Covid-19: ja tenim ací un món que no ens esperàvem

«Hem d'evitar polèmiques absurdes en un moment en què no serveixen de res, però hem de poder discutir amb rigor i seriosament l'aplicació de mesures que poden alterar la nostra manera de viure fins a extrems que no hauríem arribat a imaginar mai»

Vicent Partal
09.03.2020 - 23:37
Actualització: 10.03.2020 - 00:37
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A mesura que van passant les hores i els dies, la crisi creada pel Covid-19, coneguda popularment com a crisi del coronavirus, pren una dimensió més important i acapara més, de manera lògica i inevitable, l’atenció de tothom. Les mesures que els estats europeus van prenent són cada vegada més fortes, dràstiques i contundents i hem de convenir que açò contribueix a amplificar la percepció que la situació no tan sols és lluny de restar sota control sinó que sembla que es troba en un moment crític.

El debat sobre si hi ha un excés d’alarmisme o no i, per tant, sobre si les decisions adoptades pels governs són excessives o no és un debat legítim, en què tothom pot tenir la seua percepció. Però les evidències científiques són indiscutibles: efectivament, tenim davant una situació molt preocupant i fora del que és normal. La progressió del contagi i de la malaltia és realment sorprenent. I per això crec que tots hem d’assumir que vivim un moment completament inusual, nou, un món que no esperàvem. I ho hem de fer amb independència que ens posem d’acord o no sobre si aquesta situació és exagerada per alguna raó o correcta.

La crisi ha dut, per exemple, Itàlia a tancar una part del país, substancial i importantíssima, en la línia de les actuacions més dures fetes per la Xina. Com recorda aquest interessant article de The Atlantic, es fa molt difícil de passar per alt que Itàlia ha estat tradicionalment el laboratori polític d’Europa. Prendre una mesura que impedeix el moviment de la població en una zona, la Unió Europea, que ha fet precisament de la llibertat de moviments i béns la seua essència no és de cap manera una anècdota banal. S’imagina ningú de nosaltres què significaria una mesura com eixa a Barcelona o València? Ens imaginem de quina manera, de sobte, el món que vivim ens canviaria sense avís? I no parlem del sistema sanitari, de la resistència d’aquest sistema. A Europa tots tenim coll avall que l’estat del benestar ens garanteix una assistència de salut correcta, independentment de les nostres condicions sòcio-econòmiques. I això és a la base del contracte social que sustenta el sistema democràtic. Però es pot arribar a col·lapsar aquest sistema? I si passa, on ens porta això? Fins ara no hem vist mai que passe una cosa com aquesta, però algú pot posar la mà al foc pel que ens arribarà els dies o setmanes vinents?

La conducció d’una crisi d’aquestes dimensions i amb aquestes característiques reclama de la classe política molt de rigor i molta serenitat per a mirar de guardar un equilibri molt difícil, entre les mesures encaminades a protegir la salut dels ciutadans i l’impacte social i econòmic que aquestes decisions puguen tenir, sobre l’economia però també sobre la democràcia. Ho reclama especialment perquè, com a societat, també tenim un equilibri difícil davant nostre: hem d’evitar polèmiques absurdes en un moment en què no serveixen de res, però hem de poder discutir amb rigor i seriosament l’aplicació de mesures que poden alterar la nostra manera de viure fins a extrems que no hauríem arribat a imaginar mai. No són dies senzills, aquests. Tinguem-ho clar.

PS1. Ahir al vespre, de manera inesperada, el conseller d’Afers Exteriors, Alfred Bosch, va dimitir el càrrec. És una crisi amb què ningú no comptava. Les acusacions que s’han fet públiques sobre el seu comportament en el cas de possibles abusos a dones per part del seu cap de gabinet han estat el justificant –tot esperant de saber-ne tots els detalls– de la decisió presa.

PS2. Avui VilaWeb estrena un butlletí de notícies que s’enviarà cada dia a les 22.15 amb el repàs de tota l’actualitat vinculada amb la malaltia pel coronavirus 2019. Ací podeu llegir el primer d’aquests reports i, si voleu subscriure-us-hi per a rebre’l al correu, us hi podeu apuntar ací.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
09.03.2020  ·  22:46

Certament, la crisi del COVID19 està fora de control. I el pitjor és que moltes de les mesures que es prenen seran contraproduents. Es paralitzarà l’economia i s’afavorirà la dispersió del virus. Igual que passa amb el virus de la grip. I els governants de tot arreu semblen, en bona mesura, poc capacitats per a gestionar una crisi com aquesta. Ens modificaran la vida però no ens resoldran cap problema. Ni tan sols els derivats del virus.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
09.03.2020  ·  22:57

He llegit que hui s’han mort a Barcelona un home de 99 anys i una dona de 88 per causa de covid-19. No s’hauran mort perquè eren vells, tenien altres malalties i qualsevol virus/bacteria els hauria afectat igualment? A què juguen les “autoritats” sanitàries? Fins on ens els creurem? No hem d’oblidar que la por ens mata.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
09.03.2020  ·  22:57

He llegit que hui s’han mort a Barcelona un home de 99 anys i una dona de 88 per causa de covid-19. No s’hauran mort perquè eren vells, tenien altres malalties i qualsevol virus/bacteria els hauria afectat igualment? A què juguen les “autoritats” sanitàries? Fins on ens els creurem? No hem d’oblidar que la por ens mata.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
10.03.2020  ·  00:22

Això que has descrit, Vicent, és la teoria econòmica dels “CIGNES NEGRES” que aprofundeixen en la de la de probabilitats, del joc i del caos. Teoria desenvolupada per l’operador borsari Nassim Nicholas Taleb per tal d’explicar de fenòmens extraordinaris que produeixen un gran daltabaix.

Que hi cal que tinguen 3 característiques:
1. Ésser inesperats. No hi havia símptomes previs que pogueren esdevenir-se.
2. Tenen un gran impacte i de dimensions gairebé globals. Ajuden a impulsar grans canvis.
3. Predictibilitat retrospectiva. Quan ja han passat, com a bons economistes, estudien com podien haver-se evitat.

La metàfora es basa en la creença europea de que els “cignes negres” no existien. En arribar a Austràlia, van descobrir-ne un, i amb això va ensorrar-se la dita fantasia.

No sé si sou conscients que amb aquest fenomen hem vist edificar un hospital prefabricat enorme amb només deu dies. No només l’apartat edilici sinó arreu de tot el budellam de les instal·lacions, mecanismes electrònics, càmeres, quiròfans, sales de raigs X, etc.

Hem vist com aïllen gent a la Xina i els serveis que fins ara feien personal qualificat – o no- estan sent reemplaçats per un exèrcit d’autòmats i robots. Construïts “ad hoc”.

En aquests grans sotracs veiem com la tecnologia de què disposàvem en un moment donat, arriba un moment en què se catalitza els procés de posada en marxa mitjançant una “disrupció neta” que ens servirà per a fer una passa més en el desenvolupament humà, que caldria que anàs acompanyada d’una passa en termes universals com són la nostra inserció en l’univers de manera que puguem sobreviure, una cert reequilibri de les disponibilitats econòmiques democratitzant-les arreu del globus, una redistribució dels contingents humans que evitaren el despoblament i adonar-nos que mitjançant les energies que la natura ens regala tenim energia de sobra per a evolucionar de manera ordenada i sostenible.

Roger Dalmau
Roger Dalmau
10.03.2020  ·  00:28

No entenc l’alarmisme entorn el coronavirus. La taxa de mortalitat ronda el 3%, aproximadament, recordo un article que explicava la impossibilitat de tenir una mesura precisa. En tot cas no em sembla que sigui res que hagi de col·lapsar la nostra societat.

Amb una mica de temps segurament podríem comparar aquesta epidèmia amb altres malalties infeccioses i comparar-les, a mi em sona que la malària afecta cada any més de 200 milions de persones i no em sembla que el món s’escandalitzi massa. El mateix podríem dir de l’èbola que no afecta tanta gent però em sembla que té una taxa de mortalitat altíssima (de l’ordre del 80%).

Resumint, què fa el coronavirus tant especial perquè sigui portada cada dia setmana rere setmana?

Maria Núria Martí
Maria Núria Martí
10.03.2020  ·  00:59
Montse Milian
Montse Milian
10.03.2020  ·  01:05

Voldria posar sobre la taula els perills que tenen crisis com la del coronavirus sobre el marc laboral.

Hem assistit des de fa anys al deteriorament de les conquestes laborals. Conquestes a les que es va arribar amb lluites sindicals que van implicar, fins i tot, la mort de treballadors. La darrera crisi, aquesta de la que no ens en sortim diguin el que diguin, va comportar una involució encarà més ràpida i eficaç.

S’estan perdent negocis per la impossibilitat de rebre materials majoritàriament de Xina, però també d’Itàlia i altres països, per la cancel·lació d’events de tota classe, per les prohibicions de viatjar amb repercusions sobre la indústria del turisme i d’altres relacionades. A més, els confinaments de treballadors suposen menys consum. S’està recomanant el tele-treball fins i tot en empreses que no el concedien si algú de la plantilla el demanava.

I al que anava, a cada crisi, com a cada bugada, s’han perdut llençols. Veurem quins drets o condicions laborals es perdran o empitjoraran quan s’hagi controlat el coronavirus . I ens queda per saber si aquests drets els recuperarà algú. Algú que no sigui l’accionista, evidentment.

Ramon Perera
Ramon Perera
10.03.2020  ·  01:12

Vicent, avui no estic d’acord amb tu, cosa que no m’havia passat pràcticament mai. És més, estic molt en desacord. Si d’una cosa no he estat a l’alçada és en no haver expressat abans la meva crítica sobre la manera com VilaWeb ve informant sobre el Covid-19.

VilaWeb informa sobre aquesta crisi de manera totalment neutra, amorfa. En cap moment ha mostrat cap possible crítica de la versió oficial. Recordo que no fa gaire, i no recordo si el fet fou comentat a VilaWeb, el The New York Times va fer autocrítica per haver publicat una informació fidel a la font però sense haver-se preocupat de la fiabilitat de la font [era el cas d’un suposat avantatge genètic dels jueus per fruir d’una proporció de genis més alta que a la resta del món].

Dius: “Però les evidències científiques són indiscutibles: efectivament, tenim davant una situació molt preocupant i fora del que és normal.” La ciència no pot dir si una situació és preocupant o fora de lo normal; aquesta és una opinió extracientífica, política, social. La ciència ha de proporcionar dades fiables difícils d’obtenir d’altres maneres. La influència i importància d’aquestes dades per a una societat cal fer-la desde posicions polítiques i socials, no pas científiques.
Un problema afegit és que no dius quines són aquestes evidències i, per tant, no podem debatre sobre elles.

“La progressió del contagi i de la malaltia és realment sorprenent.” Jo no veig que sigui sorprenent. Per dir-ho hauríem de comparar el cas amb altres malalties infeccioses que es contagien amb facilitat. N’hi ha altres, d’aquestes. Qualsevol grip, per exemple. Aquest és un dels aspectes que hauria d’estar contemplat en un estudi científic. Amb dades quantitatives.

Ens falta una dada important d’aquesta epidèmia. Una dada que cal obtenir científicament. La dada de la mortalitat [https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-es-impossible-saber-ara-quina-es-la-mortalitat-real-del-coronavirus/]. Per parlar d’evidències científiques, no tenim ni aquesta dada.

És indubtable que les mesures que es prenen oficialment per “aturar l’epidèmia” tenen un alt cost econòmic. Parlem d’economia. En Xavier Sala i Martín diu que els economistes sempre consideren els costos d’actuar i els de no actuar, comparen i llavors decideixen. No m’ha arribat cap anàlisi de quins serien els costos de deixar que els virus s’escampés lliurement.
Veient la proporció tan baixa de persones infectades que necessiten tractament hospitalari intensiu, no seria més raonable dedicar l’esforç econòmic que de facto estem fent a proporcionar la millor assitència a aquestes persones? A totes les que es trobin en aquesta situació?

Una pregunta raonable a fer-se és si no s’estarà aprofitant aquest virus per anar acostumant a la gent a renunciar voluntàriament als seus drets. Per exemple, “Los españoles tienen derecho […] a circular por el territorio nacional.” Article 19 de la CE. No cal ni arribar a la normativa europea. Aquesta pregunta és legítima i fins ara no l’ha respost ningú.
Quan els atemptats de les Torres bessones de Nova York, aquest fet també es va aprofitar per restringir drets.

Afegeixo un comentari sobre la malària que ja el tenia pensat i que en Roger Dalmau, 00:28, també en parla:
Segons l’Organització Mundial de la Salut [https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/malaria],
“Según el último Informe mundial sobre el paludismo […] en 2017 hubo 219 millones de casos de paludismo, en comparación con los 217 millones de 2016 [o sigui, 2 milions més de casos]. La cifra estimada de muertes por paludismo en 2017 fue de 435.000].”
435.000 morts a l’any deguts al paludisme! Però això passa en els països pobres. Quina cosa fan els països rics per evitar aquesta sagnia de vides?

El tema d’un altre comentari que també tenia en ment, ja l’ha anticipat Encarnació Parets, 22:57.
Segons paraules del director general de l’Organització Mundial de la Salut,
“Més del 80% dels pacients tindran una malaltia lleu i es recuperaran” i en un 2% dels casos el coronavirus és mortal, amb la taxa de mortalitat més elevada entre la població més envellida i els que ja tenen patologies prèvies.
[https://www.vilaweb.cat/noticies/oms-coronavirus-contenir-fora-xina/]

JORDI DE
JORDI DE
10.03.2020  ·  07:58

Com que toca els països més desenvolupats, aquesta crisi realment posa en dubte el sistema amb què ens hem estat relacionant, el que hem anomenat globalització. Però em preocupa el to amb què ens ho estem prenent: ens preguntem què passarà si falla, però no pas què passarà si té èxit. Reconeixerem les seves virtuts quan, des dels múltiples centres de recerca arreu del món que ara mateix ho estan investigant, ens arribi el tractament i, segurament, la vacuna i es puguin produir i distribuir ràpidament gràcies a les potents xarxes internacionals existents? Tantes ganes tenim de limitar un sistema la base del qual són les dependències internacionals, també dels grans actors cap als petits? No és en aquest sistema on un país com el nostre té més possibilitats? Sembla que estiguem demanant de tancar-nos novament en sistemes estatals o supraestatals rígids.

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
10.03.2020  ·  09:08

Els prejudicis fan feredat. Una part de la ciutadania, i malauradament molts dels “nostres”, han decidit que no n’hi ha per tant i que això és una simple grip. Suposo que són ombres del record de la grip A i de l’estafa dels anti retro virals de l’època.
En tot cas, la falta d’humilitat ens impedeix reconèixer que ara per ara la solució no és ni clara ni evident. En quin punt una grip forta es converteix en una pesta? Quin grau de mortalitat és acceptable? 0,1%? 1%? 10%? 80%? Si el grau de mortalitat als joves és pràcticament del 0% però dels avis és del 50%, què fem? Deixem que la malaltia es descontroli, com sembla que han decidit fer a USA? O fem el que calgui per solucionar-la? Què té més impacte en l’economia? Un estat de sobre reacció social que aturi el virus o la mort d’un 1% de la societat? I si és d’un 5%?
Si podem aturar el creixement de la malaltia tot alentint-la fins que arribi la calor i llavors eliminar-la amb mètodes tradicionals, hem de fer-ho o no? Si decidim que el cost macroeconòmic no mereix l’intent de salvar un 0,1%, un 1% o un 10& de la població… llavors… intentem oblidar-nos de l’existència de la malaltia i procurem que els mitjans parlin d’una altra cosa? O per molt que assumim la mortaldat elevada, la seva presencia a la societat farà que no es parli de cap altra cosa?
Crec que el tema en tot això és que, abans que res, hem de reconèixer que no en tenim ni la més remota idea del que està passant. Tot just ara pot ser que algun científic comenci a tenir prou dades. I tot i així crec que en deu faltar una d’important… en contacte amb el virus… quin percentatge de gent resulta afectada? Quants generen respostes i tenen el virus sense tenir cap símptoma perquè el mantenen sota control?
Les dades que tenim fins ara indiquen que ens movem en uns números de frontera entre no fer res i fer-ho tot. I no és millor una resposta que l’altra. I potser la millor resposta és la que s’està donant.
Per mi, l’únic enemic, més que el virus, és aquesta corrent d’opinió que ha decidit que l’ha de menystenir. Són com els que no vacunen les criatures (potser són conjunts que compateixen molts membres). La seva supèrbia ens posa en risc a tots.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
10.03.2020  ·  09:51

A mi hi ha alguna cosa que no m’encaixa i no sé què és. Evidentment que no es pot menystenir la importància del virus, però també hi ha molta informació que apunta a que potser no n’hi hauria per tant (comentari Ramon Perera). A mi doncs, el que m’impacta verament és el nivell d’histèria i paranoia que s’estén a la societat en situacions com aquesta. I no s’hi pot fer res.

Aquesta histèria col·lectiva (a Itàlia hi ha hagut assaltaments de supermercats i no parlem ja de l’especulació borsària) és el realment perillós i ens dóna un tastet del que de ben segur anirà passant els propers anys: el col·lapse. En aquest sentit, a mi em va preocupar bastant més (no per sorprenent, sinó per contundent) una altra notícia que vaig veure i és que en una bona part d’Espanya s’esperen, aquesta setmana, temperatures superiors als 30 graus. Són temperatures pròpies d’estiu i l’hivern, el més càlid des que es mesura, encara no és oficialment clos.

Si mirem tot una sèrie d’esdeveniments aparentment inconnexes i de diferents nivells, com ara les corruptes eleccions americanes (i les seves conseqüències geopolítiques, econòmiques i ambientals), els mega-incendis d’Austràlia i d’altres indrets, el temporal Glòria, l’aberració que es comet a diari amb els migrants, el coronavirus, tots són proves que s’està produint el col·lapse. Sovint es parla del col·lapse mediambiental com si restés separat del social, però el segon és conseqüència ineludible del primer.

L’altre dia, en vista que el tema del coronavirus s’estava descontrolant i que l’economia en quedarà molt afectada, em vaig sorprendre a mi mateix, denunciador del capitalisme depredador, amb un desig que l’economia no pari. Un desig alimentat per una por que amenaça els meus projectes vitals, la meva vida acomodada.

Em sembla que ha arribat l’hora, pels que no estem encara al tram final de les nostres vides, d’aparcar aquesta pulsió egocèntrica, perquè si en una cosa estic d’acord amb vostè Sr. Partal, és que la nostra manera de viure està canviant – i a un ritme vertiginós. En algun moment s’ha d’acabar la festa i fa pinta que el 2020 té tots els números de ser aquest moment. Tot esperant que això sigui una oportunitat per canviar radicalment la forma com vivim.

Ramon Sans
Ramon Sans
10.03.2020  ·  09:52

DOCTRINA DE SHOCK https://ca.wikipedia.org/wiki/La_doctrina_del_xoc , ALGUIEN ESTÁ GANANDO MUCHÍSIMO DINERO con esta ALARMA SANITARIA y están cambiando los derechos de la población , laborales , sociales , derecho a manifestación … y lo hace quien CONTROLA LA INFORMACIÓN , Y SI TENEMOS MAS DATOS para comparar :

– Comparemos la información de esta epidemia con los muertos de la gripe 2017-18 https://www.redaccionmedica.com/secciones/sanidad-hoy/gripe-en-espana-casi-800-000-casos-52-000-ingresados-y-15-000-muertos-5427 en una población de unos 40 millones de personas. 800.000 enfermos de gripe ,15.000 muertos de gripe SIN ALARMA SOCIAL.

– Comparemos los 100.000 muertos por contaminación en China de gente mayor con patologías previas por contaminación en areas industriales https://www.bbc.com/mundo/noticias-51713162 en una población de casi 1400 millones de personas y los muertos que ha producido el coranavirus en esa población no llegan a 4.000, DE LOS CUALES POR LA SUMA de patologías previas+ contaminación+ coronavirus + avanzada edad .¿COMO NOS HAN CONTADO LA CRISIS ? YO CREO QUE CHINA LO HA HECHO FATAL , desde perseguir al médico que detectó el primer caso a como se ha utilizado para CONTROLAR A LA POBLACIÓN con medidas ridículas como el control con drones de quien llevaba mascarillas …

LO QUE NOS VIENE DESDE MADRID tiene una deriva IDEOLÓGICA : ¿QUE SENTIDO TIENE CERRAR GUARDERIAS, COLEGIOS , UNIVERSIDADES ?
El coronavirus solo es grave en personas de MAYOR EDAD Y CON PATOLOGÍAS PREVIAS … es la población que hay que proteger , para los niños es un CATARRO., ¿quien cuidará los niños cuando se tendría que evitar que los niños y abuelos contactasen?

LA POBLACIÓN A PROTEGER ES LA GENTE MAYOR , los que hay que aislar , controlar y ayudar con la asistencia social y servicios sanitarios,Y ESO VARÍA según la IDEOLOGÍA POLÍTICA DEL GESTOR SANITARIO, COMO LO HACE CUANDO RESPONDEMOS A LAS SIGUIENTE PREGUNTAS :

¿que sentido tiene permitir las manifestaciones del 8M y cerrar el campo del BARÇA de futbol días después?
¿que medidas se han tomado para evitar hacinar la gente en Metro o Rodalies ?
¿porque no se controlan la llegada de personas que pudieran contagiar vía aeropuertos desde países con epidemias ciertas o no ?

MÁS ENFOQUE IDEOLÓGICO EN LA GESTIÓN DE LA INFORMACIÓN SANITARIA :
¿porque no se habla del desastre sanitario de EEUU , en enfermedades como la DIABETES , ADICCIÓN A MEDICAMENTOS O LA ACTUAL CRISIS DEL COVID19? donde la sanidad PRIVADA FRACASA … y no controlan LA POBLACIÓN POBRE que no tiene seguro médico o vive en las calles … ¿porque NADIE PONE EN VALOR LO QUE TENEMOS ?

ESTO ES CONTROLAR LA SOCIEDAD , que diferencia entre el comité sanitario de la Generalitat https://www.youtube.com/watch?v=fVRPwFshcXk y cuando quien toma la iniciativa es MADRID – tendrían que ser la GENERALITAT quien controlara sanidad exterior como cuando hubo los atentados en BARCELONA … SALIÓ LO MEJOR POSIBLE POR NUESTROS MOSOS, NO POR EL ESTADO , ESTAMOS IGUAL pero con un tema sanitario.

TENEMOS UN PROBLEMA SANITARIO MAGNIFICADO por el pánico , ¿no aprendimos de la locura de la GRIPE A ? NADIE DESPUÉS HIZO BALANCE DE LOS ERRORES, era un gripe MAS LEVE y la gente se volvió loca inducida por las noticias …

CREO QUE TENEMOS UN NUEVO RETO SOCIAL COMO PAÍS , confiemos en los medios de la GENERALITAT EN SUS SANITARIOS , EPIDIEMÓLOGOS … y en el buen hacer de TODO EL PERSONAL SANITARIO CATALÁN , a tod@s estos colectivos de trabajadores sanitarios les deberemos mucho, como tantas veces ha ocurrido , no los olvidemos después.

Tenemos una oportunidad para hacer las cosas bien, como sociedad solidariamente , como nación con visión de estado .

Quizás esté equivocado , pero creo que esos datos pueden ayudar a REFLEXIONAR y eso siempre es bueno .

salut.

maria serra
maria serra
10.03.2020  ·  10:13

Jo el que no entenc és que si al desocupar els llocs públics és fumiguen com estadis, bus, trens, avions…per haver-hi hagut la presencia de persones, el transport de paqueteria principalment Amazon van amunt i avall i no ho parant, perquè encara que tot vagi informatitzat també és requereix personal, cal tenir en compte que al principi el virus va començar en la part industrial Xina i el nord de Itàlia

Berta Carulla
Berta Carulla
10.03.2020  ·  10:35

Madrid sempre es treu la careta. Tanquen escoles i Universitats però en canvi no s’ocupen dels vulnerables, la gent gran. Ara, que amb tanta afició com tenen de posar la mà a les caixes, la de pensions inclosa, una no pot evitar de pensar malament. No, espera, ara penso que al col.legi de la Leonor, l’hereva, hi ha entrat el COVID19, o sigui que La Cort senzillament està protegint els seus, que els altres, com sardines en llauna en el transport públic, som prescindibles.

Pep Agulló
Pep Agulló
10.03.2020  ·  10:43

ENTOMAR EL DESCONTROL

1/ Les autoritats sanitàries són les que estan millor preparades per prendre decisions col·lectives. Ho facin millor o pitjor.
2/ La ciutadania ha de vigilar perquè prevalguin les accions de les autoritats per preservar la salut i no pas les que aposten pels beneficis empresarials o per reduir les pèrdues econòmiques.
3/ La ciència no pot oferir solucions per tot. La natura sempre va a un pas més…
4/ La vida d’uns organismes és la base de la mort d’altres. És una competició per sobreviure al planeta.
5/ l’avenç científic ens ha donat una falsa realitat de control, que en situacions excepcionals, l’enemic invisible i poderós, ens desestabilitza.
6/ Aquesta desacceleració forçada del progrés tal com l’entenem, ens ensenya el risc de la nostra ceguesa davant d’un model insostenible de creixement. Cal treure’n experiències urgentment.

Jordi Redondo
Jordi Redondo
10.03.2020  ·  11:42

Aquell rotatiu de color groguenca com més va més biliosa titulat ‘El País’ ha desfermat, en col.laboració amb els partits del feix, una campanya contra la gestió del govern estatal, i no trigarà molts dies a suggerir que es formi un gabinet d’emergència, que vol dir de concentració. La pandèmia ha estat l’excusa, i l’objectiu ja el sabem: som nosaltres.

Albert Miret
Albert Miret
10.03.2020  ·  11:48

Després que es va demostrar que el lobby de farmacèutiques fa anys va crear la crisi de la Grip A per a vendre milions i milions de vacunes que ni es van utilitzar, ara a qualsevol ment normal li caldria una seriosa investigació de quin és l’organisme que ha llençat potser no el virus, però si la por al virus per tot el món. De moment afecta molta menys gent que el virus de la grip, però en canvi la por és molt superior. Aquest “coronavirus” (que no vol dir que l’hagi fet la família real), està trencant el sistema econòmic, cosa que igualment s’estava morint de mica en mica, pel que només faria que accelerar el seu final i potser seria el millor. Cal fer però, un repàs exhaustiu d’on es produeixen més infectats i sobretot més víctimes de la infecció, i arribar a deduir qui, com deia l’inspector Poirot, en surt beneficiat i qui perjudicat. De moment el lobby farmacèutic ja s’està movent per a trobar la vacuna que salvi el món. Només ens falta saber de què ens volen salvar: del virus, de la por o de la salvatjada de l’altra vegada?

Carles Amela
Carles Amela
10.03.2020  ·  12:07

Convido a tenir en compte mesures preventives com les que recomana La Dolça Revolució de les Plantes Medicinals.
Un exemple:
*Patente para esterilizar de Coronavirus con fumigaciones de MMS ( Dioxido de Clor),* ambientes hospitalarios o recintos de mucha concurrencia de personal y de una forma NO tóxica.
https://patents.google.com/patent/EP1955719B1/en

*¿A qué espera Sanidad, mejor dicho, el Ministerio de la Enfermedad, para confirmar este hecho?.*

¿Prefiere acaso que haya cuantos más contagios mejor, para demostrar que son buenos gestores de la enfermedad?

Preferimos creo, que gestionéis bien la Salud y con productos como el barato MMS, o plantas que suban la inmunidad (Artemisia annua y Houttuynia cordata), en vez de arruinar el presupuesto público.

Octavio ENGUITA
Octavio ENGUITA
10.03.2020  ·  12:38

Especulacio economica pura i dura + un cop mes a la degradacio del sistema social,
Horitzo fosc.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
10.03.2020  ·  13:01

Estic a Italia. Al cor de la Llombardia.
He llegit tots els comentaris. Si us plau, si us plau, si us plau, preneu seriosament aquesta emergència.
Deixeu-me dir una cosa: heu de tancar les fronteres ara mateix. Feu-ho, sense embuts. Vosaltres encara hi sou a temps. Italia ho va fer massa tard per “no fer mal” a l’economia.

El servei sanitari de la Llombardia. Un dels més eficients d’Europa está col.lapsat. Els metges i enfermers no es mouen dels hospitals. Més del 50% estan contaminats i continuen treballant perqué no hi ha més personal. Estan cridant als metges jubilats perqué donin una mà…..
Jo encara treballo però les normes per tractar amb la gent i amb els companys de feina son molt estrictes. Estem tots a 1 metro de distància dels altres.
Ja ho sabem que portarà un desastre econòmic. Però primer és la salut. Després ja veurem com recuperem.
Italia tè tots els hotels tancats, podeu imaginar quin mal farà al turisme?
Tanqueu les fronteres i, si podeu, quedeu-vos a casa.
Si us plau, si us plau. Això és seriós.

Carles Farre
Carles Farre
10.03.2020  ·  13:02

A mi no em sorprèn gens, en un mon sobrepoblat i globalitzat, les probabilitats que s’escampin tot tipus d’epidèmies, augmenten considerablement, crec que la majoria d’aqui sap que passa quan en una guarderia infantil, hi han alguns infants que agafen el grip, desseguida s’escampa als altres, i aquest a les hores ho fan a casa dels seus pares, doncs amb la guarderia humana passa el mateix. L’únic que em genera dubtes, i com jo segurs que molts, es l’orígen d’aquest virus, hi ha qui opina que s’ha escapat d’algun laboratori dedicat a crear “armes biológiques” : https://greatgameindia.com/dr-francis-boyle-creator-of-bioweapons-act-says-coronavirus-is-biological-warfare-weapon/

Hi ha qui opina que tot això es una maniobra de distracció dirigida a la població en general, per part dels globalitzadors, doncs el mon pateix d’unes condicions econòmiques i geopolítiques molts fràgils. la pàndemia global, ja sigui per causes naturals o dissenyada artificialment serviria com a maniobra de distracció:
La gent en general preocupada, abrumada per la por a una força invisible de la natura, que possiblement els pogui matar en qualsevol moment, probablement se’n oblidarà de una altra amenaça molt mes gran en la seva vida….la llibertat i el futur…el colapse posterior i l’esclat de la bombolla creada per la mateixa globalització, alimentada per la sobrepoblació.
Així doncs el coronavirus seria sols una amenaça moderada comparada amb la crisis econòmica.

Dit això es poden fer algunes consideracions en relació al virus:
Primer va circular l’idea de que va ser a causat per ciutadans xinessos que “menjàven rat-penats”, i que estàven exposats en un mercat d’animals.
No s’ha vist cap prova contundent que això sigui cert, i tot plegat podria ser una tapadera del fet de que a la ciutat de Wuhan, que es a on va començar l’epidèmia, es el lloc on hi han no un, si no DOS laboratoris de risc biológic, de nivell 4

Davant d’aquesta evidència, tot apunta a que aquest coronavirus no prové d’una sopa de rat-penats o de serps, si no d’un laboratori. L’any 2017, científics xinessos que treballàven fora del país, ja varen advertir que aquests laboratoris no eren segurs, independentment de la possible intencionalitat o no en la difusió del virus, que per altra part reuneix una serie de característiques que el fan diferent i susceptible d’haver estat dissenyat, començant per exemple pel llarg llarg període en que roman inactiu sense símptomes visibles, i la cepa actual, podria derivar-se de la que els xinessos van robar farà aprox. un any d’un laboratori en Winnipeg, a Canadà:

https://greatgameindia.com/chinese-researchers-caught-stealing-coronavirus-from-canadian-lab/

Tot plegat encara es mes sospitòs si tenim en compte, que amb prou feines farà uns tres messos que

John Hopkins

La Fundació Bill i Melinda Gates

I el foro Econòmic Mundial ( Un eixam de autoprocalmats globalistes ).

Van organitzar una “simulació pandèmica”, dita ” Event 201″, centrada especificament en el coronavirus. Ni ébola, ni grip porcina etc, si no el CORONAVIRUS:
https://www.youtube.com/watch?time_continue=98&v=QNzXOteRfm8&feature=emb_title

La simulació presenta la propagació del coronaviurs en Amèrica del Sud, atribuint la transmissió d’animals a humans ( porcs )
La conclusió fou que els diferents governs no estàven poc o gens preparats per fer-hi front, obtenint una puntuació de 40 sobre 100 en la seva escala de preparació.
La simulació va donar una projecció de mes de 65 milons de morts en tot el mon. La simulació es va dessenvolupar gaire be com a estat al dia d’avui a la Xina.
Crec que es questió de temps que tota aquesta farsa s’ensorri com un castell de cartes. Els globalitzadors necessiten bocs expiatoris, (com l’Evo Morales, o el Putín), però també esdeveniments que distreguin al populatxo suficientment perquè no sàpiguen el que passa realment.
I si a mes hi afegim que el sistema de pensions i de salut està a punt de colapsar, i que totes aquestes pandèmies poden ser mortals, amb gent amb inmunodeficiències i gent gran, aquest virus els va de maravella.

La pregunta que un es pot fer es si serà aquest esdeveniment el que acceleri el colapse?, que ningú en dubti que el colapse ja ha començat…
Salut

Roser Caminals
Roser Caminals
10.03.2020  ·  14:49

El perill del Coronavirus és real, no per justificar el pànic però sí l’alerta. Si la xifra de mortalitat sembla baixa és perquè molts casos no estan diagnosticats, i entre la població de més de 70 anys, és molt elevada. Em baso en opinions científiques, no polítiques.
Les mesures que es prenen contra la grip corrent no són suficients.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
10.03.2020  ·  14:54

Em sorprèn que la violació de les condicions de retenció del virus imposades per les autoritats de països europeus estigui penada amb la presó. Alguna cosa fa una desagradable fetor de podrit. Deixant a banda el possible col•lapse dels professionals de la salut i les conseqüències sanitàries que son greus especialment per a les persones velles; una mort sempre és una mort, cal considerar que les econòmiques seran previsiblement més que serioses, per l’alarma causada, del que mai havíem imaginat. Però no voldria parlar del virus, voldria parlar de la Independència de Catalunya. Hem estat advertint durant molt de temps als nostres representants del perill d’una crisi d’aquestes dimensions, parlàvem de suposades de guerres o atemptats, erupcions i terratrèmols, o virus; i aquests darrers han arribat provocant la conseqüent pèrdua de drets dels ciutadans com ara la mobilitat, l’ensenyament o el lloc de treball es veuen afectats també, i la dependència de les autoritats policials, i el conseqüent emmascarament i dilució a l’àmbit polític de la causa catalana. Espero equivocar-me, però una gran ombra plomosa plana sobre nosaltres a veure si transformem nosaltres, polítics catalans inclosos, això, en una oportunitat.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
10.03.2020  ·  16:19

Los que entienden de la cosa y, por supuesto entre ellos los hay muchos que no nadan en los mares complotistas, vienen advirtiendo que se acerca una nueva crisis económica de la mano de la deuda tanto pública como privada pero, sobre todo pública, deuda que desde el 2008 se ha acrecentado en un 60% y, cómo no, de la mano de la guerra comercial que se trae el país sin nombre con la china mandarina y, en menor medida, con Europa (OTAN obliga) con el rollo de los aranceles al foie-gras de Poitou-Charentes, por decir algo. El país sin nombre ve amenazada su hegemonía, la de su soldado Ryan, el dólar americano, por cierto como si lo de americano fuese un gentilicio que solo abarca al país que va desde el río Grande hasta la frontera más larga del mundo en perfecta línea horizontal y que lo separa del Canadá, cuando, en realidad, América va desde Alaska hasta la Tierra del Fuego. Lo cuento por explicar lo de “El País sin Nombre”.

Llevo años leyendo sobre la crisis que se avecina. Algunos incluso se atrevían a ponerle fecha, 2019-2020-2021.

Hay algo que al común de los mortales nos cuesta entender porque nos resulta tan surrealista, tan trasnochado, tan tan que no puede ser, que vamos que si eso es así me tiro al monte o me voy a Holanda para que me eutanasien, y es que las crisis económicas lo son para algunos, para otros no. Es muy sencillo de entender. El dinero es como la materia y la energía que ni se crean ni se destruyen, se trasforman y, las crisis económicas, no son sino eventos organizados para desplumar a algunos (la mayoría) y que el producto del desplume acabe en, cada vez, menos manos. Por si alguien todavía no lo ha entendido bien. Cuando ayer se desploman las bolsas del mundo mundial, alguien vende sus acciones pero solo las puede vender si alguien se las compra. Adivinen quién las compra.

Para justificar y explicar al vulgo (al que van a desplumar) una crisis económica es necesario un desencadenante. Algo que surja como de la nada, inesperado, una plaga bíblica que no pueda imputarse a los bípedos, si acaso a los dioses. Y ahí es donde aparece el coronavirus, un virus que convive con nosotros desde la noche de los tiempos y que, de repente, se activa. Mucha gente piensa que el coronavirus es nuevo. No existía y ahora existe. Pues no. El coronavirus es más viejo que usted y yo, que sus padres y los míos, abuelos, tatarabuelos… De hecho la gripe (en todas sus nomenclaturas) hace parte de la familia de los coronavirus, a éste, el de ahora, le han puesto el nombre de Covid-19, de lo que se deduce que existe el 18 y quizás el 20.

Bien, ya tenemos la tormenta perfecta para lo del desplume.

Pero en esta ocasión, los desplumadores van más lejos. En esta ocasión, aprovechándose del lógico e inducido temor de y a las gallinas que vivimos en granjas en batería (no al aire libre picoteando aquí y allá), nos anuncian la cosa manu militari. En el pueblo de Haro (La Rioja), la Guardia Civil vestida con monos que no permiten ni ver la mirada, los ojos, anuncian casa por casa que todo quisque debe permanecer encerrado en casa bajo amenaza de multa de hasta 600 mil eurillos (seguimos en la tónica del desplume). Podrían haberlo comunicado los alguaciles municipales, e incluso se podría haber notificado mediante bando municipal con altavoz o altoparlante pero no, se hace con Guardias Civiles vestidos con monos. Alguien podría pensar que Spain is different, pero tampoco. En Italia es el ejército, un tipo vestido como si estuviera en la guerra de Afganistán que apunta con un artilugio sobre la frente de un ciudadano cualquiera para saber si sobrepasa los 36-37º reglamentarios. En Irán y en China ni me lo quiero imaginar.

Resultado. El ciudadano lambda, con esto de la crisis económica, el coronavirus y el desplume generalizado que se avecina, aprende por las buenas o por las malas que hay que ser sumiso, sumiso por su bien, solo por su bien, y que debe acostumbrarse a lo que digan y ordenan, manu militari, los que mandan sobre la manu militari que, obviamente, no somos ni usted ni yo.

Un ciudadano con miedo es un ciudadano controlado, sometido e incluso quizás, a la larga, anulado en tanto que ciudadano.

Yo no sé si el Covid-19 ha sido despertado a sabiendas o no, si lo supiera sería un genio, lo que sí sé es que las piezas del puzzle, crisis económica, guerra comercial, deuda pública, se dan con un canto en los dientes por la milagrosa aparición del coronavirus.

P.S. Constato que Vilaweb se suma a la campaña que alimenta el miedo, en mi opinión, injustificado, a juntarse 400 personas en la ciudad de Barcelona en el CCCB en su Asamblea de Lectores. Yo que vivo en les Terres de l’Ebre me apunté. Compré el billete de tren y reservé una habitación en un hotel. En cualquier caso, mañana iré a Barcelona sin mascarilla y, sin por un casual, pillo el coronavirus, que sepáis que seréis los primeros informados.

¡De traca!

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
10.03.2020  ·  18:03

N’estic d’acord al cent per cert amb Carles Farre…

Muntsa Navarro
Muntsa Navarro
10.03.2020  ·  18:28

Moltes gràcies Núria Martí. Realment interessant i desemmacaradora la conversa amb el dr. Uriarte

JAUME TERRIBAS
JAUME TERRIBAS
10.03.2020  ·  19:59

Un cop més vull coincidir amb els comentaris del Sr. Pep Agulló, per la seva sensatessa i el sentit comú que compartim. Tan sols afegeixo una referencia a l’excés d’informació dels nostres mitjans de comunicació, i la reiteració abussiva dels mateixos temes, per omplir sovint programes de molt dubtós benefici a la societat. Estem arrivant a l’aborriment !. Tal vegada podrien substituir-se els excessos esmentats per informacions relatives als avenços d’investigació que Catalunya està fent ja ara sobre el “coronavirus” fins ara silenciat. Perquè ??.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
10.03.2020  ·  20:14

Jo també crec que cal escoltar el Dr. Xavier Uriarte, com apunta M.Núria Martí, desdramatitzar i sospitar dels grans poders polítics i econòmics.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
10.03.2020  ·  20:17

Vicent, és veritat que estem ficats en un món inesperat. Però si ens capbussem dins el problema advingut darrerament amb el nom de Covid-19, ens darem compte de la gran estupidesa de l’especie humana. Si les elits sanitàries diuen – repetidament- que el perill de mortalitat només afecta persones que ja estan afeblides per una malaltia greu, cal, crec jo, tenir confiança i no esverar-se.
Aquesta situació actual no és nova i, qualque vegada ja hem tingut ocasió de viure’n de semblants. Hem passat per èpoques on la grip s’ha emportat moltes vides i, en pura similitud, la mort ha afectat malalts greus d’altres xacres. L’ única cosa que ens podria equivocar seria el fet basat en la mentida dels científics -cosa que no crec-.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes