Un consorci internacional de científics ha descobert mutacions del càncer a les regions fosques del genoma, que encara no havien estat explorades per la seva complexitat. Dos estudis publicats a la revista Nature demostren que en la zona analitzada hi ha mutacions rellevants per comprendre el desenvolupament de diferents tipus de càncer, ja que el tipus de mutació determina l’evolució del tumor. L’anàlisi de regions fins ara inexplorades ha estat possible gràcies a una nova metodologia bioinformàtica i els resultats permetran ara desenvolupar nous marcadors pronòstic per a la classificació d’alguns tumors i obren vies per a noves teràpies específiques.

Concretament, l’anàlisi de més de 2.500 genomes tumorals ha revelat l’existència de dues mutacions diferents en la mateixa posició del genoma, una d’elles present en leucèmia limfàtica crònica i altres tumors, i l’altra present en més del 50% de casos del medul·loblastoma, un tipus de càncer del sistema nerviós.

A diferència de les mutacions que s’havien identificat fins ara, que afectaven gens que codifiquen proteïnes, les mutacions identificades en aquests treballs afecten un gen molt petit denominat U1-snRNA.

Els estudis demostren que el gen contribueix a la maduració de la major part dels gens expressats en la cèl·lula, de manera que aquestes mutacions tenen un efecte en cascada que afecta diferents mecanismes moleculars implicats en l’aparició i progressió del càncer.

‘Hem aconseguit explicar per què en un subgrup de pacients la malaltia evoluciona ràpidament i requereix tractament, mentre que en altres pacients la leucèmia és indolent i no en requereix durant bastants anys’, assenyala el doctor Elias Campo, director de l’IDIBAPS, director de Recerca de l’Hospital Clínic i catedràtic d’Anatomia Patològica de la Universitat de Barcelona.

Per a ell la investigació posa de manifest ‘la rellevància de fer públics i accessibles tots els estudis genòmics perquè la comunitat científica pugui reanalitzar-los a mesura que es desenvolupen noves eines d’anàlisi’.

A més de Campo, han participat en els estudis Lincoln Stein, director d’Oncologia Adaptativa a l’Institut d’Investigació del Càncer d’Ontario; Michael Taylor, del Servei de Neurocirurgia Pediàtrica i Biologia del Desenvolupament i Cèl·lules Mare de l’Hospital for Sick Children de Toronto; ​​i Xose S. Puente, investigador de l’IUOPA i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat d’Oviedo.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.