17.11.2023 - 10:17
|
Actualització: 17.11.2023 - 10:51
El Consell de la República veu “de manera particularment positiva” alguns punts dels acords entre el PSOE i Junts i ERC, com ara l’amnistia; el principi de negociacions, en què Junts proposarà de fer un referèndum d’autodeterminació; i el mecanisme de verificació internacional de les negociacions. Així ho exposen en un comunicat de valoració dels acords d’investidura, en què també veuen positiva la reafirmació en la validesa i la legitimitat del referèndum de l’1-O i la declaració d’independència del 27-O que fa Junts en l’apartat del document en què els partits reconeixen les profundes discrepàncies. Per la seva part, el PSOE deixa clar que nega tota legalitat i validesa al referèndum i a la declaració, i manté el rebuig a qualsevol acció unilateral.
En concret, destaquen que veuen bé aquests punts:
“a) L’inici de la tramitació d’una llei d’amnistia que inclou tots els represaliats del procés d’independència, des dels seus orígens fins avui, en la mesura que una llei d’amnistia implica necessàriament un reconeixement que no és acceptable afrontar una crisi constitucional per mitjà de la repressió penal.
b) La reafirmació en la validesa i la legitimitat del referèndum de l’1-O i la declaració d’independència del 27-O.
c) L’inici d’unes negociacions –que s’han de produir fora de l’estat espanyol– en les quals es proposarà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, amb el benentès que només un referèndum acordat pot substituir el mandat sorgit del referèndum de l’1-O.
d) L’establiment d’un mecanisme de verificació d’aquestes negociacions sobre el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya, que per tal de garantir la seva imparcialitat s’ha establert que serà internacional.”
El govern del Consell fa la valoració després d’haver repassat comunicats anteriors en què diagnostiquen què cal proposar a l’estat espanyol per culminar el procés d’independència –el reconeixement del dret de l’autodeterminació, la reversió de la repressió i una negociació amb un mitjancer independent– i el paper que havien de tenir els partits independentistes en la governabilitat espanyola: blocar-la fins que no hi hagués una proposta real i efectiva de la resolució del conflicte mitjançant l’amnistia i l’autodeterminació.
Tenint-ho en compte, veuen positiu el contingut dels acords signats pels partits independentistes, tot i que diuen que estaran atents a l’evolució, la concreció i l’avenç dels pactes, i també a l’efectivitat que tinguin. “El govern entén que la situació que s’obre a partir del president espanyol és inèdita”, destaquen, i remarquen que, com que als pactes es vincula l’estabilitat de la legislatura al compliment dels acords, la investidura no és garantia d’estabilitat.
Així doncs, el govern del Consell de la República diu que l’obertura d’una negociació política ha de portar a un procés polític de resolució del conflicte de l’estat espanyol amb Catalunya que acabi amb el reconeixement i l’exercici del dret d’autodeterminació. Però afegeixen: “Sabem que a partir d’aquí s’obre un procés d’incertesa en què els aparells de l’estat impossibilitaran per tots els mitjans aquest procés i podrien generar nous escenaris de repressió, que desemboquessin en noves onades de mobilització i confrontació.”
Arran d’aquesta possibilitat, el Consell diu que reitera la necessitat de reiniciar un procés de trobada estratègica de les forces independentistes per tal que elaborin un nou marc polític per a continuar el procés d’independència.
El paper del Consell en el nou context polític
Finalment, el comunicat acaba amb un apartat en què el govern del Consell de la República es reafirma en la seva missió original –“preservar el mandat de l’1-O i crear les condicions per a fer-lo efectiu”–, que diuen que continua essent igual de vàlida i de vigent que en el moment de la fundació. En conseqüència, creu que en el nou context polític que s’obre després dels pactes, cal reforçar més que mai la funció del Consell com a garant d’aquell mandat. “Mentre aquest no sigui plenament efectiu, la funció i la tasca del Consell encara són igual de necessàries que fins ara”, afegeixen.
Diuen que el mandat del Primer d’Octubre solament es pot substituir amb el d’un referèndum acordat, però que fins que això no passi, l’acció del Consell ha de continuar endavant d’acord amb el marc estratègic exposat al document Preparem-nos.
En aquesta línia, defensen la reestructuració institucional que va implicar la supressió de l’Assemblea de Representants i que, diuen, “ha de tenir com a finalitat que el Consell pugui servir la seva missió de manera més coherent amb les condicions i les circumstàncies del nou context polític”. En acabat, afegeixen: “En aquest sentit, pren especial importància la creació dels òrgans que permetin treballar de manera específica en la preparació del marc legislatiu de la República Catalana.”
