Crida Nacional per la República

‘Començarem una nova etapa en la política catalana.’ Amb aquest convenciment, Carles Puigdemont convidava ahir en un vídeo a participar en la convenció fundacional de la Crida Nacional per la República. El moviment impulsat pel president a l’exili, Jordi Sànchez i Quim Torra neix demà amb l’argument de superar les costures de les actuals formacions polítiques i de vertebrar un espai amb voluntat de transversalitat, amb la possibilitat d’esdevenir un partit que es presenti a les eleccions. La Crida encapçala l’objectiu polític de fer efectiva la República catalana sense renunciar a ‘cap via pacífica i no violenta’ per a aconseguir-ho. Al congrés, s’hi han inscrit 4.000 persones de les 16.000 que es van registrar com a fundadores. El manifest fundacional supera les 50.000 adhesions, segons dades de la Crida.

Objectius polítics: la independència a partir de l’acció no violenta
Enmig del debat estratègic que viu l’independentisme després de l’1-O, el 27-O i el 21-D, la Crida no renuncia a cap via pacífica i no violenta per a fer efectiva la declaració d’independència i ‘instaurar la República catalana a l’empara de la causa justa de la independència’. Tanmateix, prioritza el diàleg com a via preferent per a ‘accedir a l’exercici efectiu’ del dret d’autodeterminació. Si la negociació no fructifica ‘en un període prudencial’ i hi ha una oportunitat d’exercir ‘la sobirania plena gràcies al suport de la voluntat majoritària de la ciutadania’, asseguren que l’exerciran. La ponència política reconeix la pluralitat ideològica i a la Crida hi coexistiran corrents d’opinió organitzats. El moviment es compromet a dissoldre’s si Catalunya esdevé un estat.

El PDECat: perill de trencament
La Crida es constitueix en un context de forta tensió amb el PDECat. Ha refusat d’integrar-lo en bloc i només accepta adhesions individuals. La meitat de la direcció del partit hereu de Convergència recela d’integrar-s’hi per dues raons: la pèrdua de perfil propi (un perfil que voldrien més moderat i pactista) i la pèrdua de força organitzativa. El perill de trencament és constant d’ençà del congrés del PDECat del juliol, quan un pacte entre tots els sectors de la formació en va evitar la ruptura, i amb la sortida de Marta Pascal com a desencadenant.

D’aquell acord, se’n deriva una conseqüència molt important. I és que al PDECat no s’ha mesurat amb precisió l’ascendència que té aquest sector moderat entre les bases, enfront de la força electoral de Puigdemont i dels presos polítics, que s’han arrenglerat amb el nou moviment. Sí que se n’han vist indicis: l’assemblea va aprovar que el PDECat no renunciés a la via unilateral i va reclamar un tomb en l’actuació a les institucions espanyoles. Per això els partidaris de Puigdemont sostenen que els moderats són minoritaris entre les bases, encara que tinguin la meitat de la direcció i dels representants al congrés i al senat espanyols. Si el sector més pactista aspirés a presentar-se a les eleccions, amb l’objectiu d’aglutinar el votant que enyora el clàssic pactisme convergent, també hauria de designar un candidat.

La força interna dels uns i dels altres pot ser el desllorigador del futur del PDECat, al marge o al costat de la Crida. Els associats decidiran què fer. Hauran de votar en una consulta la proposta d’encaix que faci la comissió delegada, integrada per David Bonvehí, Míriam Nogueras, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. Ara com ara, la votació no té data. Si demà la Crida no decideix de constituir-se com a partit polític, la decisió pot trigar. Fonts del PDECat apunten que la votació es podria endarrerir si no hi ha una incompatibilitat de militància immediata a les dues organitzacions. És a dir, si la Crida actua com a associació i no s’activa com a partit. Sànchez ha garantit aquest matí que naixeria així, com a associació i moviment polític, no pas com a partit, i que volen sumar, no pas fragmentar. ‘No farem passos en fals’, ha sentenciat en un piulet a Twitter.

De manera que el límit el pot establir la Crida, decidint a quines eleccions concorrerà primer com a partit. Si s’espera a les catalanes, el xoc es pot ajornar. Si es presenta a les europees, es pot accelerar. En la col·lisió hi ha importants elements materials en joc, a més dels ideològics. El PDECat té la marca de JxCat, els drets electorals de l’espai i una forta estructura territorial a tot Catalunya. Sigui com sigui, la proposta de la comissió delegada s’ha de sotmetre prèviament al criteri del consell nacional. La pròxima reunió del màxim òrgan del PDECat entre assemblees serà el 2 de febrer. Demà, Bonvehí assistirà a la cloenda del congrés de la Crida com a convidat.

 

Elsa Artadi, Jaume Alonso-Cuevillas i Pilar Calvo
Elsa Artadi, Jaume Alonso-Cuevillas i Pilar Calvo en la presentació de la Crida a Gràcia (fotografia: ACN).

A quines eleccions es presentarà la Crida?
La nova organització ha trigat vuit mesos a constituir-se. L’exili de Puigdemont i l’empresonament de Jordi Sànchez n’han complicat el part, i el retard ha afegit més complexitat a la confecció de les candidatures per a les eleccions del 26 de maig. El nucli fundador ja va descartar de concórrer a les municipals i l’assemblea de la Crida no s’hi ha pronunciat. Però els màxims dirigents han participat en l’elaboració de la llista de JxCat per Barcelona, i els equilibris entre sectors han influït en el repartiment de funcions de la futura direcció de l’organització. Joaquim Forn encapçalarà la llista de Barcelona i es preveu que Elsa Artadi en sigui la número dos. Una vegada desencallada aquesta llista, les europees són el següent nus a desfer.

La direcció del PDECat va sortir de la darrera reunió amb Puigdemont a Waterloo amb el convenciment que es presentarien a les europees com a JxCat i amb l’aval del president a l’exili. Però Puigdemont ha volgut esperar al naixement de la Crida. No hi ha cap opció tancada i això posa en joc la tradicional aliança convergent amb el PNB. El PDECat vol negociar-la la setmana vinent. Bonvehí va assegurar que no creia que fos incompatible amb Puigdemont, tot i que el PNB s’ha allunyat dels postulats del president a l’exili. Fa un any, per exemple, es va manifestar contra la investidura a distància i s’ha desmarcat reiteradament de la via unilateral. El debat de fons condiciona la marca i el nom del candidat a la llista. Jordi Turull s’ha ofert com a cap de llista, al costat de Josep Rull. Però també s’han sospesat més noms, com el de l’advocat Jaume-Alonso Cuevillas.

Per a presentar-se a les eleccions, la Crida preveu d’articular-se com a ‘instrument polític organitzat’. Per al nucli fundador, aquest eufemisme implica esdevenir un partit, tenint en compte les limitacions legals per a concórrer a les urnes. Amb aquest propòsit, ja figura com a tal al registre del Ministeri d’Interior espanyol. Tanmateix, la decisió final dependrà de l’assemblea. En l’ordre del dia de demà no s’ha inclòs, de moment, el debat electoral. De la nova direcció dependrà que es prengui, o no, una decisió sobre les europees. La direcció política hauria de proposar a l’assemblea a quines eleccions es vol presentar i obtenir-ne el suport. Així figura, si més no, en la ponència organitzativa de la Crida.

L’arquitectura organitzativa: de dalt a baix
La Crida tindrà una direcció que aplega dones i homes de confiança de Jordi Sànchez, Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Torra, si no hi ha sorpreses en la votació de la direcció. En la candidatura hi ha també Elsa Artadi, Gemma Geis, Ferran Mascarell, Damià Calvet, Albert Batet i Miquel Àngel Escobar, entre més. I hi destaca el batlle de Montblanc, Pep Andreu, d’ERC.

Ningú no ha qüestionat públicament el lideratge orgànic de l’ex-president de l’ANC ni el fet que hagi situat Toni Morral a la secretaria general. Però s’ha presentat una segona candidatura que aspira a aconseguir algun dels dinou llocs de la direcció. La integren, entre més, el jurista Héctor López Bofill, candidat de Junts per Altafulla a les municipals; l’historiador Xavier Díez; la directora general de Protecció Civil de la Generalitat, Isabel Ferrer; i l’escriptor Oriol Izquierdo.

El nucli fundador de la Crida ha arribat al congrés fundacional amb una proposta de direcció que trena els entorns de Puigdemont, Sànchez, Torra, Rull i Turull. I ha pilotat un procés de debat intern de les ponències organitzativa i política en què no s’ha qüestionat cap dels pilars fundacionals. Perquè arribessin esmenes vives al congrés, els proposants havien d’aconseguir un suport mínim del 3,5% dels fundadors. Ningú no ho ha aconseguit.

Dilluns, la nova direcció estrenarà seu nacional, un local als baixos del carrer de Roger de Llúria, 119, de Barcelona. El van llogar fa temps i hi treballen a mig gas d’ençà de fa un mes. Curiosament, el PDECat també canvia de local i es trasllada al carrer de Calàbria, just davant de la seu d’ERC. Com a secretari general, Morral assumirà ara l’objectiu de desplegar l’organització de la Crida al territori. Fins ara, han fet catorze actes de presentació a diverses ciutats catalanes i a Brussel·les.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb