Quin consens sobre la llengua hi pot haver sense la CUP ni Junts?

Més enllà del pacte lingüístic, aquests dies hi ha en joc la continuïtat d’una de les grans bases del procés independentista

Vicent Partal
Vicent Partal
12.05.2022 - 21:40
Actualització: 12.05.2022 - 18:24
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El 3 de desembre de 2007, ja fa més de catorze anys, vaig escriure aquest article editorial, ací a VilaWeb: “Un canvi de cicle polític”. D’aleshores ençà, he publicat més de tres mil editorials i aquest és un dels pocs que recorde amb precisió.

L’article venia a tomb de la manifestació en protesta pels dèficits en les infrastructures, aquella famosa manifestació en què fins i tot va participar, discretament, el president Pasqual Maragall, que acabava de ser defenestrat pel seu partit. I l’article, el recorde perquè el debat que acabà fent possible aquella manifestació va permetre per primera volta una cosa que marcaria el futur del nostre país fins avui. El resum seria aquesta frase: “Segurament que és aquesta fotografia, del PSC i el PP en l’un costat, i d’Unió Democràtica a la CUP en l’altre, el canvi més transcendental que es deu haver plasmat aquest primer de desembre i amb això és possible que hàgem assistit al naixement d’un nou cicle polític al Principat.”

Efectivament. Aquell dia, per primera vegada, les aliances polítiques al Principat van bascular i ho van fer de debò. El PSC de José Montilla ja havia començat el viratge cap a l’espanyolisme que va acabar consumant en la legislatura de la independència. I CiU i ERC començaven a entendre que eren aliats naturals, o ho haurien de ser, si volien portar el país a algun port. I que això exigia d’abandonar les seues relacions amb el PP i el PSOE i prioritzar, sí, l’eix nacional.

Amb daltabaixos o amb entusiasme, amb picabaralles constants, amb deslleialtats de vegades però també amb un ambient de camaraderia extraordinària unes altres, el moviment independentista ha transitat d’ençà d’aleshores, del 2007, per aquesta via. Fins i tot, quan estaven més barallats. I tant és així, que d’aquest govern que tenim ara encara en diuen el govern del 52%. El 52% del vot a favor de la independència. El 52% de la suma d’ERC, Junts, la CUP i el PDECat.

I, tanmateix, d’ençà de la formació de l’actual govern sura la sensació que aquell moment històric generat ara fa més de catorze anys, i que ha estat tan important i positiu per al país, és a punt de ser aniquilat. Els pactes municipals trencant el bloc independentista primer, el pacte de Junts amb el PSC a la Diputació de Barcelona després i el pacte tàcit d’ERC amb el PSOE a Madrid han causat la sensació, i alguna cosa més que la sensació, que l’independentisme és a un pas de destruir un dels motors bàsics del seu creixement electoral i d’entrar, per tant, en una deriva que no se sap on porta.

I això es va posar de manifest ahir d’una manera dramàtica, arran de la decisió de Junts per Catalunya d’abandonar definitivament el pacte per a reformar la llei de política lingüística que ells mateixos havien signat amb ERC i també amb el PSC i els comuns.

Aquell pacte a quatre ja era terrible per si mateix, més enllà de la llengua, perquè feia fora de manera explícita la CUP, partit al qual els signants ni tan sols van arribar a convocar. I, per tant, trencava l’esperit encetat en aquella manifestació del 2007. Però ara, amb la marxa de Junts i la defensa a ultrança del pacte per part d’ERC, les coses sembla que es porten tan al límit que és més fàcil d’imaginar un cataclisme polític a curt termini que no pas una altra cosa.

Sobre el contingut d’aquest acord, ja m’hi he pronunciat anteriorment: és un despropòsit i fa mal al català. En aquest sentit, m’alegre que Junts haja rectificat el seu error. Ara bé, això d’ahir va molt més enllà encara i pot arribar a tenir una repercussió molt més gran. Perquè si la CUP i Junts coincideixen a dir que aquest no és el pacte que la llengua necessita, jo diria que el més raonable seria que ERC renunciés a insistir-hi. Perquè són dos partits de tres, els que diuen que aquest no és el camí. Perquè són 41 escons independentistes contra 33. Però, sobretot, perquè què farà ara ERC? Pactar amb el PSC del 155 i amb els comuns de l’eterna desconfiança, posicionant-se contra el que defensen els seus companys del 52%?

PS. Dos comentaris al marge. El primer és que fóra molt bo, encara que segurament serà demanar massa, que Junts i CUP proposassen ara una alternativa comuna que poguessen defensar tots dos. El segon és felicitar la gent del carrer, els pares i els mestres, les organitzacions, que s’han oposat a aquell pacte a quatre. Ja ho sé, que el desànim no deixa veure res aquests dies, però amb el temps es farà evident que la rectificació de Junts és, sobretot, una victòria dels qui van decidir de resistir i no acceptar una proposta que no serveix per a frenar l’ofensiva judicial però que ens deixava despullats i sense aire als qui creiem en el futur de la llengua catalana.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Victor Serra
Victor Serra
12.05.2022  ·  22:21

En primer lloc, el pacte era molt dolent i no s’havia ni parlat amb entitats i docents. ERC pot fer el que vulgui, però defensar un pacte dolent i sectari és un error.
Per altra banda, en quant a Junts i la CUP, no n’hi ha prou en dir no al pacte. Cal proposar alguna cosa millor a la qual s’hi pogues molta altra gent i altres partits ( d’ERC a Comuns i també el PSC ) Estem esperant. Es el que necessita la Llengua, i el que es va aconseguir als anys 80.

Jean-Marc Prohias
Jean-Marc Prohias
12.05.2022  ·  22:33

Posar el PDCAT a l’òrbita independentista ho trobo molt agosarat.
Qualsevol pacte que inclogui el PSC serà un pacte a la baixa

Josep Usó
Josep Usó
12.05.2022  ·  22:33

Quan es pacta qualsevol cosa d’esquenes a la gent, sol ser per a estafar-la. Sembla que el poble s’ha començat a moure i això ha generat molt neguit en els aparells dels partits. I més que en tindran. Mentre, la llengua l’haurem de defensar parlant-la. No hi ha altre remei.

Ramon Ausió
Ramon Ausió
12.05.2022  ·  22:36

D’ençà que ERC va decidir que l’1-O no significava res per a ells i van decidir abaixar el cap i dir allò del govern efectiu, jo hi veig un canvi de paradigma més significatiu i de consequències nefastes per a l’independentisme, la rendició incondicional, i ara espanya ho aprofita com si no hi hagués un demà, la única incertesa que queda és qué en quedarà de nosaltres.
A tot això, ERC no és la única que ha renunciat a tot, Junts amb eb Sánchez al dabant també ha agafat un camí destructiu i la CUP sembla més perduda que mai.
Tot això és molt decebedor i no ens ho mereixem, nosaltres anavem a totes.

Anna M Noguer
Anna M Noguer
12.05.2022  ·  22:37

Hi ha hagut la força de la gent del carrer, dels docents i dels professionals, certament.
Però em sembla, Vicent, que no podem ignorar tampoc la força de la militància de base de Junts, que també ha pressionat moltíssim. I que hi tenen un pes molt important. Especialment abans del congrés.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
12.05.2022  ·  22:39

Diria que ERC es farà enrere per que sense Junts es menja tota la possible pèrdua de vots al trair l’idioma, l’escola i tot el país.
Si ho fan tots dos no passa res per que els vots no fugiran de cap partit culpable, ho serien tots.

Núria Florensa
Núria Florensa
12.05.2022  ·  23:00

Llei política lingüística. Curt i ras: desobediència. Si canvien al conseller, se’n posa un altre.
Els independentistes irrenunciables ja estem més q farts. Tampoc oblidem, ni perdonem al 52% de covards i inútils

Jaume Riu
Jaume Riu
12.05.2022  ·  23:14

CANVI RADICAL DE FER POLÍTICA
No veig un cataclisme polític a curt termini com diu l’editorial, sinó tot el contrari.
El cataclisme a punt de consumar és el que hi havia fins fa unes hores amb l’acord signat per part de junts, republicans, socialistes i comuns, -sense la CU-, amb la intenció d’assumir una forma explícita de genocidi cultural inexplicable.
El que sí veig és un cataclisme a curt termini en els partits polítics, que no és el mateix.
Hi ha vida política més enllà de la política de partits com els hem conegut, i patit, fins ara.
Hi haurà doncs, això sí, un inevitable i necessari cataclisme per abandonament de la política de partit, bàsicament per les renúncies dels càrrecs de responsabilitat, que ja és evident i creix de fa mesos i anys a Catalunya i a Espanya.
La política de partit cada cop interessa menys als millors líders, i van marxant. Ara es consuma aquesta tendència també amb la retirada del pacte signat.
No és un cataclisme polític pel fet de canviar els pactes de consens i els grups que pacten, sinó un canvi radical de fer política, que és molt diferent.

joan rovira
joan rovira
12.05.2022  ·  23:27

Els partits són necessaris en una democràcia, evident. Però, Catalunya com tota la nació catalana està essent monotoritzada des de la metròpoli mitjançant una partitocràcia que quan li convé, cada quatre anys, té algunes aspiracions democràtiques per renovar a prorrata els càrrecs a l’escenari real on es prenen les decisions estratègiques i que no votem.

Per tant, encara que sigui repetint-me, centrar-se en el relat de l’escenari oficial de les aparences ideològiques és contribuir a perllongar la fal•làcia que coneixen arreu del continent; en permetre tant la dictadura militar com la borbònica. Com ho demostra que els catalans continuem essent espoliats, perseguits i judicialitzats; és a dir, genocidats, ara.

En conseqüència, el relat de la realitat actual des de la visió oficial; des del meu punt de vista, consolida una distorsió que no contribueix a descodificar l’entramat dels partits com una xarxa d’interessos entre la metròpoli i les colònies perifèriques retardant la descolonització imprescindible per assolir una democràcia homologable.

Que el Primer d’Octubre va establir en forma de República catalana. Amb drets i deures. On un dret, no és un privilegi, sinó que suposa responsabilitat. I un deure, no és arbitrari, en tant que és solidari. Perquè, els drets i deures republicans no tenen color polític; sinó caràcter de persona normal i convivencial amb tots els pobles confrontants.

Mitjançant una llengua pròpia, emprada per una població assentada en condicions de normalitat en un territori concret, unes activitats lligades al territori basades en el treball i el talent i unes institucions al servei del conjunt de la població. Res del que vivim ara. Per tant, cal unir-se de manera ineludible per aconseguir el benestar col•lectiu.

També, en el món oficial; perquè no tenen altre remei si volen tenir algun paper en els canvis profunds de la societat catalana actual que malda per viure en primera persona el seu temps i no els de la comèdia colonial totalment superada i que el canvi de paradigma de la civilització anorrearà per complet. Avancem-nos i deslliurem-nos, units!

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
12.05.2022  ·  23:43

Avui, el conjunt de comentaris que precedeixen aquest, contenen quasi tot el què podria dir. Només afegiré que crec que val la pena escoltar a la Sra. Rigau per no convertirnos en immaculats barons rampants.

Francesc Puertolas
Francesc Puertolas
12.05.2022  ·  23:52

Els doblegats s’ufanen, per apaivagar la vergonya, de ser els únics assenyats. Que un mal vent se’ls emporti!

Josep Jallé
Josep Jallé
12.05.2022  ·  23:54

Una gran dita, antiga però, deixa clar que “Rectificar és de savis”. Doncs això va per Junts.
D’altre part serem, malauradament, davant una nova reedició de TristPartit, aquell dels inicis del segle amb les sigles PSC, ERC i ICV, ara ERC, PSC i ECP i, es clar, altre dita “L’ordre dels productes no altera el resultat”.
Sincerament … tant de bo que m’equivoqui. Salut!.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
13.05.2022  ·  00:11

Sembla que hi ha, entre alguns polítics i opinaires, un gran interès cada cop més indissimulat en passar pàgina del que va significar la «dècada de la independència» i el Primer d’Octubre. Que acabem per assumir que va ser una mena d’anada d’olla col·lectiva i que val més que ens n’oblidem i anem fent vida de forma discreta fins a oblidar-nos-en mentre cerquem enteses amb Espanya com si estiguéssim encara als anys 80/90 quan el màxim que podia aspirar Catalunya era a ser influents a Madrid (Via PSC quan manava el PSOE o via CiU manés qui manés).
El problema, per a ells, és que Espanya ja ha passat el punt de no retorn cap a una voluntat descarada uniformització (és a dir, de catalanofòbia) mai vista des del temps del franquisme. Sempre hi ha estat però més o menys modulat segons el moment i quin partit manava allà. Ara els matisos són cada cop menors.

I com sempre passa, la llengua és al mig. El pacte absurd per la llengua, que no es creuen ni els que l’han fet i no debades el varen fer presentar per diputats de segona fila, entra dintre d’aquesta mena de cerca d’entesa amb Espanya i de voler que hi hagi calma i pau, una mena de «anem a creure que si no ens pegaran més». Junts se n’ha tirat enrere i, potser, això aplana el camí a ERC per a un possible reedició del tripartit «Nosaltres volem governar pel país i no ser uns eixelebrats exaltats com aquests de la CUP i Junts» esgrimiran els erquis per a justificar-ho.

I ja ho veieu, l’editorial d’avui esmenta un editorial de fa catorze anys de quan la manifestació per a protestar pel caos en infraestructures. I catorze anys després estem pitjor, en llengua, ambient polític, infraestructures i ja no diguem en esperit col·lectiu.

Diria que els que cerquen la «normalitat post-procés» es trobaran tard o d’hora que tot els esclatarà als morros.

I si no esclata (i no seria d’estranyar perquè hem vist passar el «les hemos destrozado el sistema sanitario», l’espionatge, les hòsties de l’octubre i altres, el lawfare, el feixisme rampant, etc etc etc i aquí no ha passat gaire cosa més que esclats efímers de ràbia cada cop més escadussera) mereixerem el que ens passi. I si ja no tenim esma per a sortir al carrer, com l’hem de tenir per a crear alternatives i fer neteja de la classe política corrupta i botiflera?

Carles Blas
Carles Blas
13.05.2022  ·  04:52

Delenda Carthago est. Qui s’en recorda de Duran i Lleida, de Soraya Sáenz, de Jordi Pujol, d’Artur Mas, …?
Tots liquidats pel procés i/o la corrupció. Els membres d’aquest govern i parlament aniran a la paperera de la història aviat. Hi ha qui es pensa que haver anat a la presó per defensar la independència ja el fa màrtir de la causa catalana. Van equivocats.
No votaré més a cap dels partits actuals.

Carles Serra
Carles Serra
13.05.2022  ·  06:58

Amb les opinions dels subcriptors que constant, opinions que comparteixo majoritàriament, no cal aportar el meu el respecte.
Però si Vicent, ja que fas esment d’aquest element sense escrúpols ni valors democràtics, el putu Montilla; només recordar que ER el va fer president, aquest famós i tant gloriós tripartit PSO€+ICV+ER=Montilla
Tornar recordar el llibre que ens vares suggerir Vicent, els catalans apel.len a les nacions unides, aquest llibre també ens informa que va fer ER amb el seu cap visible a l’exili, el gran botifler i traïdor de Terradellas.
Com ja he fet esment més d’una vegada, l’història d’ER és ben galdósa, plena de traïcions i personalismes; com lo que estem veient ara Vicent, com lo que estem veient i vivint.

Ed Garrido
Ed Garrido
13.05.2022  ·  07:05

El problema Sr Partal es que la gent es creu al Toni Cruanyes, que fa passar bou per bestia grossa cada vespre al TN.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
13.05.2022  ·  07:10

Si per guanyar vots cal exterminar el català, junqueras ho farà. El baix.llobreguisme d’erc es brutal, i el català ha estat exterminat. Pobre Catalunya en mans d’aquesta gent que odien la llengua dels catalans

Lluís Paloma
Lluís Paloma
13.05.2022  ·  08:08

Falta veure si hi ha alguna cosa de veritat. On sigui. Jo ja no em refio de res.

PERE SIO
PERE SIO
13.05.2022  ·  08:41

Esmenar els errors és humà i és de persones intel.ligenrs. Celebro que Junts ho hagi fet a un pacte nefast que no blinda res sinò que el que vol és acatar la sentència dels jutges franquistes. Pacte amb els espanyolistes del 155 (PSC-PSOE) i els seus aliats els (COMUNS).
Ara ERC ha de decidir el que vol fer quan sigui gran. Si vol seguir la seva deriva espanyola i la seva claudicació al Govern i Poders de l’Estat, o es decideix a plantar cara i lluitar per la independència.
Les mentides i el doble joc d’ERC no poden durar indefinidament.

Jaume Sastre
Jaume Sastre
13.05.2022  ·  09:19

Un problema global requereix una resposta global. L’ofensiva contra el català a l’escola és una operació d’estat dissenyada pel CNI, financiada per les clavegueres de l’estat amb escamots de pares vinculats a C’s, PP, VOX… que actuen amb el suport dels jutges supremacistes i genocides dels tribunals colonials.

L’atac a la llengua no es pot separar del Catalanogate, les condemnes, inhabilitacions, imputacions, embargaments, investigacions, multes, etc. contra milers de catalans i que van des de presidents, consellers, batles, regidors, articulistes, cantants a activistes de tota condició social i ideològica.

Ens trobam davant una causa general que requereix anar a la confrontació directa i desacomplexada contra la justícia colonial mitjançant les armes de la no violència: la desobediència civil, la no cooperació, etc.

Intentar convèncer el govern del gueto és perdre el temps i la llavor ja que el junquerisme és rendició i no fa altra cosa que anar cedint una i altra vegada davant una mala bèstia que no troba pa que l’assacií per la senzilla raó que l’objectiu final de qualsevol colonialisme és la destrucció i assimilació total de les colònies.

Com més aviat tots entenguem que Espanya des de fa segles ens fa la guerra i que davant un enemic despietat com són els borbons no serveix de res la política col.laboracionista del “mal menor” i aferrar-nos a la falsa esperança que la mala bèstia algun dia i per art de màgia és cansarà d’agredir-nos, més aviat ens en sortirem.

Cal desbordar el govern del getho i de Vichy a través de la confrontació directe amb la justícia colonial espanyola desacatant i demostrant que ja no controla la ment dels colonitzats, primera passa imprescindible perquè recuperem el control del territori, aixequen la suspensió de la DUI i consolidem la República Catalana.

L’atac criminal contra el català a les escoles és una gran oportunitat si deixam d’estar a la defensiva i som capaços de convertir l’ofensiva dels jutges contra el català en la nostra Marxa de la Sal.

Lamentar-se i llepar-mos les ferides no serveix de res. Cal passar a l’acció i en un principi no ens ha de fer por ésser pocs. L’any 2010 els independentistes també érem pocs però vam saber aprofitar la cagada del TC carregant-se un estatutet d’autonomia pansit i retallat, més o manco el que ha acabat essent la immersió lingüística després que les Rigau de torn mai no es van atrevir a aplicar.

Victòria Peris
Victòria Peris
13.05.2022  ·  09:28

La CUP ha fet una proposta bona. Crec q Junts s’hi podría sumar. Esperem…

Victòria Peris

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
13.05.2022  ·  09:29

Tothom culpa els jutges, els partits, la divisió dels del 52%… Però qui defensa la llengua? Com pot ser que acceptem com si fos una catàstrofe natural que el jovent abandoni el català en sortir de l’escola? És que ens haurem de conformar amb una república que parli només la llengua de l’antiga metròpoli colonial, com Irlanda?

Pep Agulló
Pep Agulló
13.05.2022  ·  09:40

DE L'”AUTONOMIA REPUBLICANA” D’ARAGONÈS…A LA MONÀRQUICA DE FACTO

Quan va guanyar ERC, recordeu, Aragonès dient allò de l’autonomia republicana per anunciar-nos la seva tasca governamental…

Més enllà de les formes, en el terreny polític no és possible exercir la democràcia en una autonomia sota l’Estat espanyol, perquè sota l’aparença d’autonomia som una colònia. Com bé ho expressa en positiu Joan Rovira.

Pel que fa al pacte per a reformar la llei de política lingüística d’ERC, amb els repressors de l’independentisme del PSC i els comuns, veurem fins on arriba la deriva espanyolista d’ERC…

És també un moment de demostrar unitat entorn de la llengua amb una proposta alternativa de Junts-CUP. Una aliança de país… No deuen pas saber què vol dir això.

Berta Carulla
Berta Carulla
13.05.2022  ·  10:01

Menys escarafalls, estimat director, sou el primer que brandeu les ‘esquerres’ com a valor suprem quan en teniu oportunitat, caient, amb més o menys gaudi, al parany mortal per a la nostra nació. No hi ha límits,jo no en vull cap abans jo siguem lliures. Però ens els imposeu!

Sou el primer que feu cordó sanitari a qui anomeneu ‘extrema dreta catalana’ quan potser només són patriotes, a més a més d’independentistes, amb la visió de com posar remei a la nostra residualització.

Si us plau director, menys escarafalls. Si sabeu, com sembla per aquest i aquell escrit, que teniu clar quines han de ser les aliances, per a fer QUÈ, .,a què juguem llavors tan sovint? A què juguem quan aneu aprofundint, segons la circumstància del dia, en el tall ideològic que espanya tant alimenta i que tant l’interessa perquè garanteix la nostra divisió i ens manté fermats al pou?
Porteu aquí aquesta ‘extrema dreta’ independentista i us creurem. Porteu-los a tots i fomenteu entre ells la necessària unitat, des del vostre altaveu qualificat. Deixeu que jutgem per nosaltres mateixos, som adults amb criteri i no mainada que necessita acompanyament. Estarem al vostre costat, no tingueu por! No ens podem permetre que cap faceta de l’independentisme monopolitzi l’espai, per eixir hem de ser-hi tots.

Alexandre Pallarès
Alexandre Pallarès
13.05.2022  ·  10:28

Com menys lleis fem millor, només avançarem en l’alliberament nacional amb més unitat i voluntat de poder

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
13.05.2022  ·  10:37

Apertura a tots aquells que volen tenir veu als mtjans pel que fa a les seves propostes sobre l’independència de Catalunya. S’han d’escoltar totes les veus. Des de alguns comentaris aqui a VW he sentir demanar s’escolti per exemple al Sr. Lluis Botinas un exemple entre d’altres dels que dia si i dia també defensen la llengua i facilitan documentació sobre el genocidi català al seu web anomenat “La gota catalana” . Perqué no ? A la fi els “afiliats als partits” que sembla tenen un dubtós funcionament democràtic son quatre gats . ¿Quants son en total aquets que imposen la seva llei ?

D’acord amb molts dels comentaris . I esmentar que com es senyala en alguns el mal de ER ve de lluny. Estan podrits des de fa molts anys. ER es un reialme de l’engany avalat amb subvencions dels que no volen una Catalunya independent.
Ara son en un moment delicadíssim doncs estàn quedan despullats i els arguments ja es poden titllar de pura fal.lacia.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
13.05.2022  ·  10:51

Crec que ara és el moment que JUNTS i laCUP posin a la taula propostes per tirar endavant un nou projecte pel nostre idioma

Lluis Molist
Lluis Molist
13.05.2022  ·  10:54

Crec, que agafaria el seu mateix decret del 25% i l’aplicaria al peu de la lletra. Moltes , moltisimes escoles del area metropolitana, fan enseñanza amb castella del 100%, just els llocs amb mes densitat de població.

Seria divertit (i practic) veure les reaccions dels altaveus que han promogut aquesta llei.

Siguem practics

Pere Claver Armet
Pere Claver Armet
13.05.2022  ·  11:23

Com diu Francisco Sànchez, la qüestió del menysteniment de la llengua no ve només del jutges, unionistes i partits espanyolistes, és a dir, l’Estat Ñol…Som nosaltres, els catalans de soca rel, els que ens hem deixat degradar, espanyolitzar l’idioma al llarg de tots els anys de “democràcia”. No hem exercit de “amfitrions”, hem exercit de “convidats” a casa nostra. He sentit a persones destacades de l’independentisme canviar al castellà a les persones al seu servei a casa seva; he vist com una TV3 dels anys 90 que emprava una llengua estàndard més que correcta, a passar-se a una burda còpia del castellà amb expressions espantoses com “no és de rebut” en locutors de primera línia com en Toni Cruanyes. Per acabar, l’escola no és més que un reflex de la pèrdua d’estima per les nostres coses i, això, és culpa nostra. De vegades penso que això no té remei i que hauríem de deixar de patir tant i conformar-nos (que no seria poca cosa!) a ser una Irlanda on dir-los britànics o anglesos perquè parlen anglès és un insult de lesa pàtria…

Miquel Guiu
Miquel Guiu
13.05.2022  ·  12:13

Certament una anàlisi objectiva i clarificadora. Enhorabona i sempre gràcies Vicent Partal.

Josep Soler
Josep Soler
13.05.2022  ·  12:14

Veig una certa contradicció dins l’article del Vicent Partal.
Ho fa quan diu: “Sobre el contingut d’aquest acord, ja m’hi he pronunciat anteriorment: és un despropòsit i fa mal al català. En aquest sentit, m’alegre que Junts haja rectificat el seu error.”
A continuació hi afegeix: “Perquè si la CUP i Junts coincideixen a dir que aquest no és el pacte que la llengua necessita, jo diria que el més raonable seria que ERC renunciés a insistir-hi….”
Molt d’acord fins aquí, sempre que no obviem que la realitat es que ERC ha apostat per la politica de que amb Espanya anirem millor, contradient amb pactes, fets i declaracions, la realitat de l’U d’Octubre de 2017.
El paràgraf que hi inclou mes avall on diu: “… les coses sembla que es porten tan al límit que és més fàcil d’imaginar un cataclisme polític a curt termini que no pas una altra cosa”.
A veure si ens entenem. El cataclisme ja fa temps que es va produir. Nomes cal repassar l’ingent quantitat d’entrebancs i desqualificacions que ERC ha llençat en contra -directament a JUNTS, mes subreptíciament a la CUP- (citar-los tots aquí ens portaria setmanes, però nomes anomenem-ne els mes representatius: Tardà, Junqueras, Torrent, Sabria, SOL, Rufián….-el diari ARA i TV3, per a citar nomes els nostres- que no han parat de llençar amenaces i desqualificacions a dojo).
Acceptar doncs que la ruptura ja fa temps que esta feta, no es entrar en un nou cataclisme, sinó precisament sortir-se’n, fugir d’un cataclisme que fins ara ens ha dut a la total irrellevància.
Per tant, tornem a començar amb els que som (déu-n’hi-do si en som 44) i rellancem novament el “proces cap a la independència” els que siguem, i cap mes.
Enganyar-nos es l’ultim que no ens podem permetre de fer de cap manera.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
13.05.2022  ·  12:19

Vicent, fas una pregunta i a mi no se’m acut altra cosa que respondre’t amb una altra pregunta: Quin consens hi hauria si s’apleguessin en una taula, els tres partits que diuen defensar la llengua? És molt fàcil: cap !

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
13.05.2022  ·  13:22

El principi constitucional diu que tots som iguals, a Castella castellà i català als Països Catalans cal entendre. Si no, quina igualtat prediquen? La del mateix model i talla de samarreta per tothom? Les lleis i sentències injustes no s’acaten, es combaten. Més, si es fan per esborrar-nos del mapa com a nació i deixar-nos en colònia ras i curt.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
13.05.2022  ·  13:31

Quin consens sobre la llengua hi pot haver sense la CUP ni Junts?

Siguem realistes: sense Junts i CUP no hi pot haver cap consens sobre la llengua.

I amb Junts i CUP tampoc perquè ERC, Junqueras, Aragonès, Illa i Jessica Albiach han decidit ser fidelment constitucionals.

És un error segir parlant (dia si, dia també) de partits independentistes, “de la majoria del 52%” o de “Taula de dialeg”.
Un error que en porta al camí marcat pels nostres botxins des de 1907/1914 (també per Franco): El camí de la desaparició de la Nació Catalana.

Error que repeteixen TOTS el periodistes de Vilaweb de manera suïcida… potser convençuts de la bondat del llenguatge d’ERC. Llenguatge de la dissonància cognitiva que ens assassina com a Poble.

Joaquim Cabanas
Joaquim Cabanas
13.05.2022  ·  14:42

Totalment d’acord amb Berta Carulla

Jordi Torres
Jordi Torres
13.05.2022  ·  15:47

La trampa del consens.

És el consens una condició imprescindible pels grans temes de país? En democràcia i en condicions normals, diríem que sí. Però, és clar, a Catalunya no vivim en una democràcia homologable ni gaudim de “condicions normals”. Som en un país ocupat per un estat fallit i autoritari anomenat Espanya. A Catalunya els assumptes de país són, precisament, els que més divideixen els partits que, altrament, haurien d’ocupar la centralitat política.

Això ens porta a situacions tan kafkianes com que partits dits independentistes busquin el consens amb partits espanyolistes com el PSC i En Comú Podem sobre un tema com la immersió lingüística. Sí… amb el mateix PSC que va emmanillar-nos les institucions amb el 155 i amb els Comuns del “NO” de la Sra. Albiach i del: “Hablo en castellano que así nos entendemos todos” de l’Excel·lentíssima Sra. Colau:

https://es.ara.cat/sociedad/polemica-castellano-instagram-ada-colau-catalan-criticas_1_1031094.html

Amb aquests hem de consensuar l’idioma en què s’educaran els nostres fills? Pels que estimem la llengua catalana, és obvi que no. I si Esquerra persisteix en el seu viatge cap a les posicions d’aquests partits espanyolistes disfressats d’esquerra progressista, que sempre han estat el seu amor platònic, aviat tampoc caldrà que els independentistes esperem el seu acord per a res. Més aviat es convertirà en una tasca impossible.

Jordi Casanellas
Jordi Casanellas
13.05.2022  ·  19:13

El Pacte Nacional per la Llengua és bo pel país, principalment, perquè treu el Català de primera línia de foc de la confrontació política, un lloc on mai no havia d’haver estat. Un Pacte en el qual s’hi poden trobar bé, no només la CUP i JxCAT, sinó també, Ciutadans i el PP.
El català està millor defensat per aquest pacte que per les posicions de JxCAT. I no hi ha hagut un més ampli consens, pels interessos electoralistes del PSC i aquest 52% que menciones, que, al capdavall, s’ha vist que no serveix per articular la societat catalana actual.
Els mestres, en aquest tema, no hi pinten res. Cobren per a fer la seva feina i ‘sanse acabó’. El material humà amb el que treballen, la mainada, és massa fràgil com per posar-s’hi de cul.

Dolors Puig
Dolors Puig
13.05.2022  ·  19:28

Per què no feu una entrevista a la qui va ser consellera d ensenyament : Irene Rigau?
Li vaig llegir uns comentaris molt assenyats i raonablement aclaridors i pràctics.
. Ella ha estat mestra de tota la vida i sap com es mouen els mestres dins de les escoles i com es funciona en una institució com aquesta.
Tot el què deia em va semblar correctissim perquè coneix la realitat i no fa volar coloms com d’altres que volen legislar sense haver-se posat mai davant d una aula.

JAUME GUIU
JAUME GUIU
13.05.2022  ·  23:20

Bona nit, jo també d’acord amb Berta Carulla, i per favor, prou d’anomenar progressistes a certs partits, dels que nomes progressa, i molt adequadament, la butxaca. Prou de progressia i ecologisme de saló, que fan més mal que una pedregada en sec. I prou també d’estupiditzar a la gent amb el llenguatge “inclusiu i politicament correcte”

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €