Corral: ‘La fiscalia ha embogit a Catalunya i només entén el llenguatge de la repressió’

Desenes d’estudiants van ocupar el rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona el 17 d’abril de 2013. Protestaven contra Ferran Sancho, aleshores rector de la UAB, i el seu equip de govern. La tancada va durar un mes, però continua viva als jutjats de Cerdanyola. La fiscalia demana penes entre onze i catorze anys de presó i multes de 9.500 euros per a vint-i-set persones –la majoria, estudiants– que van participar en l’ocupació o hi van donar suport. La UAB també els reclama 14.000 euros per responsabilitat civil.

Els encausats s’han organitzat en el col·lectiu Som 27 i Més per a denunciar la seva situació. Recentment, alguns dels membres han estat detinguts pels Mossos d’Esquadra perquè el jutge els pogués notificar l’obertura de judici oral. Aquest és el cas d’Oriol Corral, ex-regidor de Som Gramenet. Amb ell parlem sobre l’ocupació del rectorat, el procés judicial i la seva detenció.

—Han passat cinc anys d’ençà de l’ocupació del rectorat de la UAB. En podeu recordar els motius?
—Va ser l’abril del 2013, en plena crisi econòmica. La Generalitat, en el seu programa de retallades, va anunciar que les taxes universitàries augmentaven un 66% i, per tant, que la universitat catalana es convertia en la més cara de l’estat. Els estudiants, amb el suport del PAS (Personal d’Administració i Serveis) i el PDI (Personal Docent i Investigador), van decidir de tancar-se al rectorat de la UAB per exigir el compliment d’unes mocions acordades al claustre.

—Quines mocions?
—La principal era sobre les taxes universitàries, però n’hi havia més: la creació d’un títol de transport per a estudiants (T1-UAB), recuperar l’hora no lectiva setmanal, fer un informe de transparència econòmica, etc. En el cas de les taxes, es demanava la creació d’una beca per a poder revertir l’impacte de l’augment dels preus. Com que no s’executaven les mocions, els estudiants es van mobilitzar i es van tancar al rectorat per denunciar la passivitat de l’equip de govern. De totes maneres, la protesta no afectava el funcionament de la institució. Va canviar una mica el paisatge perquè hi havia màrfegues als passadissos i una cuina petita. Però la gent treballava igualment.

—Per què no es van executar les mocions?
—L’equip de govern es va justificar dient que les mocions que aprovava el claustre no eren vinculants, però tenien respostes múltiples per a cada cas. Pel que fa als informes econòmics, per exemple, ens deien que això ho tractava una comissió del consell de govern, però bàsicament dilataven eternament la cosa. Sobre les taxes, ens responien que no era competència de l’equip de govern, però quan els parlàvem de fer beques ens contestaven que no hi havia pressupost. Pel que fa a l’hora lectiva, ens deien que logísticament era molt difícil… I amb els anys no s’ha fet res. I aquest cas és paradigmàtic de la manca de voluntat. L’hora lectiva no depenia de la Generalitat ni de cap ens superior, simplement depenia de Ferran Sancho i el seu equip. I no van moure ni un dit. Potser tampoc no els interessava que els estudiants tinguessin temps per a trobar-se i organitzar-se.

—I des de llavors no s’ha aplicat res?
—Els grans temes no s’han tocat. En el fons, es demanava un posicionament més dur del rectorat davant la Generalitat i que es mobilitzés juntament amb nosaltres, però no… Era un rectorat mesell i gestor. Feia tot el que li era manat, encara que anés en detriment dels estudiants.

—I la tancada s’acaba un mes després amb l’entrada dels Mossos al rectorat.
—Entren els Mossos el 16 de maig amb el permís del rector i exigeixen el desallotjament del rectorat. Els estudiants responen que no, però l’endemà es decideix marxar perquè es constata que l’equip de govern no té cap predisposició de negociar. Ni tan sols accepten parlar amb els representants de les assemblees estudiantils. Al final es fa un desallotjament voluntari i pacífic. S’evita, per tant, qualsevol enfrontament amb la policia. Sabem que l’equip de govern volia la imatge d’avalots per a desacreditar-nos. La violència era la seva gran carta i no els vam donar aquest plaer.

—I a partir d’aquí comença el procés judicial.
—Arran de la tancada es desenvolupa un cas judicial que involucra vint-i-set persones, entre les quals, vint-i-cinc estudiants i dos representants sindicals del PAS i el PDI, Jordi Gassiot, Koki (CAU-IAC) i Ermengol Gassiot (CGT). Entre els estudiants, hi ha portaveus de les assemblees i personatges destacats del moviment estudiantil. La fiscalia ens imputa delictes de coaccions, amenaces, violació de domicili de persona jurídica i danys qualificats. Per això ens demana una pena d’entre onze i catorze anys de presó per persona, una multa de 9.500 euros i una responsabilitat civil de 14.000 euros més.

—Quanta gent va participar en la tancada?
—El primer dia hi havia més de tres-centes persones.

—També hi éreu?
—No, jo era a Mallorca.

—I com és que sou un dels encausats?
—Com he dit abans, els encausats érem les persones més mobilitzades del moviment estudiantil. Passa igual amb els membres del PDI i el PAS, l’Ermengol i en Koki són sindicalistes reconeguts a la UAB. Cacen gent representativa, perquè volen que fem un pas enrere i perdem el compromís. De fet, sospito que el rectorat ja tenia una llista de la compra amb els noms que es volia treure de sobre.

—Heu parlat d’una ocupació pacífica, però l’antic rectorat us va acusar d’impedir el funcionament normal de la institució i de tenir una actitud violenta.
—Durant gran part de la tancada, l’accés a l’edifici va ser totalment. Els últims dies, com a mesura de pressió, es va fer un tancament total, però en cap cas no hi va haver violència. Els treballadors van continuar fent les seves jornades en altres facultats i la universitat no se’n va ressentir. La mateixa UAB ha desmuntat aquest relat.

—Expliqueu-vos.
—L’equip de govern de Ferran Sancho demanava gairebé quatre-cents mil euros de responsabilitat civil. Una barbaritat. Una bogeria. Ens volien fer pagar fins i tot els salaris dels suposats treballadors que no havien pogut treballar per culpa de la tancada. En canvi, el nou rectorat (encapçalat per Margarita Arboix) ha retirat la demanda penal i ha reduït a 14.000 euros la responsabilitat civil. És fals que es visqués una situació de violència i destrosses, però d’alguna manera has de justificar una demanda de 400.000 euros…

—Malgrat que la UAB ha retirat la demanda penal, la fiscalia persisteix en l’acusació.
—La fiscalia, malgrat el pas enrere del rectorat, continua demanant 300 anys de presó per a tots els acusats. Per delictes de sang? No. Per una tancada estudiantil. No s’ha mogut ni un mil·límetre. Mateixes cares, mateixes acusacions. Penes d’entre onze i catorze anys… La fiscalia ha embogit a Catalunya i només entén el llenguatge de la repressió. Tota demanda, sigui nacional o social, només té una resposta: repressió. Segons ells, som un entramat criminal que treballava per generar el caos i sabotejar les institucions públiques. És el mateix nivell de paranoia que amb els Jordis. Mà dura, penes desorbitades i voluntat d’atemorir, així es comporta la fiscalia. No fos cas que les generacions que venen no estiguin escarmentades i també protestin.

—La demanda fa cinc anys que us sobrevola. Us afecta en el dia a dia?
—El procés judicial en si mateix ja és un càstig. La gent viu atemorida. Les penes són duríssimes i generen molta incertesa. Perdre una dècada de la teva vida, la casa, el cotxe… perdre-ho tot. La vida segueix el seu curs, però hi ha una angoixa permanent.

—I com és que us detenen per un tràmit ordinari com és notificar-vos l’obertura del judici oral?
—Segons el jutge, m’havia negat a agafar dues vegades la carta de notificació.

—I és així?
—No. No l’he rebuda mai, aquesta carta. No té cap sentit no recollir la carta quan he anat a declarar quan m’han citat. No sóc ningú que s’amagui. He estat regidor i participo de mil coses. La policia em podia trobar sense problemes. No visc en un cau i tampoc no sóc un fugitiu. De fet, em van trobar a casa dels meus pares… Ja em direu quina mena d’amagatall és…

—I com us assabenteu que hi ha una ordre de cerca i captura en contra vostra?
—Jo me n’assabento per VilaWeb, poques hores després de la detenció d’en Carles a Igualada. Els nostres advocats no tenien cap constància de l’ordre. No informar-ne els advocats em sembla… poc ordinari, per dir-ho suau.

—I què feu?
—L’endemà, l’advocat va anar al jutjat de Cerdanyola i allà li confirmen que hi ha una ordre en marxa. I et preguntes: ‘Què he fet si no m’he amagat enlloc?’ Per això, amb la resta d’encausats, vam convocar la premsa a la UAB per denunciar la nostra situació.

—Què recordeu de la detenció?
—Jo començava a pensar que era imminent, però no m’esperava que els Mossos fossin tan matiners. A les set es van presentar a casa i em van detenir. Em van portar a comissaria i allà em vaig passo unes quantes hores. Poc abans de l’hora de dinar, em van traslladar al jutjat de Santa Coloma. Vaig estar-me una mitja hora al calabós i després em van fer pujar. El jutge em va notificar l’obertura de judici oral i vaig signar uns papers. Un tràmit de cinc minuts i em van alliberar.

—Com és la relació amb la nova direcció de la UAB?
—Nosaltres demanem que retirin la demanda de responsabilitat civil. Entenem i valorem el canvi d’actitud. Hem passat d’un rectorat amb tics dictatorials a un que és obert a parlar. Ara, no entenem ni compartim la demanda de responsabilitat civil.

—Hi ha contactes?
—Sabem que els estudiants que encara cursen estudis a la UAB tenen un contacte fluid amb el rectorat, però jo no vull parlar en boca d’altres perquè no em correspon. La tancada era per a aconseguir una millora de les condicions dels estudiants i han de continuar essent els estudiants els qui actuïn com a interlocutors d’aquesta causa. A nosaltres ens van informant i estem en contacte amb els òrgans del SEPC i el CAF.

—Heu parlat de Ferran Sancho, però quin paper va tenir l’ex-vice-rectora Sílvia Carrasco?
—Jo, de la vice-rectora, prefereixo no parlar-ne, però el seu paper ha estat totalment negatiu…

—Per què no en voleu parlar?
—És una de les persones que denuncia i prefereixo no haver-ne de dir res. Amb el càrrec que tenia, havia de seure a la taula i arribar a acords amb els estudiants i no pas denunciar. Per a denunciar estudiants per protestes, la millor cosa que podia haver fet era no acceptar el càrrec de vice-rectora. No crec que la judicialització sigui la via per a solucionar les coses.

—Carrasco havia estat a les llistes municipals d’ICV, heu tingut algun contacte amb el partit?
—A la majoria de municipis on s’han presentat mocions a favor dels encausats, Iniciativa hi ha donat suport. Montcada, per exemple, la batllia més gran d’ICV al Vallès Occidental, la batllessa hi va donar suport. Catalunya en Comú i Podem també ho han fet. Xavier Domènech, que era membre del PDI, va donar suport a la tancada. Ja no parlo de la JERC, la CUP… Dins del seu univers polític està completament aïllada. Jo em faria moltes preguntes si el meu partit em girés l’esquena.