Campuzano

TEMA DEL DIA
Fractura.
La constitució de la Crida Nacional per la República, que es farà aquest cap de setmana, ja ha originat la fractura interna del PDECat. Tot i que l’articulació de les dues formacions encara s’ha de negociar, al si del partit de David Bonvehí creixen els partidaris no tan sols de mantenir la sigla del partit, sinó de donar-hi un perfil polític propi, diferent del de la Crida. La dissolució del PDECat s’ha descartat i la convivència entre les dues formacions, que mira de gestionar David Bonvehí, no és clar que es pugui aconseguir, perquè les diferències entre els dirigents favorables a la Crida i els qui s’hi oposen són estratègiques.

Els dirigents del PDECat que ja han fet el pas i que formaran part de la direcció de la Crida són representatius de sensibilitats diverses del partit: el president Carles Puigdemont; Albert Batet, portaveu de JxCat; el conseller Damià Calvet, home fort de Josep Rull; i Miquel Àngel Escobar, ex-delegat de la Generalitat a Barcelona i dirigent molt afí a Jordi Turull. També hi ha Montserrat Morante, l’únic membre de l’actual direcció executiva del PDECat. Tot i que no forma part de la candidatura a dirigir la Crida, també hi tindrà un paper destacat la vice-presidenta del PDECat, Míriam Nogueras. De fundadors de la nova formació n’hi ha 15.000 i d’adherits 50.000, unes xifres que inclouen militants i batlles del PDECat, però també membres d’unes altres formacions i sobretot independents, gent que no milita en cap partit polític, com el president, Jordi Sánchez.

Enfront d’aquest grup, hi ha dirigents importants del PDECat que no solament no entraran a la Crida, sinó que són partidaris de reactivar el partit com una formació sobiranista de centre-dreta, partidària d’un referèndum pactat i oberta a pactar amb el govern espanyol. Una Convergència netejada i revitalitzada. En aquesta línia hi ha noms com el de l’ex-coordinadora Marta Pascal, el portaveu al congrés espanyol, Carles Campuzano, el diputat Jordi Xuclà, el secretari d’Organització, Ferran Bel, i l’actual presidenta del port de Barcelona, Mercè Conesa, entre més. Aquest sector considera que hi ha espai polític per a una formació sobiranista moderada que no faci propostes unilaterals. Aquests dirigents no descarten una escissió si finalment no hi ha un acord amb la Crida que respecti el perfil orgànic i polític del PDECat, que actualment té uns 14.000 afiliats. I no descarten afegir-hi més formacions, com ara Lliures, d’Antoni Fernández Teixidó, que acaba de donar suport a Manuel Valls, o Units, encapçalada per l’ex-dirigent d’Unió Ramon Espadaler.

Aquest sector recorda l’escissió entre el PNB i Eusko Alkartasuna de l’any 1986, perquè els va bé per al moment present. Expliquen que llavors els membres d’EA eren els purs i els del PNB els moderats. Més de tres dècades després, el PNB continua governant i EA ha desaparegut, dissolta dins l’entorn de Bildu. És un exemple una mica forçat, perquè en aquella escissió no es confrontaven ideologies o estratègies, sinó que es discutia si el poder polític havia de residir en el govern autonòmic, com volia el PNB de Xabier Arzalluz, o en les diputacions forals, com defensava aleshores Carlos Garaikoetxea en nom d’EA. A més, ni el PDECat és el PNB ni la Crida vol ser EA. Però és cert que en això que fins ara havia estat el sobiranisme majoritari a Catalunya hi ha risc d’escissió. A diferència del País Basc, una escissió en el sobiranisme majoritari probablement li faria perdre el poder i lliurar l’hegemonia de l’independentisme a ERC. Les urnes tindran l’última paraula per a dir si és possible una nova Convergència o no.

MÉS QÜESTIONS
El govern pressiona Brussel·les per aplicar la clàusula de salvaguarda a les taronges.
El govern, representat per la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, representants de les associacions d’agricultors, cooperatives, distribuïdors i el Comitè de Gestió de Cítrics han tingut contactes durant tot el dia amb les institucions europees per aconseguir que s’apliqui a la taronja la normativa de tercers països o la clàusula de salvaguarda. Cebrián ha dit que els objectius de la delegació valenciana són explicar la situació actual del camp valencià amb dades i estudis, demanar que s’apliquin a les taronges de tercers països les mateixes exigències que a les valencianes i saber de part de la Comissió Europea quins condicionants poden activar la clàusula de salvaguarda per als cítrics. La petició és que les importacions que vénen de països tercers compleixin les normatives fitosanitàries, ambientals i laborals. Unes normatives –ha recordat la consellera– que per al sector i l’administració ha significat un esforç d’adaptació als tractats europeus. ‘Per tant, demanem que siguen les mateixes per a les taronges importades’, ha dit. La delegació valenciana a Brussel·les ha explicat directament als representants europeus de comerç i agricultura de la Comissió Europea els efectes que tenen els acords que obren fronteres sobre el mercat i els riscs fitosanitaris que impliquen. També han demanat que la Comissió elabori un estudi d’impacte sobre els efectes específics dels acords en la citricultura valenciana, no solament en el mercat únic europeu.

Puig demana al govern espanyol capacitat normativa a les autonomies per a regular les VTC. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha dit que eren conscients de les seves competències en la negociació entre el sector del taxi i els vehicles amb conductor, però ha reclamat al Ministeri de Foment espanyol que doni capacitat normativa a les autonomies per a regular sense dificultat les VTC. Puig vol un marc regulador en què hi hagi igualtat d’oportunitats, sense ‘competència deslleial’. Ha dit també que les decisions sobre la mobilitat han de ser com més a prop millor dels ajuntaments i les comunitats autònomes, però que cal tenir tots els instruments ‘per a poder garantir aquesta equitat, aquesta igualtat d’oportunitats i aquesta superació de la deslleialtat’. En aquest punt ha recordat que al País Valencià negocien amb els sectors implicats i que ja és en audiència pública el decret per a situar aquesta qüestió ‘en l’àmbit de la racionalitat i preservant l’interès fonamental dels ciutadans, la seguretat jurídica i els drets dels treballadors, tant del taxi com de la resta’.

Francina Armengol critica amb duresa el pressupost de Sánchez, que troba insuficient. Feia dies que se sabia el malestar del govern balear pel pressupost de Pedro Sánchez i finalment ha esclatat públicament. La presidenta Francina Armengol ha explicat que els 339 milions d’euros directes per a les illes (convenis, subvencions i inversió territorialitzada) que incloïen els comptes del 2018 ja eren insuficients i ha dit que ‘els 435 milions que preveuen els d’aquest any continuen essent-ho’. N’ha parlat en una entrevista a TVE que després ha difós a les xarxes socials:

Armengol s’ha compromès a continuar treballant per millorar-los i ha afegit que com a presidenta de les Balears sempre defensaria ‘els interessos de la comunitat, governi qui governi a Espanya’. I ha acabat dient: ‘Amb la inversió territorializada no n’hi ha prou. Continuarem treballant per a aconseguir aquesta millora justa per a les Balears.’

El relleu de Bauzá com a senador aixeca polèmica al Parlament de les Illes Balears. La sortida de José Ramón Bauzá fa que el parlament balear hagi de nomenar un nou senador per designació autonòmica que en teoria correspon al PP. El reglament de la cambra fixa que és el PP que ha de designar el successor, però Més per Mallorca ha anunciat que no hi pensa donar suport. El diputat Antoni Reus ha defensat que el substitut sigui un candidat independent que defensi els interessos de les Illes ‘amb consens de tots els partits i els interessos dels ciutadans’. Ho ha argumentat dient que no confia en la ‘capacitat d’encert’ del PP, que ja va triar Bauzá, que va ser un president ‘nefast’ per a les Balears i que com a senador no ha fet res per defensar els interessos dels illencs a Madrid. Més per Mallorca proposa la modificació del sistema d’elecció dels senadors autonòmics, establerta en el reglament de la cambra, per implantar-ne un de més proporcional ‘que permeti triar persones que defensin els interessos de les Balears’. Actualment, al parlament balear hi ha majoria d’esquerres i nacionalista.

Espanya permetrà de regularitzar els comptes bancaris a Andorra. El director general de l’Agència Tributària espanyola, Jesús Gascón, va avançar que l’administració tributària enviaria avisos als contribuents a la campanya de la renda de l’any 2018 per informar-los que disposa de dades sobre els seus comptes a l’exterior, entre els quals els que tinguin a Andorra. Ho va dir durant la cloenda d’una jornada de fiscalitat empresarial a Madrid. Respecte de la possibilitat que s’apliquin sancions, va afegir que calia ‘veure els casos’, perquè per als contribuents que presentin una declaració de manera voluntària i espontània amb el model 720 ‘en principi no hauria de tenir conseqüències sancionadores’. Un cas diferent, va assenyalar, són els contribuents a qui es fa una comprovació i una liquidació. Gascón va avançar que s’inclourien alertes en la campanya de la renda perquè els contribuents sabessin que l’Agència Tributària havia rebut informació d’uns altres països sobre l’existència de comptes a l’exterior, per tal de fomentar el compliment voluntari de les obligacions fiscals. La informació que rep l’Agència Tributària sobre comptes financers d’espanyols a l’exterior procedeix dels intercanvis automàtics d’informació que aquests últims anys duu a terme la comunitat internacional, i que Andorra va fer per primera vegada l’any 2018, amb dades del 2017.

LA XIFRA
5 milions destinarà el govern espanyol a millorar les infrastructures turístiques valencianes. Ho ha anunciat la ministra de Turisme espanyola, Reyes Maroto, durant una visita a la parada del País Valencià a Fitur.

TAL DIA COM AVUI
El 24 de gener de 1977 pistolers d’extrema dreta van assassinar cinc advocats laboralistes vinculats a CCOO, en un despatx del carrer d’Atocha de Madrid. Va ser coneguda com la matança d’Atocha, que demostra que la transició espanyola no va ser tan exemplar com alguns diuen.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb