En l’actualitat, el progrés científic i tecnològic s’escapa sovint del control de les persones. L’anomenada ‘ciència ciutadana’ vol acostar el poder de decisió al conjunt de la societat tot fent-la participar de forma directa en projectes de recerca. De fet, algunes iniciatives internacionals com ara l’accelerador de partícules del CERN o el Telescopi Hubble ja compten amb la ciutadania per complementar algunes de les seves investigacions i, en el cas català, ja fa gairebé quatre anys que es comença a desenvolupar aquest nou model.

Josep Perelló, membre del grup de recerca Open Systems de la Universitat de Barcelona, creu que aquest tipus de ciència col·laborativa ‘ofereix una alternativa [a les pautes de treball convencionals] on els ciutadans són els protagonistes’. Així, aquests projectes conviden al públic a recopilar dades o, fins i tot, ajudar a determinar una hipòtesi de partida.


Als Països Catalans trobem tot un reguitzell d’iniciatives de ciència ciutadana. En són exemples estudis ambientals com l’Open Bee Research que estudia el comportament de les abelles en contextos urbans, i altres de caràcter social com ara Veus Valencianes que ha guanyat un els primers premis d’aquest àmbit.

 

Les tecnologies digitals, sobretot els mòbils i les xarxes, han permès que persones interessades a participar en la ciència trobin i connectin amb diferents projectes. Atrapa el Tigre n’és un exemple, ja que convida a localitzar possibles focus de cria del mosquit tigre per enviar-la amb el telèfon mòbil i crear una gran xarxa d’informació. D’altra banda, Riu.Net busca descriure l’estat de tots els rius de la conca mediterrània. ‘Seria impossible recollir totes les dades que es necessiten sense les aportacions i les observacions dels ciutadans’, subratlla Iraima Verkaik, impulsora de Riu.Net.

El director d’Equipo Cafeína, Ramon Sangüesa, adverteix, però, que ‘ara per ara molts projectes de participació ciutadana no entren en la fase de crear coneixement conjunt on els participants vagin més enllà de la recopilació de dades’. Per aconseguir aquesta retroalimentació entre investigadors i voluntaris, Annick Labeeuw, investigadora del Centre for Genomic Regulation (CRG) i coordinadora del projecte Saca la Lengua, recomana la creació de la figura del ‘facilitador’ de la ‘ciència ciutadana’: aquell qui s’encarrega, exclusivament, de realitzar un seguiment de la recerca des del punt de vista comunicatiu. En el seu cas, el projecte sobre el microbioma bucal —la recerca de petits organismes vius que podem trobar a la boca—, incorporava als participants en tres fases diferenciades: on suggerien idees, aportaven les seves mostres i estudiaven les dades. La mateixa filosofia que defensa Josep Perelló: ‘la idea és que la ciutadania avaluï, dirigeixi, tensi i critiqui aquests projectes des del primer minut’.

Labeeuw recorda que el cost més important és el d’avaluar des del principi si s’està invertint en el projecte adequat, és a dir, si el públic el valora positivament i, per tant, l’acceptarà més endavant. D’altra banda, tal com explica Joaquín del Río Fernández, cap de projectes d’investigació i transferència de tecnologia del Centre de Desenvolupament Tecnològic SARTI (UPC) i un dels coordinadors del projecte OBSEA, cal valorar el volum de població i la seva dispersió per dur a terme tasques que són altament costoses en temps de crisi econòmica. El seu projecte proposa als voluntaris de classificar les espècies marines detectades per l’observatori marí de Vilanova i la Geltrú.

Reptes i limitacions dels projectes de ‘ciència ciutadana’

‘Els grups de recerca haurien de ser cada vegada més heterodoxos, més salvatges’. És una de les necessitats que planteja Josep Perelló, que destaca que una bona comunicació científica hauria de ser-hi present en tot moment. Ramon Sangüesa apunta que en els grups de recerca predomina la idea que, com a màxim, s’ha d’informar el públic periòdicament dels resultats que s’obtenen en les investigacions.

Encara avui, tal com apunta el biòleg Sergi Vila, ‘l’encaix de la ‘ciència ciutadana’ és complex’, ja que se segueix veient com una investigació de segona fila, incapaç de donar grans respostes pel fet d’incorporar a la recerca persones sense base teòrica. Tanmateix, Vila creu que els voluntaris haurien de ser ‘clau’ en la fase de recollida de dades i que atès que la ciència ciutadana encara no és prou coneguda a Catalunya, la seva consolidació ha de passar necessàriament per augmentar el nombre de projectes i de persones que hi participen activament, tot reconeixent el mèrit i el valor de la seva feina.

Aquests tipus de projectes estan, d’altra banda, molt centrats en els estudis ambientals, però s’espera que més endavant es puguin fer extensibles cap a altres camps com ara la sociologia, la investigació a través del Big Data… o fins i tot, segons comenta Jordina Belmonte, Doctora en Biologia i coordinadora del Punt d’Informació Aerobiològica, en economia, per abastar els preus en un ampli territori, i aprofitar així la participació per acumular grans col·leccions de dades revisades i validades.

Més enllà de la ciència, retornar el poder a la ciutadania

La ‘ciència ciutadana’ aspira a reconnectar una relació troncada entre investigació i política. Així ho defineix Josep Perelló, qui creu que es tracta d’un exercici de corresponsabilitat on ningú té l’última paraula. En conseqüència, les decisions polítiques serien el resultat d’un procés de diàleg transversal fonamentat en dades objectives. En paraules de Perelló: ‘Ser capaços, entre tots, d’aplicar polítiques amb evidències, amb coneixement’. De la mateixa manera opina Labeeuw, qui creu que la implicació directa en la recerca és útil perquè el ciutadà pugui valorar quina llei s’ha de promulgar.

Tal com assenyala Sangüesa, ‘una de les millors aportacions que pot fer la recerca a la societat és el qüestionament de tot’. La ciència ciutadana busca implicar tothom en aquest procés de transformació de la realitat. Es tracta, en definitiva de crear coneixement entre tots per solucionar aquells problemes, com ara el canvi climàtic o la contaminació, que afecten el conjunt de la població.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb