The Washington Post · Evan Hill, Jarrett Ley, Alex Horton, Tara Copp i Dan Lamothe

Els atacs aeris iranians han destruït o han malmès greument 228 estructures i equipaments de l’exèrcit dels Estats Units a tot el Llevant d’ençà de l’esclat de la guerra, incloent-hi hangars, casernes, dipòsits de combustible, aeronaus, radars i equips de telecomunicacions i de defensa aèria. Ho revela una anàlisi d’imatges de satèl·lit duta a terme per The Washington Post, que demostra que l’abast de la destrucció causada per l’Iran ha estat molt més ampli que no ha reconegut públicament el govern dels EUA.

Set soldats nord-americans –sis a Kuwait i un a l’Aràbia Saudita– han mort en atacs iranians contra bases dels Estats Units al Llevant d’ençà de l’esclat del conflicte, el 28 de febrer, i més de 400 hi han resultat ferits. La majoria de ferits es van reincorporar al servei en qüestió de dies, però una dotzena –pel cap baix– continuen greus, segons que expliquen uns quants alts càrrecs de l’exèrcit nord-americà que accepten de parlar anònimament amb The Washington Post.

Obtenir imatges de satèl·lit fiables de la situació al Llevant resulta extremadament difícil en un moment com aquest. Dos dels principals proveïdors comercials d’imatges per satèl·lit, Vantor i Planet, han cedit a l’exigència del govern dels Estats Units –el seu client més important– de limitar, endarrerir o suspendre indefinidament la publicació d’imatges de la regió mentre duri la guerra, cosa que dificulta enormement avaluar l’abast dels danys causats pels atacs iranians.

Les agències de notícies afiliades a l’estat iranià, no obstant això, han continuat publicant imatges de satèl·lit de la regió d’alta resolució a les xarxes socials, amb la intenció de documentar els danys causats per l’exèrcit del país a les bases i instal·lacions dels EUA.

Per a aquesta anàlisi –un dels primers informes públics exhaustius sobre l’abast dels danys causats per l’Iran a les instal·lacions militars nord-americanes al Llevant–, The Washington Post ha revisat més d’un centenar d’imatges d’alta resolució publicades per l’Iran i n’ha verificat l’autenticitat de 109 a còpia de comparar-les amb les imatges –de resolució més baixa– captades pel sistema satel·litari de la UE, Copernicus, com també amb imatges d’alta resolució de Planet dels primers dies del conflicte. Se n’han exclòs dinou, d’imatges iranianes, a causa de les diferències amb les de Copernicus. Els investigadors de The Washington Post, amb tot, no han detectat cap senyal de manipulació en les imatges publicades per l’Iran.

Una segona anàlisi detallada de les imatges de Planet dels primers dies del conflicte ha revelat ni més ni menys que deu atacs contra bases o estructures nord-americanes de què el règim iranià no sembla haver-se fet ressò. En total, els investigadors de The Washington Post han identificat 217 estructures i 11 equipaments malmesos o destruïts per l’Iran en quinze bases de tota la regió.

Els experts que van revisar l’anàlisi de The Washington Post diuen que els danys evidencien que l’exèrcit nord-americà ha subestimat sistemàticament la capacitat ofensiva de l’Iran i que ha deixat algunes bases desprotegides dels drons iranians.

“Els atacs iranians han estat precisos. No veiem senyals de cràters aleatoris que indiquin errors en la selecció dels objectius o en l’execució dels atacs”, explica Mark Cancian, assessor en cap del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals i coronel retirat de l’armada dels Estats Units, que ha revisat les imatges iranianes a petició de The Washington Post. Rússia, segons que va informar prèviament The Washington Post, ha facilitat a l’Iran intel·ligència sobre possibles objectius militars nord-americans a la zona.

És possible que una part dels danys documentats en aquestes imatges s’hagin produït després que les tropes haguessin abandonat les instal·lacions; tant Cancian com més experts consultats per a aquest article expliquen que no creuen que els atacs hagin tingut un efecte significatiu en la capacitat ofensiva de l’exèrcit nord-americà al Llevant.

El Comandament Central dels EUA refusa d’oferir una avaluació detallada de l’anàlisi fotogràfica de The Washington Post. Un portaveu de l’exèrcit nega que els danys causats per l’exèrcit iranià a les bases nord-americanes hagin estat extensos, tal com els han caracteritzat els experts, i afegeix –sense més detalls– que, en alguns casos, les avaluacions de danys mitjançant imatges de satèl·lit poden dur a conclusions errònies. L’exèrcit, diu, contextualitzarà l’impacte dels atacs contra objectius nord-americans al Llevant quan s’acabi el conflicte.

Durant les primeres setmanes, uns quants mitjans de comunicació van publicar anàlisis dels danys causats pels atacs iranians, incloent-hi The New York Times, que en va documentar catorze contra instal·lacions militars nord-americanes. A final d’abril, la cadena NBC News va informar que un avió iranià havia bombardat una base nord-americana a Kuwait, el primer atac d’aquestes característiques en molts anys; la cadena també es va fer ressò d’una investigació que assegurava que l’exèrcit iranià havia atacat ni més ni menys que un centenar d’objectius repartits en onze bases. I la CNN va informar la setmana passada que setze instal·lacions nord-americanes al Llevant havien estat atacades en aquest conflicte.

Però l’anàlisi de The Washington Post –basada en imatges que van dels primers dies de la guerra fins al 14 d’abril– revela que l’Iran ha atacat desenes més d’objectius dels quals no s’havia informat fins ara. La majoria d’aquestes bases són d’ús compartit entre l’exèrcit dels EUA i les forces armades del país on són instal·lades.

Les imatges consultades per The Washington Post revelen que els atacs aeris iranians han danyat i destruït casernes, hangars i magatzems en més de la meitat de les bases nord-americanes que hi apareixen.

“Els iranians han atacat deliberadament edificis residencials [per a soldats] al costat de múltiples bases amb l’objectiu de causar víctimes en massa”, diu William Goodhind, un investigador que ha revisat les imatges de The Washington Post. “També s’han atacat objectius no militars com ara gimnasos, menjadors i allotjaments.”

L’anàlisi de The Washington Post també ha revelat que els atacs iranians havien malmès una central de telecomunicacions per satèl·lit a la base aèria d’Al-Udeid, a Catar; bateries antimíssils Patriot a les bases aèries de Riffa i Isa, a Bahrain, i a la base aèria d’Ali al-Salem, a Kuwait; una antena parabòlica a la Base de Suport Naval de Bahrain, que serveix de quarter general de la Cinquena Flota dels EUA; una central elèctrica a Camp Buehring, a Kuwait; i cinc dipòsits de combustible en tres bases.

Les imatges publicades per l’Iran també mostren danys parcials o totals, com ja s’havia revelat anteriorment, als radoms del Camp Arifjan i a la base aèria Ali al-Salem a Kuwait, com també a la caserna general de la Cinquena Flota; als radars i les bateries antimíssils del sistema Terminal High Altitude Area Defense (THAAD) de la base aèria de Muwaffaq Salti, a Jordània, i en dues instal·lacions als EAU. També s’han documentat atacs contra una segona central de telecomunicacions per satèl·lit a la base aèria d’Al-Udeid i contra un avió E-3 Sentry i un avió cisterna de reproveïment a la base aèria del Príncep Soldà, a l’Aràbia Saudita.

Més de la meitat dels atacs documentats per The Washington Post s’han registrat a la caserna general de la Cinquena Flota i a les tres bases de Kuwait: la base aèria Ali al-Salem, Camp Arifjan i Camp Buehring. Camp Arifjan és el quarter general regional de l’exèrcit dels EUA.

Alguns països del golf Pèrsic s’han negat a permetre que l’exèrcit nord-americà faci servir les bases del país per a llançar atacs contra l’Iran. Un oficial nord-americà diu que les bases de Bahrain i Kuwait han estat dues de les més afectades pels atacs iranians, probablement perquè tots dos països han permès a Washington d’atacar Teheran del seu territori estant.

Cal recordar que l’anàlisi de The Washington Post ofereix un recompte parcial d’acord amb les imatges que apareixen a les imatges per satèl·lit publicades per Teheran, cosa que implica que és possible que els danys causats pels atacs iranians siguin encara més importants.

Alguns dels atacs documentats, diu Cancian, es podrien deure al procés de presa de decisions de l’exèrcit nord-americà, que en alguns casos pot haver decidit de permetre que un míssil enemic entrant impactés contra un objectiu de poc valor i no pas gastar un interceptor, molt més valuós, per a aturar-lo. També és possible que l’exèrcit nord-americà hagi provat d’enganyar l’Iran simulant que bases buides eren plenes de soldats i, d’aquesta manera, desviar l’atenció d’uns altres objectius.

Sigui com sigui, l’abast dels atacs evidencia el grau de vulnerabilitat de les bases i posicions de l’exèrcit nord-americà als atacs de l’Iran a la regió. Les forces iranianes, segons que expliquen els experts, han estat molt més resilients que no s’esperava el govern Trump: Kelly Grieco, investigadora principal de l’Stimson Center, explica que els plans de Washington –que es va marcar com a objectiu destruir l’arsenal aeri de l’Iran els primers dies de conflicte per evitar represàlies greus– va subestimar “la qualitat de la intel·ligència iraniana sobre les infrastructures nord-americanes a la regió”. La investigadora, en aquest sentit, explica que Washington tampoc no sembla haver tingut en compte l’impacte de la guerra dels Dotze Dies de l’any passat contra l’Iran en l’arsenal aeri dels Estats Units i Israel, que va quedar molt tocat: segons un càlcul del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals, l’exèrcit nord-americà va emprar, pel cap baix, 190 interceptors THAAD i 1.060 interceptors Patriot entre el 28 de febrer i el 8 d’abril, cosa que equival, respectivament, a un 53% i un 43% dels nivells pre-guerra.

Els experts també coincideixen a dir que l’exèrcit nord-americà no sembla haver-se adaptat a la proliferació dels atacs amb drons, una lliçó que asseguren que Washington hauria d’haver après amb la guerra d’Ucraïna.

“Encara que [els drons] tenen càrregues útils petites, són més difícils d’interceptar i molt més precisos, i això els converteix en una amenaça molt més gran per a les forces nord-americanes”, diu Decker Eveleth, analista de recerca associat del Center for Naval Analyses. Uns altres envits de caràcter més estructural, incloent-hi l’escassetat de refugis fortificats per a protegir soldats i equipament militar, també han fet que els actius dels EUA a la regió siguin especialment vulnerables als atacs de l’Iran.

Per exemple, el centre d’operacions tàctiques de Kuwait –on sis militars van morir a causa d’un atac de drons iranians a començament de març– no estava preparat per a protegir-se de possibles atacs aeris, segons la investigació sobre les morts encapçalada per congressistes demòcrates.

Les imatges de satèl·lit revelen que un avió de comandament i control E-3 Sentry de la base aèria Príncep Soldà, a l’Aràbia Saudita, fou destruït després d’haver estat aparcat a l’aire lliure, en una pista desprotegida.

El Comandament Central de l’exèrcit dels Estats Units s’ha negat a respondre les preguntes sobre l’anàlisi de les imatges.

Maximilian Bremer, investigador no resident de l’Stimson Center i oficial retirat de la força aèria, explica que l’abast dels atacs iranians contra bases nord-americanes a la regió ha deixat l’exèrcit amb un dilema: retirar les tropes a posicions més segures i, de retruc, limitar la capacitat de combat a la regió, o mantenir les bases tal com estaven, amb el risc de tenir més baixes.

Un oficial de l’exèrcit nord-americà explica a The Washington Post que els danys causats pels atacs iranians contra la Base de Suport Naval a Bahrain han estat extensos, cosa que ha obligat l’exèrcit a traslladar-la a la Base Aèria MacDill, a Florida. I afegeix que sembla poc probable que les tropes, els contractistes i els treballadors civils puguin tornar a la base “en un futur pròxim”.

Dos oficials més expliquen que és possible que les forces nord-americanes no tornin mai, si més no de manera multitudinària, a gran part de les bases de la regió atacades aquestes darreres setmanes, tot i que insisteixen que l’exèrcit encara no n’ha pres una decisió definitiva.

“Fa la sensació que hauríem d’estar a l’ofensiva, però en el cas d’aquestes bases no hi ha dubte que estem a la defensiva”, sentencia Bremer.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb