A tot arreu del món, els habitants han menjat una mena de coca fina preparada a base de farina barrejada amb ou o llet i, de vegades, farcida amb vegetals o amb proteïna animal. Aquesta és l’ancestral cuina de supervivència que permet d’alimentar-se amb allò de què disposes. Fer unes farinetes amb la farina d’algun cereal barrejada amb ous, llet, mantega o aigua i fer-les dolces afegint-hi sucre o farcir-les amb els productes que donava la terra, era un recurs fàcil i imaginatiu per a alimentar-se.

La crep és una menja típica de la Bretanya que es prepara amb blat sarraí (que també rep el nom de fajol) i la farceixen de pernil, formatge o ous. És una coqueta molt prima que es pot menjar sola però que s’acostuma a farcir i tant pot ser dolça com salada. És tradició fer creps per la Candelera. El fajol no és un cereal, no té gluten i és molt ric en proteïnes vegetals. Abans es feia servir per alimentar animals, però ara es fa servir per al consum humà. De fet, a la Garrotxa, és típic de fer farinetes de fajol.

El pancake és un terme anglès que vol dir pastís (cake) fet a la paella (pan). S’assembla molt a una crep, perquè també és una massa líquida que es fa amb farina, ou i aigua o llet, que cal coure a la planxa (damunt la paella). Quan aquesta recepta va arribar a Amèrica del Nord, es va fer molt popular, però la van anar variant fent les creps molt més gruixudes, amb més farina. A Sud-amèrica també en mengen i en diuen panqueques. Al Japó s’anomenen doraiaquis i es farceixen amb la pasta de mongeta azuqui.

A casa nostra, els forners sempre han fet tota mena de coques i ens agraden molt, però la massa que es fa servir no és líquida com la de la crep, és una massa de pa que du llevat i no tenim tradició de fer coques rodones.

Us proposo una coqueta fina que pot ser una crep o un pancake i que és fàcil de fer i fàcil de menjar.

El plàtan

El plàtan és la fruita del bananer, una planta que creix al tròpic i a les zones subtropicals de diversos continents, que té unes fulles extremament grosses (fan de dos metres a quatre de llarg per mig metre d’ample). Les tiges de les fulles són uns bulbs que van rebrotant. De les flors s’obté aquesta fruita, i veure els plàtans a l’arbust és molt curiós, perquè semblen dits.

La fruita es recol·lecta tot l’any i es poden fer fins a tres collites. Les que s’han d’exportar es cullen verdes i es desen en cambres frigorífiques fins a la seva destinació. Després es posen en cambres de maduració on el midó de la fruita es transforma en sucres i també hi generen les substàncies aromàtiques característiques.

Quan els comprem ja madurats no els podem guardar a la nevera perquè es fan malbé. Els principals productors (de més quantitat a menys) són: l’Índia, l’Equador, el Brasil, la Xina, Colòmbia, Costa Rica, Burundi, Uganda, Espanya (Illes Canàries) i Haití.

Com que és una fruita rica en hidrats de carboni, aporta una mica més de quilocalories que altres fruites amb més contingut en aigua, però és una gran font de potassi i també conté carotenoides i vitamines del grup B, com la niacina i l’àcid fòlic.

Ingredients per a sis coquetes

-2 plàtans madurs
-250ml de llet semidesnatada
-200g de farina de blat o de la que vulgueu
-2 ous sencers
-40g de sucre
-40g de mantega
-5g de sal

Preparació

Deixeu la mantega en un plat fora de la nevera mentre prepareu la massa.

En un bol gran on pugueu batre, poseu-hi la farina, el sucre i la sal.

En un vas allargat per a fer anar la batedora, poseu-hi els plàtans tallats a rodanxes, els ous i la llet i ho tritureu.

Poseu la mantega al microones durant trenta segons i mireu si s’ha fos. Si no s’ha fos del tot, la torneu a posar deu segons més, tantes vegades com calgui, fins que s’hagi desfet del tot.

Poseu la barreja líquida que heu triturat al bol on teniu la barreja seca de la farina, el sucre i la sal i barregeu-ho tot a mà o amb la batedora.

Quan ho tingueu tot una mica barrejat, aneu-hi afegint la mantega fosa i reserveu-ne una mica (un dit) per posar-la a la paella.

Feu servir una paella petita, d’uns 15cm de diàmetre interior i poseu-la al foc, que no sigui gaire fort.

Afegiu-hi una mica de la mantega fosa que heu reservat i tireu-hi un cullerot (com el de servir la sopa) ple de la massa líquida de farina i plàtan: la massa ocuparà tota la superfície de la paella.

Quan la part de sota canvia de color i ja no es veu crua, amb una espàtula que no ratlli la paella, li doneu la volta i deixeu que l’altra part es cogui.

Repetiu l’operació de posar una mica de mantega i un cullerot de massa a la paella fins que l’acabeu.

Si les voleu primes, ompliu el cullerot per la meitat, i si les voleu gruixudes, feu servir un cullerot dels més grans o poseu-ne un de ple i una mica més.

Suggeriments

Podeu servir les coquetes amb unes rodanxes de plàtan acabades de tallar.

També hi queda molt bé acompanyar-les amb uns maduixots, ara que ja comença a haver-n’hi.

Si voleu que els maduixots siguin sucosos i mullin la coqueta, els podeu preparar abans de començar a elaborar les coques perquè tinguin temps de treure el suc.

Per preparar els maduixots només els heu d’esbandir a raig d’aixeta, treure’ls les fulles, tallar-los a trossos, afegir-hi una culleradeta de sucre i unes gotes de vinagre blanc: això els farà treure el suc i els farà molt saborosos.

Valoració nutricional d’una coqueta amb plàtan Font: Taula de composició d’aliments, CESNID-Publicacions de la Universitat de Barcelona 2002.

Interpretació de la taula

Aquesta coca petita farcida de plàtan, si es menja per esmorzar té les mateixes quilocalories que un entrepà d’uns 100g.

Té una bona quantitat de proteïnes que són una barreja de les d’origen vegetal (la farina) i les d’origen animal (ous i llet).

Els greixos provenen, sobretot, de la mantega, de manera que si algú no li convé de menjar-ne, en pot reduir la quantitat i la recepta també quedarà bé.

La quantitat d’hidrats de carboni és moderada, menor que la d’un entrepà.

A la fibra que aporta la farina de blat, cal afegir-hi la del plàtan.

És un esmorzar molt complet, que aporta energia, proteïnes, una mica de greix i de fibra, i la suma de tots aquests nutrients fa que la metabolització sigui lenta i es pugui aguantar unes quantes hores sense menjar.

Comentari

És una recepta molt senzilla que es fa amb poc temps i que va molt bé preparar-la amb les criatures.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.