La insòlita confessió de García-Castellón reconeixent que va mentir a les autoritats franceses sobre Yvan Colonna

  • El 2002 va convèncer les autoritats franceses que signessin el conveni de Màlaga dient-los que Colonna era al sud d'Espanya, però era fals

VilaWeb
Redacció
21.02.2024 - 18:15
Actualització: 22.02.2024 - 09:11

El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón, instructor de la causa contra el Tsunami Democràtic, va reconèixer en una conferència a l’octubre que havia mentit deliberadament a les autoritats franceses per empènyer-les a signar el conveni de Màlaga, un acord bilateral entre Espanya i França per a lliurar informació judicial de manera immediata. L’acord el va promoure Espanya per a agilitar les investigacions a membres d’ETA, però es va trobar que França no hi estava disposada. Per això, segons que va confessar ell mateix, García-Castellón els va enganyar fent creure que l’independentista cors Yvan Colonna era al sud d’Espanya.

Una conferència de García-Castellón va cridar l’atenció perquè hi va criticar en públic l’amnistia mentre encara es negociava, però ara ha tornat a ser d’actualitat perquè, com ha assenyalat la periodista basca Silvia Intxaurrondo, també hi va explicar aquesta mentida a les autoritats franceses. García-Castellón, parlant de les dificultats que es troben els jutges a l’hora d’aconseguir la cooperació d’altres estats, va explicar una anècdota –tal com ho va presentar ell– sobre les negociacions pel conveni de Màlaga: “Vaig ser dotze anys magistrat d’enllaç a França i cinc a Itàlia. Els dotze de França em van fer veure què era la cooperació internacional en una qüestió tan dolorosa com ETA. Realment veus què és la no-cooperació. Com és que et deixin sol, sense cap ajuda. Jo he plorat davant un fiscal que s’ocupava d’aquests temes a França perquè no ens volia donar una cosa que era evident. He plorat d’impotència. No moltes vegades, però sí un parell.”

“Havien de fer una signatura a Màlaga [José Maria] Aznar i el primer ministre francès,  [Jean-Pierre] Raffarin”, va rememorar. I va explicar que era un acord per “un intercanvi immediat d’informació”. “Vam tenir una reunió a l’escola judicial de Bordeu amb la part francesa i l’espanyola. Ens van dir que no, que l’intercanvi immediat de la informació era impossible perquè volia dir fer públiques dades sumarials, del procediment, i que, per tant, no es podien donar”, va explicar.

En vista d’això, García-Castellón –va dir– s’havia sentit molt impotent: “La situació era horrible. Teníem un munt de morts anuals, amb totes les extorsions i tot plegat.” Per a mirar de desblocar-ho, el jutge va utilitzar l’interès de les autoritats franceses per detenir Colonna, que el cercaven acusat de la mort del prefecte Claude Érignac, per a enganyar-les i fer-los creure que era al sud d’Espanya.

“Colonna era l’home més cercat de França, i havia desaparegut. Ja havien passat vora quatre anys. En aquell entorn de tensió, que veus que no t’ho concedeixen, després de vuit hores en una sala de reunions, se’m va ocórrer de dir una mentida. Vaig dir: ‘Molt bé, però Colonna és localitzat a Espanya. Quan el detinguem, no us passarem la informació.'”

Després d’això, explica que els negociadors francesos van demanar més temps de marge, van sortir fora de la sala de reunions i quan van tornar a entrar van accedir a signar el conveni. “El van signar, a Màlaga, però no el van complir. O el van complir quan van voler. Aquesta és la realitat. Tan trist com això”, va dir.

Colonna va estar sota una ordre de crida i cerca durant més de quatre anys i, malgrat la mentida de García-Castellón o la creença que havia fugit a l’Amèrica del Sud, mai no havia sortit de Còrsega. El van trobar el juny de 2003 a les muntanyes de Còrsega i va ser condemnat a cadena perpètua per assassinat i pertinença a una organització terrorista, tot i que ell sempre va negar els càrrecs. A la presó, li van aplicar un règim penitenciari extrem, amb aïllament màxim, i allunyat de Còrsega.

El març del 2022 va ser assassinat a la presó. Segons les autoritats penitenciàries, l’autor del crim va ser un pres gihadista, que el va colpejar i estrangular. Va ser traslladat a la unitat de cures intensives de l’hospital nord de Marsella, però es va acabar morint i va desfermar una onada de protestes de l’independentisme cors.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any