Colau i l’ús del català: preocupació sincera o electoralisme?

La campanya de l’Ajuntament de Barcelona per millorar l’ús del català presenta elements de dubte

VilaWeb
Imatge: canal de YouTube de la batllessa Ada Colau.

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Dimecres, dia 2 de novembre, els mitjans de comunicació van rebre una nota de premsa titulada “L’Ajuntament de Barcelona impulsa un conjunt d’accions per fomentar l’ús del català a la ciutat, especialment entre la gent jove”. El text del servei de premsa de l’ajuntament contenia una anàlisi de dues enquestes i un seguit de propostes d’actuació.

Unes dades que no són pas noves

Tot i que alguns mitjans de comunicació van dir que les dades procedien d’un estudi del 2021, la nota de premsa es fonamenta en les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2018 (Generalitat de Catalunya) i de l’Enquesta a la Joventut de Barcelona del 2020 (Ajuntament de Barcelona). La de la Generalitat es va fer pública el juliol del 2019 i la de l’Ajuntament de Barcelona, l’agost del 2021.

Per això és sorprenent que l’ajuntament d’Ada Colau reaccioni ara, dos anys després d’haver fet el “seu” estudi, i no reaccionés l’estiu de l’any passat, quan es va fer públic. De fet, en aquell moment molts mitjans se’n van fer ressò, perquè hi havia una dada alarmant: tan solament un 28,4% dels joves de la ciutat s’expressava habitualment en català, un 62,2% en castellà i un 9,4% en altres llengües.

Llengua habitual per grups d’edat (2015-2020). Gràfic: “La joventut de Barcelona l’any 2020” (Ajuntament de Barcelona).

L’ajuntament va publicar un estudi a partir d’aquella enquesta, titulat “La joventut de Barcelona l’any de la pandèmia. 10 anàlisis de l’enquesta a la joventut de Barcelona 2020”, amb més de dues pàgines dedicades a descriure l’estat de la qüestió. I, efectivament, s’hi deia: “Segons les dades de l’Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020, el 62,1% de la joventut té el castellà com a llengua habitual, el 28,4% s’expressa en català i prop d’un de cada deu ho fa en altres llengües.” I, més endavant, afegia: “Els darrers cinc anys s’ha reduït en més de 7 punts la proporció de joves que s’identifiquen com a catalanoparlants.” En vista d’aquesta situació, quines mesures proposava llavors el consistori? Quina campanya, quines accions dissenyava per a capgirar la tendència? Cap.

En contrast amb això, poques setmanes més tard, la Plataforma per la Llengua va difondre un report exhaustiu en què alertava del retrocés de la llengua a tot el país i especialment a la conurbació de Barcelona.

Propostes a favor del català: ara sí?

Sigui com vulgui, de la nota de premsa publicada dimecres s’ha de deduir que ara l’equip de govern municipal (format per comuns i PSC) s’ha adonat del problema i vol posar-hi remei. Per això s’ha començat a moure, principalment en dues direccions: per una banda, ha dissenyat “un conjunt d’accions per fomentar l’ús del català entre la ciutadania, especialment entre la gent jove”; i, per una altra, ha aplegat un “grup d’experts” que treballarà en coordinació amb diverses àrees de l’ajuntament, amb l’Institut d’Estudis Catalans, el Centre de Normalització Lingüística, les universitats i entitats socials i culturals (sense concretar).

Crida l’atenció que, en aquest grup d’experts hi hagi dues activistes (Míriam Hatibi i Custodia Moreno, que va fer el pregó de la Mercè del 2021, tot en castellà), un gestor cultural (Jordi Font) i un periodista i editor (Eduard Voltas), però no hi hagi cap expert en planificació lingüística, ni tan sols cap sociolingüista. Encara sort que hi ha, si més no, tres lingüistes o divulgadors de la llengua (Teresa Cabré, presidenta del IEC, Rudolf Ortega i Enric Gomà).

Entre les vint mesures proposades, i que el grup d’experts haurà de canalitzar, n’hi ha de poc concretes, com ara “acompanyar i informar la ciutadania sobre els seus drets lingüístics”; n’hi ha d’anecdòtiques, com “recuperar i promoure la toponímia popular de Barcelona, recollint els topònims utilitzats a través de l’aportació ciutadana”; de folclòriques, com uns “Jocs Florals digitals”; d’inabastables, com ara uns “cursos específics de català per a les empreses instal·lades a Barcelona”. I també n’hi ha de molt necessàries, però inconcretes, com ara un curs accelerat de llengua catalana al personal mèdic que ve a treballar a Barcelona provinent de l’estranger.

Al costat, també n’hi ha d’encertades, com ara dur als centres de secundària influenciadors que puguin servir de referent en l’ús del català, fomentar la vinculació del català amb la identificació personal dels joves amb Instagram, o bé continuar impulsant els cursos de català per a nouvinguts.

L’exemple d’Ada Colau

Una prova important per a creure’ns el compromís de l’equip de govern és el comportament públic de la batllessa en relació amb la llengua. I, ara com ara, no podem pas dir que hagi estat gaire exemplar. En aquest vídeo del novembre del 2020 –justament l’any en què l’ajuntament va fer l’enquesta–, començava dient: “Vull comunicar-me amb el màxim nombre de persones possibles, de manera que en principi faré servir el castellà.”

I aquesta ha estat la tònica. N’hi ha prou de repassar el canal de YouTube d’Ada Colau per veure que, tret dels actes institucionals al carrer, fa servir sistemàticament l’espanyol per comunicar-se amb la gent.

La pregunta és si veurem cap canvi o la batllessa continuarà triant l’espanyol a l’hora de comunicar-se directament amb els ciutadans.

Afinar l’anàlisi

L’enquesta municipal al jovent (2020) dóna més elements que convindria analitzar a fons i, ara com ara, no sembla pas que l’Ajuntament de Barcelona ho hagi fet. Per exemple, com s’explica que en cinc anys (2015-2020) hi hagi un 7% menys de joves que parlin català?

L’informe al·ludit parla del lloc de naixement dels joves i explica que en cinc anys ha augmentat el nombre de nascuts a l’estranger: “El 38,6% dels joves barcelonins tenen nacionalitat estrangera, una xifra que ha crescut els darrers anys. L’any 2015 eren el 30,5%.” Aquesta diferència –de gairebé un 8%– és molt important i indica que segurament allà on caldria treballar més bé és en la integració lingüística dels nouvinguts. I això, amb tots els respectes, no s’aconsegueix amb jocs florals, sinó amb mesures “de xoc” que vagin a l’arrel, és a dir, a l’ensenyament i el lleure. En relació amb això, és una bona notícia que el grup de treball vinculat a l’Ajuntament de Barcelona treballi conjuntament amb la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat, però potser encara fóra millor que es coordinés també amb el Departament d’Ensenyament i, concretament, amb el Consell Lingüístic Assessor, presidit per Carme Junyent i integrat per experts en diversos àmbits, un consell que va establir cinquanta mesures per a reactivar el català a l’ensenyament, entre les quals se’n destaquen algunes de contundents per a garantir que els nouvinguts aprenguin català i algunes altres que van més enllà de l’escola, en el lleure juvenil.

En vista de tot plegat, el dubte, quan falten pocs mesos per a les eleccions municipals, és si tota aquesta campanya respon a una preocupació sincera o és simplement electoralisme. En la situació delicada en què es troba avui la llengua, jugar-hi per interessos electorals seria una greu irresponsabilitat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes