La Plataforma per la Llengua va presentar ahir l’InformeCat 2021, un document  complet que aporta dades referides a la llengua a tot el país, basat en enquestes diverses. La dada que es va difondre de seguida era alarmant: tan sols el 32,4% de la població dels Països Catalans parla habitualment en català. Tanmateix, el report conté molta més informació, enunciada en cinquanta entrades repartides en diversos àmbits: dades generals, cultura i mitjans de comunicació, empresa, educació, justícia, oficialitat i noves tecnologies. Tot seguit us presentem una tria dels aspectes més destacats del document.

Emergència lingüística: tan sols el 32,4% de la població fa servir habitualment el català

No n’aprenem: continuem canviant de llengua quan ens parlen en castellà

Els catalanoparlants continuen dimitint: de cada deu parlants de català, vuit canvien al castellà quan s’adrecen a un castellanoparlant. I les raons són les de sempre: “per respecte”, “per educació” o perquè creuen que l’interlocutor no els entendrà. Sens dubte, aquest és un aspecte en què s’ha d’incidir urgentment. Una dada interessant de l’enquesta és la relació entre l’actitud lingüística i el vot en un possible referèndum d’independència: un 73,4% dels independentistes canvien de llengua cada vegada que conversen amb un castellanoparlant.

La tendència més alarmant: els joves van abandonant la llengua

Una de les dades més preocupants del report de la Plataforma per la Llengua és que constata que el català és “abandonat” pel jovent. El document pren de referència l’enquesta d’usos lingüístics a les Illes. Es pot veure que no tan sols l’ús del català entre els joves és molt baix (d’un 20,6%, en contrast amb el 48,2% dels més grans de seixanta-cinc anys), sinó que fins i tot hi ha un percentatge notable de joves catalanoparlants que es comuniquen d’entrada en castellà. A l’estudi es comparen els joves que canvien la seva llengua per comunicar-se i el resultat és rotund: si els castellanoparlants que es comuniquen d’entrada en català són tan sols un 1%, els catalanoparlants que es comuniquen d’entrada en castellà són un 7,5%. Pot semblar un percentatge baix, però indica una actitud i una tendència que, si no es capgiren, marquen el camí de la desaparició progressiva de la llengua.

A l’àrea metropolitana de Barcelona el català no té oxigen

El territori del país amb més pes demogràfic és un dels que es troben en una situació pitjor en l’ús de la llengua: l’àrea metropolitana de Barcelona. Un 56% de la població no parla mai en català o hi parla poc (mai: 27,4%; poc: 28,6%). No és un territori uniforme, és clar: el percentatge dels qui no el solen parlar oscil·la entre el 71,5% de l’Hospitalet de Llobregat i el 36,3% del Maresme.

Cal deixar constància també dels indrets on es parla més. A les Terres de l’Ebre, per exemple, un 81,2% de la població comença les converses en català. A la Franja de Ponent, un 89,2% dels enquestats asseguren que transmeten el català als fills. I a Andorra, el percentatge de parlants habituals en català no arriba al 40%, però en canvi el nombre de parlants que comença un conversa en català sempre o molt sovint és d’un 72,6%. Això vol dir que hi ha un percentatge alt d’andorrans que, encara que no siguin catalanoparlants habituals, fan servir la llengua comuna (i l’única oficial) molt sovint.

La integració lingüística dels nascuts fora del país és baixa

La gent nascuda fora del país entén el català i el sap parlar? L’estudi indica deficiències en aquesta població, sobretot d’expressió però també de comprensió. Posa d’exemple els residents del País Valencià nascuts fora del país: tan sols un 15,2% diuen que se saben expressar bé en la llengua d’ací. La resta, gairebé un 85%, diu que no en sap: o bé gens (45,8%) o bé “un poc” (38,7%). Quant a la comprensió, les xifres no són pas les que teníem als anys noranta, ni de bon tros: tan sols un 43% dels nascuts fora del país diu que entén la llengua i un 57% no l’entén gens o l’entén “un poc”.

Cultura i mitjans de comunicació: la població vol i l’administració dol

Els resultats en l’apartat de cultura i mitjans de comunicació són paradoxals. Si, per una banda, es comprova que els infants i els joves demostren interès per consumir productes en català, per una altra es pot veure que l’administració falla i fins i tot incompleix les lleis. De mostres d’interès de la gent n’hi ha qui-sap-les. Per exemple, que dos terços de la població de Catalunya creu que s’ha de garantir la presència del català a les plataformes digitals. O bé que més d’un 72% dels infants que participen en la campanya “Fas sis anys. Tria un llibre” en trien un en català. O bé que un 53,6% dels joves balears va a veure teatre en català (i sols un 34,7% en castellà). Però, al costat d’això, el report conté un apartat amb un títol explícit: “La Generalitat de Catalunya incompleix la llei del cinema des de fa deu anys”.

Les empreses, molt majoritàriament, menystenen el català

El món empresarial té molt camí a fer, encara, per normalitzar-se lingüísticament. Tot i que el 1993 el Parlament de Catalunya va aprovar l’estatut del consumidor, que assegura el dret de tothom de rebre les informacions de productes i serveis en català, nou productes de cada deu incompleix aquesta norma. Afegim-hi encara la passivitat de l’Agència Catalana del Consum: l’any passat tan sols va multar 87 comerços perquè no oferien productes en català. I, al damunt, les multes van ser molt baixes, d’una mitjana d’uns sis-cents euros.

La immersió lingüística no ha funcionat

Ho diuen molt sovint sociolingüistes de tota mena: la immersió lingüística als centres educatius no ha reeixit, per bé que tothom reconeix que sense la immersió la situació seria molt pitjor. L’estudi de la Plataforma per la Llengua demostra amb dades que a totes les regions educatives de Catalunya els alumnes de quart d’ESO tenen més coneixements de castellà que no de català. Com s’entén això? Un alumne de quart d’ESO fa trenta hores de classe setmanals. D’aquestes, teòricament, 3 són de castellà (i en castellà), 3 d’anglès i 24 en català. Alguna cosa falla si, fent vuit vegades més de classe en català que en castellà, els resultats són aquests. Fa temps que és un clam: cada vegada hi ha més professors que no fan les classes en català malgrat que la llei, si més no a Catalunya, els ho exigeix. I l’administració no hi posa remei.

Carme Junyent: “Ningú no té el valor de dir que hem fracassat amb la immersió”

L’escàndol de la universitat

Però l’etapa educativa en què la vulneració de drets lingüístics és més exagerada és la universitària. L’estudi posa d’exemple la Facultat de Medicina de la Universitat de les Illes Balears, on gairebé el 74% de les classes es fan en castellà. Cal recordar que a les Illes hi ha hagut una gran polèmica pels casos de discriminació lingüística a la sanitat i, sens dubte, aquestes dades de la Facultat de Medicina contribueixen a empitjorar la situació.

Les facultats de dret són un altre focus de castellanització en l’àmbit universitari. Les classes que s’hi fan en català són com més va més reduïdes: al Principat, un 41,2%; a les Illes, un 21,1%; i al País Valencià, un 19,8%.

Estudiants i professors s’aixequen i diuen prou a la marginació del català

La sanitat, l’àmbit amb més discriminacions lingüístiques

Amb una possible relació amb el punt anterior, el report deixa clar que l’àmbit on hi ha un nombre més alt de denúncies lingüístiques és a la sanitat. La dada és explicada fredament i amb contundència: l’any 2020, l’any de la pandèmia, el 66,7% de les discriminacions de les administracions autonòmiques van ser imputables al sector sanitari. El report recorda que el requisit lingüístic per als professionals de la sanitat ja és implantat a Catalunya, al País Valencià i a les Illes, per bé que no es compleix sempre: “Es contracten professionals amb processos selectius d’urgència no sempre justificats formalment i que sovint permeten eludir el coneixement del català.”

Josep de Luis: “La Conselleria de Salut de les Illes és un focus de discriminacions lingüístiques”

Àmbit judicial: presència residual del català

I si hi ha una possible relació entre les mancances a les facultats de Medicina i els conflictes lingüístics provocats per metges, també n’hi deu haver entre classes de dret majoritàriament en castellà i l’arraconament de la llengua als jutjats. El document aporta dades tan escandaloses com ara que només 1 jutjat dels 214 del País Valencià funciona habitualment en català. O bé que el percentatge de sentències en català a Catalunya ha arribat a la xifra més baixa d’aquests darrers quinze anys: un 7,4%. O bé que el nombre de documents mercantils en català al Principat s’ha reduït a menys de la meitat entre el 2015 (14,8%) i el 2019 (6,7%)…

El català a la justícia: si no és obligatori, sempre serà residual

La població percep que la Generalitat protegeix menys el català

La Plataforma per la Llengua va encarregar una enquesta a l’empresa GESOP per a mesurar la percepció de la població sobre un aspecte molt interessant: d’ençà que la Generalitat és a mans de partits independentistes, el govern protegeix més la llengua? Doncs la resposta és contundent: tan sols un 30,9% considera que el govern de Catalunya protegeix més el català ara que no pas abans del procés. En canvi, un 41% creu que el protegeix menys. La percepció és encara més contrastada tenint en compte la llengua habitual: entre els catalanoparlants, més de la meitat (50,1%) diu que el govern independentista protegeix menys la llengua i tan sols un 25,4% pensa que la protegeix més.

El català resisteix a internet

I finalment, un àmbit en què el català no recula, sinó que avança i tot: internet. Tot i que també en aquest terreny hi ha alguna mala notícia, hi predominen les bones. Un petit recull: els quatre navegadors d’internet més emprats del món disposen de versió en català; la comunitat catalanoparlant de TikTok ja acumula més de tres-cents milions de visualitzacions amb l’etiqueta #EstikTokat; i ja hi ha més de cinc-cents creadors de contingut audiovisual en català.

Article de Mireia Farrús: “Sobirania tecnològica, també

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.