Rovira es vanta de la participació en la consulta i torna a assenyalar les entitats que treballen per la llengua

El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, ha convocat avui els mitjans de comunicació per a donar les dades de participació en la consulta sobre la llengua base a les escoles. Custodiat pel secretari d’Educació, Daniel McEvoy, i pel director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe, s’ha vantat de la participació: un 58,61%, que equival a un total de 339.411 famílies, i ho ha considerat un èxit. “És la primera vegada que s’ha donat veu als pares i mares per a triar la llengua base de l’educació dels seus fills, més valencià o més castellà”, ha dit. Però ha volgut passar per alt que el 41,39%, tot i tenir vuit dies per a votar, no havia votat.

Rovira ha insistit a dir que complien el seu programa electoral, i que aquesta consulta havia implicat “un avanç molt important en la representativitat de les famílies”. Tot seguit, ha menyspreat la participació de les famílies en els consells escolars dels centres, on assegura que no tenien veu en l’elecció de llengua perquè n’hi participaven sis vegades menys: un 11%, com ja va dir ahir.

Ha explicat que la participació havia estat més alta en les zones catalanoparlants i ha insistit en la seua política de “substituir imposició, per promoció.” “Ha arrelat en les famílies el missatge que els seus fills tenen el dret d’aprendre a llegir i escriure, a estudiar, en la seua llengua materna”, ha dit. Amb aquest percentatge de participació, ha assegurat que pràcticament el 100% de les famílies podran tenir l’elecció garantida, però les famílies hauran d’esperar a la configuració del centre per a saber si tindran garantida la llengua triada.

Destaca la participació en comarques catalanoparlants com ara el Comtat, amb el 73,28%; l’Alcoià, amb el 70,21%; els Ports, amb el 67,26%; i la Vall d’Albaida, amb el 66,99%. Quan li han demanat si això indicava una mobilització a favor del català, el conseller s’ha limitat a dit que era una “dada real” i que no entrava a valorar-la: “El resultat ens és exactament igual. Volíem deixar als pares la decisió sobre la llengua en què volen que els seus fills aprenguen a llegir i escriure.” Tanmateix, com és habitual, ell no ha dit ni una paraula en català.

Quant als resultats, es penjaran demà als centres educatius i s’obrirà un procés d’un mes per a atendre les reclamacions. “Que sempre serà favorable a les famílies, sempre que l’error no siga imputable a elles”, ha remarcat. No obstant això, en la conferència de premsa, ha passat de puntetes per aquesta qüestió i ha evitat les preguntes sobre els problemes que hi hagué la consulta.

A més a més, ha tornat a assenyalar els partits de l’oposició, PSPV i Compromís, les associacions de famílies com Gonzalo Anaya, les entitats que treballen per la llengua, com ara Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià, i els sindicats de l’ensenyament, com ara STEPV, CCOO i UGT, i ha dit que han declarat la guerra contra la llei de segregació lingüística (que anomena “de llibertat educativa”). Ha dit que la gran majoria de pares i mares que hi ha en els consells escolars no pertanyen a cap federació d’AMPA. Referint-se a l’entitat Gonzalo Anaya, ha dit que “té una part de representació, però no la representació absoluta”.