L’economia mundial es basa en l’intercanvi. I l’intercanvi necessita d’una divisa que el faci efectiu. Fins ara, ha estat sobretot el dòlar, però això pot canviar d’una manera dràstica els mesos vinents amb l’emergència d’una criptomoneda sostinguda en les reserves d’or de la Xina i potser de Rússia també. Amb això, l’economia mundial canviaria de manera dràstica i els Estats Units i Europa podrien perdre ràpidament l’actual lideratge econòmic.

Hi ha, de fet, seixanta-cinc estats que ja han acceptat de formar part de l’anomenada ‘Nova ruta de la seda’, el gran projecte de reconfiguració de l’economia mundial que encapçala la Xina. Estudien que les transaccions entre ells siguin en iuans, la moneda nacional xinesa, i no pas en dòlars. De fet, a Xangai ja se n’hi fan les primeres d’or i petroli, cosa que palesa que és capaç de substituir el dòlar.

Però la moneda americana encara és arreu la preferida per a intercanviar atesa la seva màxima credibilitat. Des dels anys trenta del segle passat que no és recolzat en l’or, però així i tot compradors i venedors accepten que fer-hi transaccions és segur. Una moneda en paper, al cap i a la fi, només té valor si el banc emissor considera que pot respondre-hi. Tradicionalment, això es feia emetent paper que en realitat corresponia a la mateixa quantitat d’or guardada en el banc central. Decidides a lluitar contra el dòlar i l’euro, la Xina i Rússia en van acumulant enormes reserves per a garantir als inversors que l’ús de la divisa és segur, de fet, més segur i tot que el dòlar. Si cada iuan o ruble es pot convertir en el seu equivalent en or, la seva confiança i la seguretat serà molt més gran i, per tant, la seva capacitat de competir i de desbancar el dòlar i l’euro serà més probable. I això podria consolidar ben ràpidament la conversió de l’economia xinesa en la principal economia del món.

L’objectiu xinès: acorralar el dòlar i l’euro
Si la Xina instaura un sistema de comerç basat de nou en l’or i el lidera amb els seus aliats, els Estats Units i Europa podrien ser marginats ben aviat. Encara més si Rússia, com indiquen algunes informacions, estigués disposada a unir la seva força amb la Xina, cosa que es dedueix dels seus moviments recents. Si tots dos estats creen, com tot indica que estan a punt de fer, una nova criptomoneda, més sòlida perquè estaria basada en les reserves d’or, aleshores ells, els països de la ‘Nova ruta de seda’ i probablement bona part dels països emergents anomenats BRICS (com ara l’Índia) gairebé podrien desconnectar a l’instant de la dependència de la divisa americana i passar a comprar i fer transaccions de petroli, armes, productes de consum o qualsevol altra cosa sense haver de dependre ni del dòlar ni de les institucions financeres occidentals com a intermediaris. L’impacte de tot plegat sobre l’economia mundial seria enorme.

Vist amb perspectiva, tots els moviments de la Xina dels darrers deu anys semblen haver-se encaminat vers aquesta direcció. Ha controlat el deute i alhora ha esdevingut el creditor principal del nord-americà. També ha acumulat tones d’or a un ritme frenètic, ha seleccionat deu estats com els seus principals exportadors de petroli i ha fet de la borsa de Xangai el centre d’aquest comerç. Tot en iuans. Finalment, ha invertit autèntiques fortunes en països africans i ha llançat la iniciativa de la nova ruta de la seda. Tot plegat amb una obsessió al cap: acorralar i marginar el dòlar, cosa que redueix dràsticament la capacitat de maniobra dels Estats Units. La tradicional paciència xinesa sembla que està a punt de donar resultat.

Rússia, clau en la batalla per Europa
El gran comodí d’aquesta batalla és Europa. La Xina s’ha assegurat de tenir la majoria de les economies asiàtiques i africanes del seu costat i, per definició, l’economia dels Estats Units ha d’estar-ne fora. Però què passa amb Europa? En el context d’aquesta reordenació del comerç mundial, restaria com a l’únic gran aliat dels Estats Units. Malgrat l’esforç, la Xina no ha aconseguit de penetrar en el continent amb la ruta de la seda, a la qual només s’ha unit Sèrbia, entusiàstica, i Grècia, amb reticències. I què s’esdevindria, si Rússia entrés en joc, amb la seva capacitat reconeguda d’interferir en els afers europeus?

És evident que, si anés així, les coses canviaren molt. Rússia conserva una influència molt notable en unes quantes àrees d’Europa. Hi ha estats del centre i dels Balcans que, tot i formar part de la Unió Europea, miren cap a Moscou i, atès el desencantament creixent amb Brussel·les, encara més. Països com Hongria, Eslovàquia, Bulgària o Xipre han cultivat  intensament les relacions amb Rússia i s’han oposat de manera més o menys tímida a mantenir-los les sancions arran de la invasió de Crimea. Ara, la formació del nou govern italià pot accelerar la dinàmica a favor del Kremlin, car, en el pacte de govern, la quarta economia de la UE es manifesta contrària a mantenir aquestes sancions que la Unió Europea haurà de tornar a aprovar, en un vot per unanimitat, al setembre. Si Itàlia ho impedeix, més encara si ho fa amb més països donant-hi suport, el ball podria començar, perquè Rússia podria llençar el seu projecte de criptomoneda a una Europa dividida i afeblida.

El sorprenent gir rus
El gir de Rússia respecte de les criptomonedes ha estat espectacular. En pocs mesos, ha passat de prohibir-les a posar-les en el centre de l’estratègia econòmica. Putin sembla haver entès de sobte alguna cosa.

La maniobra coincideix també amb la Xina, atès que Rússia va acumulant tones d’or, tantes que al mes de març va superar les de Pequín. A final de l’any passat, segons les xifres oficials del Gold World Council, la Xina tenia 1.842 tones d’or i Rússia 1.838. Són unes quantitats que estan molt lluny de les 8.000 que guarden els Estats Units, però també de les de pràcticament cap altre estat. França encara els supera amb més de 2.000 tones, però el Regne Unit, per exemple, en té només 310. L’estat espanyol, 218. Catar, 12; el Brasil, 33; el Japó, 262 i Suïssa, 1.040.

Hi ha un detall, malgrat tot, que no ha passat desapercebut. Les reserves d’or dels Estats Units i de la immensa majoria dels estats no han canviat gens els darrers deu anys. No n’han comprat ni un gram més, mentre que Rússia i la Xina n’han més que doblat la quantitat. De fet, Rússia ha fet una progressió com ningú, perquè al final de la URSS n’hi van restar solament 290 tones, una xifra que Putin ha multiplicat unes quantes vegades des de la seva arribada al poder.

La maniobra, com és lògic, ha cridat l’atenció dels economistes i els polítics, que durant molt temps havien opinat que tenia a veure amb la voluntat d’independència financera de l’estat rus o amb la necessitat de resistir més bé les sancions internacionals. Fins l’any passat, Rússia prohibia l’ús de les criptomonedes i això no permetia imaginar que preparava un pas audaç com el de la Xina. Però de la nit al matí tot va canviar.

Sobtadament, Vladímir Putin l’estiu passat va anunciar el suport a les tecnologies blockchain i a les criptomonedes. I aquest mateix gener el parlament rus ja va estudiar una legislació molt favorable a aquestes activitats. No solament això, sinó que ja han engegat a Sibèria la instal·lació més gran del món per a crear bitcoins i creixen els rumors sobre una gran operació en aquest terreny del Kremlin, en paral·lel o en coordinació amb la Xina i amb la possibilitat de crear una criptomoneda basada en el patró or.

Si les informacions es confirmen del tot i si Rússia i la Xina, tots dos junts o per separat, posen en funcionament aquesta nova divisa recolzada en les reserves d’or i l’aconsegueixen convertir, gràcies a la facilitat de distribució que permeten les noves tecnologies, en la moneda d’intercanvi comercial entre un grup gran de països, la majoria d’experts consideren que el dòlar es devaluarà ràpidament enfront de l’or i que en molt poc temps es podria configurar de bell nou el comerç global en la seva totalitat, amb un impacte molt negatiu sobre les economies dels Estats Units i d’Europa.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb