Les cinquanta mesures per a reactivar el català a les escoles: sense C1 automàtic i proves als professors

El Consell Lingüístic Assessor constata la reculada del català a les aules i proposa mesures per a revertir la situació

VilaWeb
Redacció
22.06.2022 - 13:51
Actualització: 23.06.2022 - 13:07

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La presidenta del Consell Lingüístic Assessor, Carme Junyent, ha lliurat avui al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, l’informe amb una cinquantena de propostes per a impulsar l’ús i domini del català a les escoles. “Hem comprovat la reculada del català els darrers anys a l’escola i a la societat. Cal que el revitalitzem per a recuperar-ne l’ús normal”, ha declarat. Les propostes seran la base perquè Educació elabori un esborrany del decret que permetrà de desplegar el títol segon de la llei d’educació de Catalunya, referent al règim lingüístic del sistema educatiu.

Propostes del Consell

     
    Idees generals
     

  1. L’escola catalana ha de tenir el català (i l’occità, denominat aranès a l’Aran) com a eix a partir del qual s’articuli el projecte educatiu del centre i les activitats que s’hi despleguen.
  2. L’actuació dels centres educatius ha de tenir un caràcter compensatori pel que fa al coneixement i la possibilitat d’ús de la llengua catalana i de l’aranès.
  3. L’escola, com a espai propici a l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana i de l’aranès, ha de contribuir a estendre el coneixement d’aquestes llengües i a incorporar-hi nous parlants.
  4. La reflexió lingüística i els usos lingüístics han de formar part del procés educatiu i han d’implicar el conjunt de la comunitat educativa.
  5. El compromís educatiu del conjunt de la comunitat educativa amb l’ús de la llengua catalana (i de l’aranès a l’Aran) i el compromís professional del personal docent i no docent resulten ineludibles per garantir la plena competència lingüística dels alumnes.
  6. El model educatiu català s’ha de caracteritzar pel compromís lingüístic i educatiu en la defensa de la cohesió social i el rebuig a la separació en centres o grups per raó de la llengua inicial.
  7. El model de conjunció lingüística, amb el català com a llengua pròpia de l’ensenyament, ha de ser l’eina principal per garantir la plena competència en català i castellà al final de l’etapa obligatòria.
  8. Els centres afavoriran el reconeixement de les llengües d’origen dels alumnes i les seves competències plurilingües per facilitar l’acolliment d’aquest alumnat al nostre sistema educatiu, i potenciar, alhora, el sentiment de pertinença a la nostra societat i l’aprenentatge de la llengua catalana (i de l’aranès, en el cas de l’Aran).
  9. Es planificaran mesures organitzatives i pedagògiques necessàries per afavorir l’aprenentatge del català per part dels alumnes nouvinguts, i per atendre i preveure’n l’atenció personalitzada.
  10. S’impulsaran els aspectes més dinàmics de la comunicació i de l’ús social quotidians de la llengua catalana (i de l’aranès a l’Aran) en tots els àmbits escolars i de l’entorn, perquè les llengües només tenen sentit si es fan servir.
  11. La llengua d’acollida educativa en l’etapa de 0-6 anys i en el cas d’alumnes que s’incorporen tardanament al sistema educatiu ha de ser el català (o l’occità, en el cas de l’Aran) per tal d’iniciar, al més aviat possible, tot l’alumnat en el coneixement i l’ús de la llengua catalana (o occitana), així com, quan escaigui, començar en aquestes llengües el procés lectoescriptor.
  12. La formació competencial dels alumnes ha de ser integral i ha d’abastar tots els registres lingüístics per fer front a qualsevol necessitat comunicativa.
  13. Es potenciaran els models competencials i comunicatius d’aprenentatge de les llengües per respondre a les exigències de la societat del segle XXI.
  14. S’impulsaran les relacions amb centres educatius d’altres territoris de llengua catalana per afavorir-ne el reconeixement mutu i enfortir l’àmbit lingüístic comú.
  15.  
    Professors i mestres
     

  16. La llengua emprada als centres no pot respondre a una tria personal.
  17. Els docents han de fer ús de la llengua catalana com a mitjà per aconseguir que els alumnes tinguin les mateixes oportunitats.
  18. Es revisarà la formació inicial, en relació amb la competència i l’ús de la llengua catalana i la valoració de la diversitat lingüística, de tot el personal que intervé en el procés educatiu formal i no formal.
  19. El Departament d’Educació ha d’incorporar l’avaluació de la competència lingüística (oral i escrita) dels docents en el procediment d’incorporació al sistema educatiu.
  20. El Departament d’Educació ha d’implementar plans per millorar la competència i la formació lingüístiques dels docents.
  21. El Departament d’Educació ha de garantir la formació bàsica en el camp de la sociolingüística i en estratègies d’assertivitat lingüística a tots els docents en el termini de tres anys.
  22.  
    El projecte lingüístic
     

  23. El Departament d’Educació definirà un marc comú de referència per a la revisió i creació dels Projectes Lingüístics de Centre (PLC).
  24. Els centres educatius crearan o redefiniran els seus PLC atenent al marc de referència establert pel Departament d’Educació, i ajustant-lo a les particularitats del context sociolingüístic del seu entorn.
  25. L’Administració orientarà, assessorarà i acompanyarà en el procés d’elaboració dels PLC a través dels assessors de llengua, interculturalitat i cohesió (LIC) i de la Inspecció d’Educació.
  26. El PLC forma part del Projecte Educatiu del Centre (PEC) i, per tant, el seu desplegament, implementació i compliment correspondrà a cadascun dels agents de la comunitat educativa que intervenen en la formació dels alumnes.
  27. El PLC determinarà les actuacions lingüístiques i s’adequarà a les circumstàncies i a l’assoliment dels objectius fixats inicialment pel Departament d’Educació i desplegats pel centre. Per aquest motiu, haurà d’estar sotmès a una revisió i avaluació anuals.
  28. A banda de l’ús del català (i de l’occità) com a llengua vehicular i referencial d’aprenentatge, el PLC pot preveure l’ús del castellà com a llengua d’aprenentatge, tal com estableix la normativa, i d’alguna llengua estrangera com a llengua auxiliar d’aprenentatge per tal de garantir l’assoliment de les competències comunicatives de cada etapa educativa. També ha de preveure l’ús de la llengua de signes, si escau.
  29. La regulació dels usos lingüístics es farà en funció de les dinàmiques, les metodologies i els processos d’aprenentatge lingüístic i no pot cenyir-se a cap percentatge prefixat extern o discrecional sense cap fonament pedagògic.
  30. Es generalitzaran els enfocaments competencials en l’aprenentatge de les llengües, tant en l’oralitat com en la lectura i l’escriptura.
  31.  
    Avaluació
     

  32. El Departament d’Educació crearà una comissió encarregada del seguiment i l’avaluació dels PLC.
  33. L’avaluació haurà de tenir en compte l’anàlisi de les proves diagnòstiques de 4t primària i 2n ESO; les proves de competències bàsiques de 6è primària i 4t ESO, i els diversos indicadors d’usos per tal d’assegurar que els alumnes acaben les etapes de primària i secundària amb un ple domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana (i occitana, en el cas de l’Aran).
  34. Les avaluacions periòdiques dels PLC es faran amb l’acompanyament de la Inspecció i de la comissió de seguiment, i s’integraran en la Memòria anual del centre. En funció d’aquesta avaluació es revisaran els projectes lingüístics.
  35. A partir de les avaluacions i de la revisió dels resultats del PLC, la comissió pot proposar canvis metodològics, actuacions pedagògiques i formacions per al col·lectiu de professors.
  36. L’observació i l’anàlisi dels usos i de les dinàmiques lingüístiques del centre formaran part de l’avaluació anual del PLC. Es tindran en compte especialment l’evolució dels intercanvis lingüístics i els usos del català (o de l’occità, en el cas de l’Aran).
  37. S’establirà un model d’avaluació intern de la competència lingüística dels alumnes (oral/escrit i formal/informal) que s’implementarà durant els cursos en què no es fan proves externes.
  38. Els centres s’han de comprometre i col·laborar en el procés de seguiment i avaluació del PLC proporcionant els indicadors i la informació requerida per fer-la efectiva.
  39. Al curs darrer de l’ESO, els centres educatius oferiran la possibilitat d’obtenir, mitjançant una prova específica, un certificat oficial que acrediti la competència lingüística en català (o de l’occità, en el cas de l’Aran) d’acord amb els nivells del MECR.
  40.  
    Entorn, xarxes i plataformes
     

  41. Les activitats educatives en l’espai lectiu i no lectiu s’estructuraran seguint el model d’organització dels plans educatius d’entorn i promouran l’ús del català (o de l’occità a l’Aran).
  42. S’introduiran activitats elaborades i realitzades conjuntament amb professionals de les xarxes socials que promoguin l’ús de la llengua catalana i de l’aranès en les xarxes socials.
  43. Es difondran iniciatives a les xarxes socials que fan servir el català o l’occità.
  44. Es concertaran visites als centres educatius de referents comunicatius i influenciadors que fan servir el català o l’occità a les xarxes socials.
  45. S’organitzaran concursos i activitats interescolars, per a alumnes d’ensenyament secundari, que promoguin la creació de produccions comunicatives pròpies de l’entorn d’Internet, en català o occità.
  46. S’impulsaran actuacions a les escoles per informar sobre el funcionament de les xarxes socials i destacar la importància d’usar i promoure les llengües catalana i occitana en l’espai d’internet.
  47. S’incrementarà l’oferta de materials audiovisuals en català (i en occità) susceptibles de ser utilitzats com a suport a la docència.
  48. Es crearà un òrgan de coordinació entre el Departament d’Educació, Política Lingüística i la CCMA per apropar els continguts de la CCMA a les aules, i promoure l’ús de la llengua catalana.
  49.  
    Acollida
     

  50. L’aprenentatge i ús de la llengua catalana és una tasca que ha d’implicar a tots els mestres i professors dels centres.
  51. El reconeixement i la visualització de les llengües familiars no oficials han de ser el punt de partida per a l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana.
  52. El PLC ha de recollir i assegurar l’aprenentatge i ús de la llengua catalana per als alumnes nouvinguts.
  53. S’utilitzarà la transferència plurilingüe per establir ponts i relacions entre les llengües inicials dels alumnes i l’aprenentatge i ús del català.
  54. S’oferirà formació als docents sobre les característiques de les llengües inicials i com aquestes llengües poden facilitar l’aprenentatge i ús del català.
  55. Als centres acollidors d’alumnat amb sordeses severes i de centres PAL (agrupament d’alumnes amb sordesa en centres ordinaris), una de les llengües d’aprenentatge per a tot l’alumnat hauria de ser la llengua de signes catalana.

L’informe assenyala que el català i l’aranès, en el cas de la Vall d’Aran, han de ser l’eix sobre el qual s’articulin els projectes educatius dels centres. En aquest sentit, ressalta que les escoles han de tenir un caràcter compensatori, de manera que han de facilitar el coneixement i l’ús del català en aquelles zones on la reculada ha estat més significativa.

També detalla que el Departament d’Educació ha d’orientar, assessorar i acompanyar els centres en l’elaboració dels projectes lingüístics dels centres (PLC) perquè s’adaptin a la nova normativa aprovada pel Parlament de Catalunya. L’aplicació i desplegament dels PLC depèn de la comunitat educativa, però detalla que caldran revisions i avaluacions anuals amb el departament per a assegurar que es compleixen els objectius marcats.

“A banda de l’ús del català (i de l’occità) com a llengua vehicular i referencial d’aprenentatge, el PLC pot preveure l’ús del castellà com a llengua d’aprenentatge, tal com estableix la normativa, i d’alguna llengua estrangera com a llengua auxiliar d’aprenentatge per tal de garantir l’assoliment de les competències comunicatives de cada etapa educativa. També ha de preveure l’ús de la llengua de signes, si escau”, afegeix el document.

Avaluacions del PLC i l’alumnat

Per tal d’avaluar els PLC, el Consell Lingüístic ressalta que cal que el Departament d’Educació creï una comissió específica per a fer-ne el seguiment. Així doncs, l’avaluació haurà de tenir en compte les proves diagnòstiques de quart de primària i de segon d’ESO, però també les de competències bàsiques de sisè de primària i quart d’ESO. A més, s’introduirà un model d’avaluació intern de la competència lingüística dels alumnes que s’implementarà en els cursos en què no es facin proves externes.

“Les avaluacions periòdiques dels PLC es faran amb l’acompanyament de la Inspecció d’Educació i de la comissió de seguiment, i s’integraran en la memòria anual del centre. En funció d’aquesta avaluació es revisaran els projectes lingüístics”, continua el document, que detalla que, segons els resultats, la comissió podrà proposar canvis metodològics, actuacions pedagògiques i formacions per al professorat.

Així mateix, el Consell Lingüístic suggereix que a quart de secundària no s’atorgui automàticament el títol C1 de català als alumnes. En aquest sentit, demana que els centres ofereixin als alumnes la possibilitat de fer una prova específica per a aconseguir el certificat que acrediti la competència lingüística.

Mesures per als professors

En l’àmbit de la docència, l’informe destaca que la llengua utilitzada a classe no pot respondre a una tria personal. “Els docents han de fer ús de la llengua catalana com a mitjà per a aconseguir que els alumnes tinguin les mateixes oportunitats”, assenyala. A més, demana de revisar la formació i les competències en català de tot el personal que intervindrà en procés educatiu.

Per això, el Consell reclama que Educació faci avaluacions de competència lingüística oral i escrita als professors quan s’incorporin a les escoles, però també que implementi un pla per a millorar les competències i la formació dels professors en actiu, de manera que en un termini de tres anys tots puguin acreditar unes competències bàsiques de sociolingüística i en estratègies d’assertivitat lingüística.

Qui ha elaborat el document?

La presidenta del Consell Lingüístic Assessor és Carme Junyent, però també en formen part tretze persones més d’àmbits diferents com l’acadèmic, la docència, la llengua i les entitats. Les conclusions del document són el resultat de tres mesos de deliberacions i debats. La resta de membres són: Teresa Cabré, Joan Manuel del Pozo, Jaume Ametller, Marina Massaguer, Héctor Ruiz, Pol Gisé, Immaculada Buñuel, Jesús Viñas, Marina Gay, Conxita Gimeno, Olga Quesada, Alba Granell i Carla Benet.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €