Centre Educatiu Jueu Crescas
Kastelenstraat, 80
Mapa a Google

Del 5 al 8 d’agost de 1391, al call de Barcelona hi hagué el pogrom més devastador. El 5 de juny havien començat a Sevilla els atacs contra la població jueva, arran dels sermons esbojarrats i incendiaris de l’ardiaca Fernando Martínez de Écija, que van acabar amb l’aljama assaltada i milers de jueus morts o forçats a convertir-se. Com una taca d’oli, les persecucions es van anar estenent per tota la geografia peninsular, inclosa la Corona d’Aragó, on els rumors i les notícies arribades van induir el poble menut de Mallorca, València i Barcelona a assaltar els calls. Al diari del consell de Barcelona va restar anotat així:

‘Dissabte, V agost. Fou la festa de Sant Domènec confessor. Es mogué avalot contra els jueus de Barcelona a l’hora de despertada, i tot el Call fou robat, i morts diversos jueus, i altres fets cristians.’

Dels avalots barcelonins del 1391, que van deixar molt colpida la comunitat local, en tenim també el testimoni excepcional d’un jueu, Hasdai Cresques (Barcelona, 1340-1410/1411), metge i filòsof que aleshores exercia de gran rabí a Saragossa, mitjançant una carta seva enviada als jueus d’Avinyó:

‘[…] El dissabte vinent [5-8-1391], el SENYOR vessà la seva ira com foc, menyspreà el seu temple, profanà la corona de la seva Torà, la comunitat de Barcelona, rompent-la en escruix. Aquell dia hi hagué uns dos-cents cinquanta morts. La resta de la comunitat fugí cap al castell i se salvà. L’enemic saquejà els carrers dels jueus i calà foc en alguns. Però el veguer de la ciutat no hi va tenir part, sinó que es va esforçar tant com va poder per salvar-los, i els va fornir menjar i beguda. També van deliberar de castigar els autors de les malifetes; però llavors s’alçà en avalot la pleballa, una gran multitud, contra els prohoms de la ciutat i atacaren els jueus que hi havia al castell amb arcs i ballestes; els escometeren i arremeteren contra ells allà al castell. Molts hi van patir martiri, entre ells el meu fill únic, que era a punt de casar-se.’

Tot i l’assassinat del seu fill, Cresques no es va deixar endur pel dolor i es va dedicar en cos i ànima a restaurar, materialment i espiritualment, el malmès judaisme peninsular. El 1393, de fet, va rebre l’encàrrec de Joan I de mirar de reconstruir les aljames de Barcelona, València, Ciutat de Mallorca i Fraga, mentre que paral·lelament establia negociacions secretes amb el soldà d’Egipte perquè permetés l’arribada de refugiats jueus a Palestina, objectiu que no va aconseguir. A banda aquesta tasca, Cresques va escriure obres filosòfiques de pes com Or Adonay (La llum del Senyor), un intent de superar el pensament aristotèlic i una crítica al pensament de Maimònides i Gersònides, en la línia dels grans mestres jueus catalans Moixé ben Nahman (Bonastruc de Porta) i Salomó ben Adret.

Sis segles després de la seva mort, en reconeixement de la seva figura, una de les grans capitals jueves d’Europa, Amsterdam, disposa d’un Centre Crescas d’educació d’adults, que organitza cursos, esdeveniments, debats i conferències en l’àmbit del judaisme. I, com una mena d’homenatge pòstum, l’antic call jueu de Barcelona que tant va mirar de revifar després del pogrom del 1391 comença a agafar forma a poc a poc amb la recuperació d’espais i el recent canvi de nom del carrer de Sant Domènec del Call pel de Salomó ben Adret.

I una mica més: A Israel, d’ençà del 2011, Hasdai Cresques té un carrer dedicat a Jerusalem, i un altre a Tel-Aviv.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb