Els fonaments mallorquins de l’escultor més gran de Califòrnia

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
04.11.2022 - 21:40
Actualització: 08.11.2022 - 12:23

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Franklin D. Murphy Sculpture Garden
245 Charles E Young Dr E, Los Angeles, Califòrnia
Mapa a Google

Cent setanta-dos anys després que fra Juníper Serra fundés la missió de San Francisco a l’alta Califòrnia, un altre Serra també amb vinculacions mallorquines naixia en aquesta ciutat al nord de l’estat més poblat i dinàmic dels EUA. Parlem de l’escultor Richard Serra (San Francisco, 2 de novembre de 1938), fill del mallorquí Tony Serra i de la californiana Gladys Feinberg, amb orígens jueus d’Odessa. Gràcies sobretot a les seves estructures d’acer immenses i les escultures a gran escala instal·lades en espais urbans i naturals de mig món, com Fulcrum, a Londres, és considerat un dels artistes més destacats de la seva generació.

Però, abans de ser un dels escultors vius més grans del planeta, en paraules de Norman Foster, Serra havia començat treballant en una fàbrica d’acer i estudiant literatura a la Universitat de Califòrnia i més tard art i pintura a la de Yale, on va obtenir una beca per a anar a París i posteriorment a Florença. El pas per Europa, juntament amb la seva experiència laboral i la influència del pare –treballador en una foneria i a les drassanes–, sembla que va tenir un gran pes a l’hora de fer el pas a l’escultura, primer englobat en el moviment del process art i, més endavant, ja amb instal·lacions cada vegada més gegants d’acer patinable.

Tot i néixer a San Francisco, Serra es va instal·lar poc després d’haver tornat d’Europa a Nova York, on ha produït una gran part de la seva obra. A la ciutat dels gratacels va fer la primera exposició personal el 1969 i les seves escultures i dibuixos han merescut dues retrospectives al Museum of Modern Art: Richard Serra/Sculpture (1986) i Richard Serra Sculpture: Forty Years (2007). Més enllà de Nova York i San Francisco, Serra ha exposat a l’Stedelijk Museum d’Amsterdam (1977-78), al Centre Pompidou de París (1983-84), al Reina Sofía de Madrid (1992: per cert, hi van perdre una escultura seva de trenta-vuit tones…), al Centro de Arte Hélio Oiticica de Rio de Janeiro (1997-98) i al Museo Archeologico Nazionale de Nàpols (2004), entre molts altres espais. El 2005 també va signar el conjunt permanent The Matter of Time al Museu Guggenheim de Bilbao, i del 2011 és un 7 immens seu a l’exterior del Museu d’Art Islàmic de Doha (Qatar) i també el conjunt escultòric East-West/West-East enmig del desert.

El 2017, tant el Museu de Wiesbaden (Alemanya) com el Kunstmuseum de Basilea (Suïssa) es van fixar en un vessant més desconegut de Richard Serra, el de videoartista, conreat entre 1968 i 1979 amb tot un seguit de curts “per a descobrir els límits fenomenològics del mitjà”, com Hands catching Lead (1968), Television Delivers People (1973) –tot un referent del videoart i la crítica als mitjans de comunicació corporatius– i Steelmill/Stahlwerk (1979).

A casa nostra, la presència de Serra és més aviat testimonial, però amaga alguna sorpresa interessant. A Barcelona, a banda algunes obres presents a les col·leccions del MACBA i de la Fundació la Caixa, d’ençà del 1984 s’alça a la plaça de la Palmera de la Verneda un dels seus murs monumentals que, més d’una vegada, ha estat a punt de ser enderrocat tant pels veïns com per les autoritats.

I una mica més: A Mallorca, d’on prové la seva família paterna (alguns la situen a Sóller i uns altres a Petra, com l’origen del missioner Miquel Josep Serra i Ferrer), al principi dels anys 1980 va visitar el mecenes i col·leccionista Bartomeu March Servera a Cala Rajada, sense cap concreció material, i més tard el govern balear va pensar en ell per al projecte de land art a l’espai natural de cala Mondragó, sense materialització pràctica. Això sí: Richard Serra, segurament sense saber-ho, “té” un refugi a Mallorca gràcies a la dissenyadora Laura Fernández, que per a un projecte final d’estudis d’interiorisme es va inspirar en les tècniques i els materials de l’artista californià per a concebre una casa integrada a la costa.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Ecultura 'Fulcrum' a la City de Londres.
El 7 de Richard Serra a Doha (Qatar).
L'escultura 'T.E U.C.L.A.' al campus de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles.
El mur de Richard Serra a la plaça de la Palmera de la Verneda de Barcelona. Fotografia: Viquipèdia.

 

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes