Donna Haraway conversa amb Marta Sagarra en una conferència al CCCB (fotografia: Albert Salamé).

I demà, dia 8 de març, Farem Món (FM). Dilluns vaig descobrir que la pensadora Donna Haraway fa servir la imaginació per crear paraules i, amb les paraules, futurs possibles. Ella fa servir la fórmula SF, un signe per a generar significats en sèrie. SF, tot i que en un primer moment remet a Science Fiction, és un concepte que podria donar peu a més combinacions. Speculative Fabulation –’fabulació especulativa’–, String Figures –’jocs de cordills’–, So Far –’de moment’– són alguns dels que proposa. Quasi involuntàriament, vaig començar a jugar pensant en més possibilitats: Sembrat Feminista, Sàvia Faula, Senyals Febles, Secreta FantasiaSuposo que la clau era deixar anar la imaginació i fer provatures sense sentir-me presonera de cap concepte considerat natural.

L’autora va fer una intervenció al CCCB, dins el cicle vinculat a l’exposició ‘Després de la fi del món’ –una proposta humanista sobre la crisi climàtica. I va dir que la ciència-ficció era ‘una manera de fer el món’, de la mateixa manera que per mitjà del joc de paraules es poden fer connexions que altrament no haurien estat possibles. ‘Jugar amb la poesia i amb el collaret de paraules ens remet a la ficció, una manera de fer esclatar una sèrie de connexions que porten a la vida’, va afegir.

La jornada de vaga de demà serà una diada que ens durà cap a un futur de sentits encara per fer. En aquests moments ja són a punt totes les pancartes que sortiran al carrer i es posaran en joc. Llençols retolats que crearan espais. ‘Futurs possibles’, com diria Haraway. Tota la inventiva posada al servei d’un moviment col·lectiu. ‘No som víctimes, som supervivents’; ‘La revolució serà feminista o no serà’; ‘La Manada som nosaltres’, són algunes de les que ja han sortit més vegades. Quines seran les de demà?

En el seu darrer assaig, Staying with the Trouble: Making Kin in the Chthulucene, aquesta professora emèrita dels departaments d’Història de la Consciència i d’Estudis Feministes de la Universitat de Califòrnia proposa, amb el mateix esperit capgirador de la seva inventiva, de reconsiderar les relacions dels humans amb la Terra i totes les altres espècies que l’habiten. I posa èmfasi en la paraula kin, que podria traduir-se per ‘parentiu’. Més enllà de la consanguinitat implícita en el concepte de ‘parentiu’, ella proposa d’entendre’l com ‘una relació de solidaritat duradora’.

Els dies de mobilitzacions col·lectives, com el 8 de març, pel simple fet de trencar amb la rutina privada, són dies de parentiu, en què les dones s’organitzen en l’espai públic i, precisament per això, es creen nous afectes. Una celebració d’aquest parentiu que no és sanguini ni de raça, sinó basat en la proximitat que ens dóna la resistència i les ganes de crear futurs habitables. La mateixa proximitat que al meu poble feia dir tia a la veïna, i mana (de ‘germana’) a l’amiga. Deia Haraway que les feministes han contribuït a pensar d’una manera diferent i és ara quan les dones tenim un paper específic per a fer un planeta més habitable. ‘Les dones som com aranyes o meduses, éssers tentaculars, capaços d’establir múltiples relacions.’

La proposta del joc inventiu que proposa Haraway té a veure amb l’alegria i el risc. Les mateixes sensacions que tenim quan provem de crear paraules noves i nous significats. ‘Implicar-nos mútuament en mons que no són acabats és la feina que fem contra l’amenaça del cinisme i l’engany’, va dir. Lluny dels discursos apocalíptics, ella ho veu clar: ‘La feina crítica és inventar allò que encara no és però que hauria de ser. Si denunciar el capitalisme hagués servit, el capitalisme ja s’hauria abolit.’

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]