El jutge del Tsunami i dels CDR critica l’amnistia en un acte públic amb ultres

La mateixa setmana que s’han començat a precipitar els esdeveniments per a un acord sobre la investidura de Pedro Sánchez, amb l’amnistia al centre del pacte entre el PSOE i els partits independentistes, hi ha hagut moviments a l’Audiència espanyola en relació amb dues de les causes que hi entrarien: la del Tsunami Democràtic i la dels CDR investigats en l’operació Judes. Són justament les dues causes esmentades la vigília de l’acord entre el PSOE i ERC sobre l’amnistia, perquè hi pesa l’acusació de terrorisme; en el cas del Tsunami, de manera probable, i en el cas dels CDR, de manera definitiva. I totes dues causes tenen com a responsable un mateix jutge, el titular del jutjat central número 6 de l’Audiència espanyola, Manuel García-Castellón. Aquest jutge el mes passat va participar en un acte organitzat per un periodista amb vincles a Vox i molt pròxim a Santiago Abascal, Julio Ariza. Hi va parlar obertament de la possible amnistia als independentistes catalans i va criticar-la. L’amnistia que ell hauria d’aplicar a tots aquests investigats que fa anys que té entre mans.

García-Castellón va parlar en l’anomenat Foro la Región, a Ourense. Va dir que era conscient que havia de parlar amb prudència perquè duia entre mans causes que hi estaven relacionades, però, això no obstant, no es va mossegar pas la llengua. En va tenir prou de matisar que parlava “com a ciutadà”, i va dir: “La constitució tampoc no diu que estigui prohibida l’esclavitud, no està prohibida expressament. I aquests senyors han dit que de seguida que puguin ho tornaran a fer; per tant, aquesta amnistia serà la primera de moltes altres que vindran després?”

Aquest jutge va permetre fa poc una maniobra de l’extrema dreta, concretament de Vox i l’entitat Dignidad y Justicia, per poder retenir la causa del Tsunami a l’Audiència espanyola i evitar que es traslladés a un jutjat de Catalunya. Quan se’n va aixecar el secret de sumari, tres anys i mig després, es va saber que la fiscalia es replantejava el delicte pel qual havia engegat la investigació, el de terrorisme, especialment després dels revessos que havia rebut d’autoritats judicials estrangeres –dels EUA, Suïssa i el Canadà– sobre les peticions d’informació fonamentades en aquesta acusació. La fiscalia feia un pas enrere i considerava de continuar la investigació per desordres públics agreujats, i no pas terrorisme, cosa que hauria forçat a traslladar la causa a un jutjat d’instrucció a Catalunya.

L’extrema dreta i Vox es van moure amb rapidesa, van presentar querella i van demanar de personar-se en la causa del Tsunami, per poder-hi mantenir l’acusació de terrorisme si en desistia la fiscalia. I García-Castellón va acceptar que en fossin part. Pocs dies després, amb l’opció intacta de mantenir la causa a l’Audiència espanyola i per terrorisme, la Guàrdia Civil espanyola va presentar un informe extens al jutge amb més informació sobre la implicació dels sospitosos d’haver organitzat les protestes contra la sentència convocades pel Tsunami. Assenyalava expressament Marta Rovira com a coordinadora del Tsunami, amb un paper important en la presa de decisions, en el reclutament de gent i com a enllaç entre el Tsunami i les entitats independentistes.

Un informe que arribava l’endemà mateix de l’escenificació del pacte entre ERC i el PSOE perquè hi hagués una amnistia que inclouria els investigats precisament en aquesta causa. El mateix dia que el jutge García-Castellón havia decidit de tancar la instrucció de l’operació Judes i portar a judici els dotze activistes dels CDR amb acusacions de pertinença a organització terrorista i fabricació i tinença d’explosius de caràcter terrorista, que poden sumar molts anys de presó. Malgrat la reticència dels socialistes a incloure causes com aquesta en l’amnistia, sembla que els negociadors s’han posat d’acord, si més no en aquest cas, per afegir-la a la llei.

La pressió de la judicatura espanyola en les causes obertes contra el procés s’intensifica en el tram final de la negociació de l’amnistia i també fan declaracions públiques per esclafar l’ambient: l’associació conservadora de jutges espanyols, que és la majoritària, fa comunicats públics contra l’amnistia, en què diu que seria el començament del final de la democràcia, i vuit dels setze vocals del Consell General del Poder Judicial fan un motí contra una llei ni tan sols presentada i proven de forçar una declaració contra l’amnistia de l’òrgan de govern dels jutges espanyols.