La Cartoixa d'Escaladei, al Priorat.

L’enoturisme, així com l’ecoturisme, no és solament una experiència divertida i diferent, un passar l’estona fora de casa, sinó que conté valors al voltant de la idea de natura, paisatge i cultura. Valors de coneixement i respecte sobre el paisatge natural que també són un camí d’aprenentatge cap a una manera més sostenible de ser al món.

Aquestes idees em transmetia un text molt ben escrit d’Evarist March, director i ànima de l’empresa social Naturalwalks, que enguany fa deu anys. Deia, entre més coses:

“Dedicar aquest desè any a repensar-nos portes endins, en silenci, per celebrar l’experiència com a empresa d’activitats de guiatge i formació, tenint més clar cap on volem anar i què no volem fer, ni de quina manera entenem el turisme i les activitats al camp.”

“Naturalwalks té des del seu inici tres mots que no han canviat: ecoturisme, natura i sostenibilitat. La nostra tasca com empresa social és refermar cada cop més el compromís amb la nostra essència que dóna sentit a la feina que fem: millorar el planeta i la vida de la gent allà on treballem acostant els clients a la natura i la cultura de cada indret.”

“La salut, la gastronomia –líquida o sòlida–, l’espiritualitat, l’arquitectura i totes les altres expressions de la cultura continuen tenint sentit si són arrelades a la natura de cada lloc que trepitgem.”

“Que el nou any que comença sigui ple de consciència i coherència, de donar valor als petits gestos i detalls dels quals estem envoltats que ens parlen de tornar a apreciar el regal de la memòria de la cultura popular i de la natura espontània que ens han deixat com a llegat i que té valor si som capaços de donar-li sentit i transmetre-la per no oblidar-la.”

Amb aquesta perspectiva i voluntat, us proposem de conèixer i viure cinc espais naturals, patrimonials i culturals del nostre paisatge vinícola:

Celler Can Roda, Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental).

El bosc antic del celler Can Roda

Comencem, precisament, per un indret ben a la vora de Barcelona, el celler Can Roda, a Santa Maria de Martorelles. Aquest celler, nascut el 2011, que elabora vins dins la DO Alella, a la banda del Vallès, és connotat patrimonialment per una casa modernista, construïda el 1864 per la família Bonaplata –i que es pot visitar–, impulsors de la màquina de vapor a la península. A més d’aquesta visita arquitectònica i vinícola –tastareu alguns dels vins que elaboren–, la finca té un valor natural molt destacable, perquè les vinyes de Can Roda conviuen amb boscs centenaris, els més desconeguts de la Serralada Litoral. És per això que l’equip de Naturalwalks ens fa una proposta: el 23 de gener podreu fer una passejada per aquests boscs antics de la part més obaga i feréstega de la DO Alella per identificar les plantes silvestres comestibles, que a l’hivern són en un moment ideal per a incorporar-les als nostres plats, sigui en forma de fulles tendres, tiges, brots o flors.

Antoni Llena amb l’obra ‘Món’, a la Vinya dels Artistes del celler Mas Blanch i Jové, a la Pobla de Cérvoles (les Garrigues).

La Vinya dels Artistes, art entorn d’un paisatge de les Garrigues

Sara Jové és una dona jove i entusiasta. Es faria difícil d’entendre el seu projecte vinícola familiar, el Mas Blanch i Jové, sense aquest entusiasme. Alhora que se singularitza amb el convenciment de lligar vi i cultura i d’impulsar la Vinya dels Artistes. El celler, situat a la Pobla de Cérvoles, va néixer l’any 2006 d’una família que durant unes quantes generacions ja s’havia dedicat a la pagesia. Elabora 60.000 ampolles de vi ecològic i és energèticament sostenible gràcies a l’energia solar.

El Mas Blanch i Jové va impulsar, ara fa deu anys, la Vinya dels Artistes a partir d’una idea que va tenir l’artista Josep Guinovart (1927-2007), amb obres que s’instal·len entre les vinyes i les oliveres de la finca i culminen en una sala d’exposicions oberta a tothom. I també amb un programa d’activitats culturals ben reeixit. Carles Santos, Guinovart, Joan Brossa, Susana Solano, Evru (Zush) i Frederic Amat són alguns dels artistes que han format part de la iniciativa. L’última peça que s’ha incorporat a la col·lecció és una obra d’Antoni Llena, Món, a partir d’un text de Robert Walser.

Conjunt de tines dels Tres Salts, a Talamanca (Bages).

El patrimoni de la pedra seca del Pla de Bages

La UNESCO, el novembre del 2018, va reconèixer la tècnica de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial. És una manera de defensar-lo i divulgar-lo. I si voleu exemples de factura poc corrent, aneu-vos-en a la DO Pla de Bages, perquè en aquest territori del centre del país hi ha uns vestigis impressionants: les tines de les valls del Montcau.

Les tines a peu de vinya d’aquestes valls, situades entre Mura, el Pont de Vilomara, Rocafort i Talamanca –al sud-est de la comarca de Bages–, eren un patrimoni amagat fins fa un parell de dècades. Durant aquest temps, s’ha treballat en la seva revaloració i, en alguns casos, s’han restaurat per fer-les visitables. Hi ha 129 tines documentades agrupades en 52 conjunts. El 2018, 13 d’aquests conjunts de tines van ser declarats bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic. Els conjunts de tines –n’hi ha de fins a 7, però els més habituals són els de 3 o 4–, també apleguen barraques, premses de vi, cups, cellers i més construccions de pedra auxiliars associades a l’explotació de la vinya i a l’emmagatzematge, l’elaboració i més operacions per a fer vi. Foren construïdes i s’utilitzaren entre el segle XVIII i principi del segle XX.

Si voleu conèixer aquest patrimoni vinícola, podeu fer la Ruta de les Tines, a la Vall del Flequer, dins el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, que permet la descoberta d’aquesta increïble arquitectura popular. El punt de sortida és a l’aparcament de la carretera BV-1124, km 4,2. Per l’autopista C-16, sortida del Pont de Vilomara. Cal creuar aquesta població i continuar cap a Rocafort, fins a trobar el desviament a Oristrell, on hi ha l’aparcament. La ruta, que dura unes dues hores i mitja, permet de visitar, entre més llocs, les tines del Tosquet i les espectaculars tines de l’Escudelleta, un conjunt de dotze tines en grups diferents.

Museu de la Vida Rural a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

El Museu de la Vida Rural sostenible

A l’Espluga de Francolí s’aixeca l’impressionant Museu de la Vida Rural, avui un dels espais museístics més innovadors del país. Va néixer de l’impuls de Lluís Carulla, amb la fundació que porta el seu nom. L’empresari de Gallina Blanca va fundar el museu l’any 1988. L’actual directora és Gemma Carbó, vinculada al món de l’art i l’educació. El Museu de la Vida Rural es presenta així: “És un centre cultural que, a partir de la preservació de la memòria, posa en debat els processos de transformació social des de l’òptica del món rural.”

Fins el 8 de gener es pot veure l’exposició “Arqueologies del paisatge”, un projecte artístic de caràcter comunitari i col·lectiu comissariat per Judith Barnés i desplegat al museu a partir del treball d’Inula (M. Carmen G. Mahedero), una creadora que, amb la pràctica artística i la mediació, estudia, observa i analitza fenòmens paisatgístics, naturals i antròpics que posen de manifest les relacions que s’estableixen entre el món vegetal i la societat.

Fins al 23 de gener també es podrà veure l’exposició “Palau Ferré. Essència vitalista”, que fa una mirada panoràmica de la reivindicació rural del pintor, escultor i ceramista Maties Palau Ferré a través d’olis, ceres, tintes xineses, ceràmiques i escultures de l’artista, a més de litografies i de documents històrics d’hemeroteca.

La Cartoixa d’Escaladei, al Priorat.

La Cartoixa d’Escaladei

Al mig de la comarca del Priorat s’alça un monument imponent, que impressiona de veritat: la Cartoixa d’Escaladei, avui en procés de restauració, però amb una part important recuperada en què es fan actes culturals. La cartoixa és tan imponent perquè resta protegida per la serralada del Montsant, d’on se’ns mostra ben poderosa. És considerada una visita gairebé obligada per a conèixer els orígens del Priorat. Els seus orígens es remunten al segle XII, quan de la Provença vingueren uns monjos cartoixans i fundaren, sota la protecció del Montsant, la primera cartoixa de la península Ibèrica. Amb la desamortització de Mendizábal, l’any 1835, els monjos van fugir i la decadència de la cartoixa va començar. El 1990, els propietaris d’aleshores van donar-la a la Generalitat, que va començar-ne el procés de restauració. Avui dia es pot gaudir d’un recorregut comentat per l’exterior dels tres claustres, l’església i el refectori, i visitar la cel·la d’un monjo reconstruïda amb tot detall.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.