The Washington Post · Warren P. Strobel, John Hudson i Ellen Nakashima

Un informe confidencial de la CIA lliurat aquesta setmana al govern Trump avisa que l’Iran podria resistir al blocatge naval nord-americà de l’estret d’Ormuz durant els pròxims tres o quatre mesos, pel cap baix, un càlcul que contrasta radicalment amb el triomfalisme del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre una hipotètica rendició de l’Iran.

L’informe de la intel·ligència nord-americana, que de portes endins ha tendit a adoptar una visió molt més sòbria del conflicte que no pas el govern, també revela que l’arsenal de míssils balístics de Teheran continua en bon estat després de setmanes de bombardaments nord-americans i israelians, segons que afirmen tres fonts amb accés al document.

L’Iran conserva prop d’un 70% dels míssils i un 75% dels llançadors mòbils que tenia abans de la guerra, segons que explica a The Washington Post un agent de la intel·ligència nord-americana. La CIA, afegeix, també té proves que el règim ha estat capaç de reconstruir alguns projectils malmesos en atacs nord-americans i iranians, i fins i tot d’enllestir-ne d’altres que estaven gairebé acabats en el moment en què esclatà el conflicte.

Dimecres, en declaracions al Despatx Oval, Trump oferí una visió molt més optimista de l’impacte del conflicte en les capacitats aèries de l’Iran. “La majoria de míssils han quedat malmesos. Probablement, els queda un 18% o un 19%, però no és gaire en comparació amb el que tenien [abans de l’esclat del conflicte].”

Trump i el seu secretari de Defensa, Pete Hegseth, han presentat reiteradament el conflicte com una victòria aclaparadora dels EUA, per molt que l’Iran continuï negant-se a cedir a les exigències de Washington d’abandonar l’enriquiment nuclear, lliurar les reserves d’urani i reobrir l’estret d’Ormuz, entre més mesures.

Dimecres, Trump digué que l’execució del blocatge havia estat fantàstica. “L’Armada ha estat fantàstica. La feina que han fet… és com un mur d’acer. Ningú no el travessa”, digué. La vigília, el president afirmà que l’economia de l’Iran s’enfonsava, que la divisa iraniana ja no valia res i que el règim ni tan sols podia pagar les seves tropes.

El secretari del Tresor, Scott Bessent, es vantà a final d’abril que el blocatge i el règim de sancions imposat per Trump, conegut oficialment com a Fúria Econòmica, causaria “danys permanents a la infrastructura petroliera de l’Iran”.

Però l’Iran ha demostrat que és resistent, malgrat haver perdut el seu líder suprem i molts altres alts càrrecs en atacs amb míssils, a més de gran part del seu material militar.

Un dels alts càrrecs del govern nord-americà consultats per The Washington Post per a aquest article explica que, a parer seu, la capacitat de l’economia iraniana per a resistir adversitats, com ara el blocatge o les sancions de Trump, és fins i tot més alta que no calcula la CIA. “La cúpula del règim s’ha radicalitzat [al llarg del conflicte], i confia com més va més que podrà mantenir el torcebraç als Estats Units i continuar reprimint la dissidència interna”, explica l’alt càrrec.

L’Iran ha mantingut tancat l’estret d’Ormuz, la via a través de la qual s’exporta la gran majoria de petroli extret al golf Pèrsic, d’ençà de l’esclat del conflicte, el 28 de febrer.

A mitjan abril, una setmana després de signar un alto-el-foc amb l’Iran, Trump anuncià que l’Armada dels Estats Units imposaria un blocatge naval a l’estret d’Ormuz per a impedir el pas de qualsevol vaixell que entrés o sortís dels ports iranians. L’anunci arribava poques hores després del fracàs de la ronda de negociacions entre els Estats Units i l’Iran al Paquistan. “Crec que l’Iran es troba en una situació molt peluda. Crec que estan força desesperats”, digué Trump després del fracàs de les negociacions. I afegí: “Tant me fa si tornen [a la taula de negociació] o no. M’és igual si no hi tornen.”

Diumenge proppassat, Trump anuncià que l’Armada dels Estats Units començaria a escortar els vaixells mercants que volguessin travessar l’estret, en una missió anomenada Projecte Llibertat. Però, dos dies més tard, el president dels Estats Units anuncià que l’operació havia quedat suspesa a causa dels “grans avenços” en les negociacions de pau amb l’Iran. L’endemà, dimecres, el Ministeri d’Afers Exteriors de l’Iran confirmà que estudiava una proposta nord-americana per a posar fi al conflicte, i afegia que faria arribar una resposta a Washington per mitjà de mediadors paquistanesos.

L’impacte de la guerra ha estat devastador per a l’economia iraniana, molt afeblida després d’anys d’inflació persistent i de desgovern econòmic.

La portaveu de la Casa Blanca, Anna Kelly, ha dit que l’economia iraniana perdia uns 500 milions de dòlars el dia a causa del bloqueig. “En l’àmbit militar, l’Iran va ser esclafat durant l’operació Fúria Èpica”, declarà Kelly en un comunicat aquesta setmana. “Ara és escanyat econòmicament per l’operació Fúria Econòmica, i perd 500 milions de dòlars el dia gràcies al reeixit blocatge dels ports iranians per part de l’exèrcit dels Estats Units. El règim iranià sap perfectament que l’statu quo actual no és sostenible, i que el president Trump és qui té tots els asos a la màniga.”

Tanmateix, l’informe de la CIA calcula que l’Iran podria resistir entre noranta dies i cent vint més –i potser més– de blocatge nord-americà abans de començar a tenir dificultats econòmiques més greus, segons que expliquen quatre analistes d’intel·ligència amb accés al document. “La situació no és tan greu com alguns l’han pintada, ni de bon tros”, explica una d’aquestes fonts en referència a l’estat de l’economia iraniana.

Unes altres fonts consultades per a aquest article expliquen que, si de cas, l’informe podria subestimar, no pas sobreestimar, la resiliència econòmica de l’Iran, especialment si Teheran aconsegueix d’exportar petroli de contraban mitjançant rutes alternatives per la via terrestre. Els camions i trens en cap cas podrien poden suplir els volums d’exportació habituals a través de l’estret d’Ormuz, però sí que podrien oferir un matalàs econòmic que permetés al règim de resistir el blocatge. “Hi ha qui creu que [l’Iran] podria començar a exportar part de la seva producció amb tren a través de l’Àsia central”, diu una d’aquestes fonts.

Quant a les capacitats militars del règim, l’informe afirma que l’arsenal de míssils i llançadors mòbils de l’Iran continua formidable.

Es creu que l’Iran tenia uns 2.500 míssils balístics abans de l’esclat del conflicte, i també milers de drons no tripulats, amb què el règim ha atacat repetidament posicions dels Estats Units i els seus aliats al Llevant d’ençà de l’esclat del conflicte. Una investigació visual de The Washington Post ha revelat que els atacs aeris iranians han malmès o destruït, pel cap baix, 228 estructures o equips militars dels Estats Units al Llevant, una xifra molt més alta que pas no ha admès públicament Washington.

Sigui com sigui, els analistes remarquen que la clau a l’hora de controlar el trànsit a través de l’estret d’Ormuz no són tant els míssils com els drons. Aquests aparells, segons que explica un altre analista d’intel·ligència nord-americà, no tan sols són molt més barats de produir que els drons, sinó que també tenen l’avantatge que es poden fabricar i emmagatzemar en instal·lacions molt més petites i, per tant, són molt més fàcils d’amagar de l’enemic.

“Amb un únic atac de dron n’hi ha prou perquè les asseguradores retirin les pòlisses als petroliers que vulguin travessar l’estret”, explica Danny Citrinowicz, investigador en cap de l’Institut d’Estudis de Seguretat Nacional de Tel-Aviv.

A començament d’abril, la intel·ligència nord-americana determinà que més de la meitat dels llançamíssils de l’Iran continuaven intactes, i que l’arsenal del país continuava tenint milers de drons d’ús únic, segons que informaren The Washington Post i la cadena CNN.

Citrinowicz, ex-cap de la divisió especialitzada en l’Iran de la intel·ligència militar israeliana, afirma que el règim continuarà sense cedir a les exigències de Washington encara que el blocatge s’allargui uns quants mesos. “El problema és que no creuen que els calgui rendir-se”, diu.

Al final, diu, malgrat els èxits militars dels Estats Units i Israel a l’Iran, el resultat de la guerra encara podria ser un fracàs estratègic.

“Allò que començà com una guerra suposadament destinada a enderrocar al règim i desmantellar-ne les capacitats nuclears i aèries podria acabar enfortint el règim iranià, que podria sortir reforçat del conflicte i aconseguir de rebaixar el règim de sancions occidental sense haver de renunciar a les seves capacitats aèries i al suport dels seus aliats regionals, per no parlar del programa d’enriquiment d’urani”, escrigué Citrinowicz a X dimecres.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb