Maurici Auzeville, de Salses a París i dels EUA al Japó

  • Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
26.01.2024 - 21:40
Actualització: 24.09.2024 - 03:53

Òpera Garnier
Place de l’Opéra, París, França
Mapa a Google

La vida de Maurici Auzeville i Reixach, nascut a Salses (Rosselló) el 22 de setembre de 1926, semblava marcada amb patró: seguir els passos dels seus pares, i de molts rossellonesos més, treballant a la vinya i, de tant en tant, esbravar-se jugant a rugbi. Però un vespre del 1946, fent el servei militar a la marina al Congo, un oficial especialment melòman que el va sentir cantar li va aconsellar de dedicar-se al cant. Dit i fet, quan va tornar a casa va decidir de compaginar la feina de vinyater amb el poliment de la veu al Conservatori de Perpinyà. Fins ací, probablement el recorregut vital d’Auzeville no hauria cridat l’atenció de ningú. Però si el jove investigador Rémy Farré Salvatella va decidir fa poc de convertir la seva història en una exposició itinerant és perquè aquells tres anys de classes de cant i solfeig a l’escola de música perpinyanesa van canviar el rumb professional d’aquell noi de pare salsairot i mare empordanesa.

Com detalla Farré a la mostra multimèdia “Maurici Auzeville (1926-2003). El tenor de Salses”, el 1951 es va convèncer, a vint-i-cinc anys, que calia deixar el poble per anar a París a provar de viure de la veu. No va ser gens fàcil. Però, després de cinc anys fent tota mena de feines a la capital francesa, el 1956 es va presentar a un concurs per a entrar com a tenor als cors de l’Òpera Garnier de París: hi havia més d’un centenar de candidats i només dues places o tres. I, per sorpresa, en va guanyar una. L’entrada a la prestigiosa institució parisenca, no cal dir-ho, li va obrir les portes a una aventura lírica que es va allargar durant més d’un quart de segle i que el va portar a representar cent cinquanta obres en teatres de tot el món, des de Tòquio i Osaka (Japó) el 1961 fins a Washington DC el 1976, en ocasió de les celebracions pel bicentenari de la independència dels Estats Units.

El 1982, a cinquanta-sis anys, es va jubilar del cor de l’Òpera de París i va tornar a casa, a Salses. Però no per retirar-se del cant, sinó per emprendre una carrera de solista per escenaris de mig Europa: la mateixa Òpera Garnier, la de Lilla, la de Lió, la Nacional del Rin a Estrasburg, el Teatre Reial de la Moneda a Brussel·les, el Gran Teatre de Ginebra, l’Òpera Nacional d’Amsterdam… i l’Òpera de la Bastilla de París, on va tancar aquesta segona etapa el 1994 fent d’hostaler a Les brigants, d’Offenbach. Durant tots aquells anys de trajectòria operística, és clar, va poder compartir de tant en tant escenari amb els artistes lírics més importants, com ara Maria Callas, Montserrat Caballé i Ruggero Raimondi. Rémy Farré comenta l’anècdota que, quan coincidia per Europa amb cantants d’òpera catalans, com ara Josep Carreras i Jaume Aragall, sempre reivindicava la seva catalanitat.

De fet, la tornada a Catalunya Nord va ser, també, una tornada a les arrels. Acompanyat per Armand Samsó o Josep Juanola al piano, va actuar pel nord del país amb un bon repertori de cançons i cants tradicionals catalans. I el 1990, en col·laboració amb Max Havart, va enregistrar sardanes cantades amb la Principal de la Bisbal. També va publicar un parell de discs en català amb Éric Laur al piano i Pascal Goze a la guitarra, fou padrí de la coral dels Cantaires de la Fossella de Cabestany i durant un temps va exercir de tresorer de l’associació de la Porta dels Països Catalans a Salses, inaugurada el setembre del 2003. Malauradament, pocs mesos abans, el 29 de gener, la veu de Maurici Auzeville s’havia apagat a Perpinyà.

I ara, per mirar de recuperar-la i de difondre-la, Rémy Farré ha impulsat amb l’ajuda de la família del tenor i la col·laboració de l’Institut Franco-Català Transfronterer, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, l’Associació per a l’Ensenyament del Català i el col·lectiu Singlantana Sound una exposició perquè la seva figura sigui més coneguda de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer.

I una mica més: L’exposició “Maurici Auzeville (1926-2003). El tenor de Salses”, també consultable en línia, s’ha estat d’ençà de mitjan desembre fins el 26 de gener a l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà i, gràcies al seu caràcter itinerant, del 2 al 27 de febrer aterrarà al Centre Cultural de Salses, del 02 al 24 de març al local d’Òmnium Catalunya Nord a Perpinyà, del 3 al 28 d’abril al Casal del Conflent de Prada, al maig al Casal de Perpinyà i al juny al municipi d’Elna. Posteriorment, Rémy Farré espera que pugui arribar també a Barcelona i a París, on va transcórrer una bona part de la carrera professional d’Auzeville.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
Maurici Auzeville al costat de Luciano Pavarotti.
Maurici Auzeville en un concert al Rosselló.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor