17.04.2023 - 12:03
|
Actualització: 17.04.2023 - 12:11
Un tribunal de Moscou ha condemnat el destacat opositor Vladímir Karà-Murzà a vint-i-cinc anys de presó per uns quants delictes, entre els quals el d’alta traïció, i li ha prohibit d’exercir el periodisme durant set anys. És la sentència més dura dictada mai contra un crític del Kremlin.
Karà-Murzà té passaport britànic i ja era considerat per les autoritats russes com un agent estranger. A banda del delicte d’alta traïció, ha estat condemnat Ha estat condemnat per difusió d’informació falsa sobre les forces armades i cooperació amb una organització indesitjable. A més, el tribunal també li ha imposat una multa de 400.000 rubles (uns 4.470 euros).
El seu cas ha adquirit rellevància també en l’àmbit internacional. De fet, a la vista d’avui, hi han acudit representants d’unes quantes ambaixades, inclosa la dels Estats Units, segon que informa l’agència Interfax.
La defensa ja ha anunciat que recorrerà la condemna de KaràMurzà. L’opositor ha estat durant anys una de les veus crítiques amb el Kremlin més conegudes i va sobreviure a dos enverinaments. Va ser detingut l’abril de 2022, amb l’ofensiva militar sobre Ucraïna ja iniciada, i la seva situació ha estat criticada per organitzacions defensores dels drets humans.
“El veredicte contra Vladímir Karà-Murzà és una paròdia judicial”, ha lamentat l’encarregat d’Europa i Àsia Central d’Human Rights Watch, Hugh Williamson. L’entitat ha reclamat a les autoritats russes que anul·lin immediatament la pena i alliberin de manera incondicional a l’opositor, que va ser distingit recentment amb el premi de drets humans Vaclav Havel que concedeix el Consell d’Europa.
Murza era fins a la seva detenció la principal figura política de l’oposició que restava lliure a Rússia. La resta de dissidents han marxat a l’exili o han acabat assassinats dins del país —com el seu amic Boris Nemtsov, tirotejat a Moscou en 2015— o a la presó —com Aleksei Navalni.
L’acusat va denunciar durant el judici que Rússia havia “sobrepassat la repressió dels dissidents soviètics en els seixanta i els setanta” i va denunciar ser entre reixes “per les idees polítiques”, segons que informa l’agència Bloomberg. No obstant això, es va declarar orgullós dels seus posicionaments: “per parlar contra la guerra a Ucraïna, per lluitar durant molts anys contra la dictadura de Vladímir Putin”.
