es dedicarà a organitzar-se al territori i a créixer. Aquesta llista aplega el nucli fundador de l’organització i alguns dels pesos pesants de JxCat: Elsa Artadi, Gemma Geis, Albert Batet, Ferran Mascarell, Damià Calvet, Laura Borràs, Pep Andreu, Jordi Pairó, Miquel Àngel Escobar, Marcel Padrós, Assumpció Castellví, Montserrat Morante, Quim Jubert, Àngels Cabasés, Carmo Marques-Pinto, Irene Negre, Marina Geli, Josep Ferrer i Pilar Calvo.

La segona candidatura ha al·legat que no és ‘alternativa’ sinó que vol ser ‘complementària’ a la llista de Sànchez i Morral. Jordi Ferrés, que opta a la presidència, ha argumentat que s’havien d’obrir les llistes i permetre que tots els dirigents puguin ser escollits. Es vota en dues urnes: una per al president i el secretari general, que es voten conjuntament, i una altra per als 19 membres de la direcció. En aquest últim cas, guanyen els 19 noms amb més suports. Al costat de Ferrés, aquesta llista presenta Oriol Izquierdo a la secretaria general. La integren, a més, Francesc Xavier Almirall, Xavier Altadill, Jordi Céspedes, Joan-Ramon Colomines-Companys, Xavier Díez, Ricard Domingo, Santiago Jorge Dorca, Araceli Esquerra, Isabel Ferrer, Elena Fort, Montserrat Grané, Mireia Mercader, Abigaïl Monells, Ivan Ollé, Rosario Palomino, Noèlia Sànchez, Pilar Sentís, Gerard Sesé i Santiago Vilanova.

Neix amb uns 17.000 associats
Amb el naixement del moviment, els fundadors en passaran a ser associats. Segons les últimes dades de l’organització, en són 16.954. A més, unes 50.000 persones han signat el manifest fundacional. Tot i que no estava previst, ha intervingut en el debat organitzatiu Joan-Ramon Colomines-Company, que és un dels membres de la candidatura alternativa a la de Sànchez. Colomines ha criticat que en els estatuts de la Crida ‘hi ha mentalitat de partit’ quan aquesta havia de ser, ha dit, una organització ‘diferent’. Durant la presentació de l’informe de gestió de la coordinadora, Agustí Colomines també ha advertit que la Crida no pot ser un decorat on la gent que hi participa siguin figurants. Ha raonat que l’han de formar ‘persones actives’ que contribueixin a tirar-la endavant amb generositat. Colomines també  ha posat en valor l’existència de dues candidatures a la direcció perquè un congrés amb una sola llista és, al seu parer, Corea del Nord. ‘Tots els que entenguin el projecte des de les exclusions no són dels nostres’, ha sentenciat.

Ferran Mascarell, Marina Geli, Damià Calvet, Gemma Geis i Elsa Artadi.
Alguns dels membres de la futura organització de la Crida: Ferran Mascarell, Marina Geli, Damià Calvet, Gemma Geis i Elsa Artadi. Fotografia: Albert Salamé

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anàlisi: El futur de la Crida: de la tensió amb el PDECat a les eleccions del maig

La Crida Nacional per la República celebra durant tot el dia el congrés constituent i començarà les seves activitats polítiques com a associació. L’organització escollirà la seva direcció, amb Jordi Sànchez a la presidència i Toni Morral a la secretaria general. El diputat de JxCat Eduard Pujol, que és el president de la mesa del congrés, ha subratllat que la Crida vol ser una ‘nova eina política’, un ‘moviment al servei de la política que arrenca l’1-O’. Ha reivindicat, a més, que suma sensibilitats diferents en un context d’excepcionalitat i ha carregat contra els que han volgut desacreditar-la. Pujol també ha recordat que ni Sànchez ni els presos polítics del PDECat podran votar en el congrés com a conseqüència del seu empresonament. Tampoc hi pot ser presencialment el president a l’exili, Carles Puigdemont.

A la tarda, es proclamaran els resultats de la votació de la direcció i hi haurà les intervencions polítiques de Sànchez, Quim Torra i Puigdemont.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb