Conèixer Kylie Jenner a partir de Bob Dylan, quin món més capgirat!

Se’m va plantar als morros, sense demanar que fóssim presentades. Es veu que Demi Moore no l’havia saludada. Li havia girat la cara i havia passat de llarg per anar a saludar el seu promès. Es veu que des del 2023 és l’enamorada de Timothée Chalamet, l’actor que feia de Bob Dylan al film biogràfic, que a mi em va semblar que feia una feina d’actor extraordinària, encara que els premis no l’hagin acompanyat. Es veu que em vaig quedar uns segons encantada intentant entendre què passava en aquella foto d’Instagram. Des d’aleshores l’algorisme no para d’ensenyar-me la parella tothora, especialment ella, que jo no tenia ni idea de qui era.

Vaig preguntar quina pel·lícula havia fet aquella noia tan ben posada, què no la reconeixia. Vaig fer un ridícul monumental. La resposta va ser que cap, “és una Kardashian, que no ho saps?” Resulta que la tal Kylie Jenner és famosa des que era petita perquè sortia al reality show de la seva família. És la germana de la Kendall i la filla de la Kriss. Per als entesos d’aquest món, això deu ser molt poca cosa, perquè la saga familiar és molt més llarga.

Durant dies ha estat impossible de treure-me-la de sobre. Veient la seva omnipresència al meu Instagram, vaig decidir de documentar-me. Sense preveure que el calvari d’Instagram seria cada cop més gran. Ara sé molt més sobre aquesta noia de vint-i-set anys, tot ben preparat i amanit ben segur pel seu equip de màrqueting. Ha tingut dos fills amb el raper Travis Scott i, resumint, és la reina del capitalisme salvatge: de la venda del cos. És una de les més top de les dones de plàstic. Li adjudiquen haver-se operat els pits, fer-se el cul més rebotit, perfilar-se la barbeta, retocar-se el nas, posar-se injeccions als llavis per engruixir-los… Després de tot això, ara es veu que es troba en un procés invers per a ser més natural. És a dir, de retallades de bòtox, que no sé gaire bé com es fa això, ni què vol dir, però es veu que és possible. No tan reversible com un abric de dues cares, això segur.

Kylie és una de les més milionàries de la seva família. A dinou anys ja rebentava els rànquings de la revista Forbes. La qualifiquen d’empresària, no pas d’influenciadora, perquè el negoci de cosmètica amb el seu nom és una màquina de vendre extraordinària. Vendre cosmètica, vendre el propi cos. Tot s’hi val. Sembla que aquesta vida també requereix molta disciplina i sacrificis. L’últim que han fet públic és el d’enganxar-se les sabates amb un taló vertiginós, impossible, amb goma, per assistir a aquesta mena d’aquelarre fastigós que és la nit de la MET, i que fa angúnia que un museu patrocini aquest escarni de la bellesa.

Fa uns quants anys m’hauria semblat impossible d’arribar a aquest món fastigós –deixeu-me repetir l’adjectiu– a través de Bob Dylan, però, ja ho veieu, els temps sí que han canviat. El vent ha bufat fort i potser s’ho ha emportat tot.

Les fronteres es difuminen i tots semblem poder ser devorats per mons que no ens pertanyen i que ens volen xuclar la sang. Aquesta comercialització del cos de dona, de la bellesa de plàstic, de la cosmètica infinita no para de créixer, tot i que se suposa que ja no hauria d’existir. Que la perplexitat no ens torni impassibles!