Catalunya, sense president per la repressió espanyola

  • La inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, aboca Catalunya a un interinatge fins a les eleccions a final de gener i la formació d'un nou govern al març

VilaWeb
Redacció
29.09.2020 - 01:50

Catalunya no té president ni en tindrà, pel cap baix, fins al març. La inhabilitació de Quim Torra, executada pel TSJC després de la sentència del Tribunal Suprem espanyol, ha engegat el cronòmetre fins a la convocatòria de les eleccions. L’interinatge s’allargarà si més no mig any, mentre arriba, ara a la tardor, la segona onada de la pandèmia. Milers de persones van protestar ahir als carrers i places de Catalunya, convocades per les entitats i els CDR, contra un nou cop de la repressió espanyola a l’independentisme.

Els partits i les entitats han denunciat aquest nou episodi de repressió. L’ANC i Òmnium van demanar ahir una resposta d’altura a les institucions i als partits, mentre JxCat i ERC proposaven de convocar un ple extraordinari al parlament amb la compareixença de Torra i la posició dels grups parlamentaris respecte de la inhabilitació. Per una altra banda, la CUP va criticar que haguessin estat exclosos de les negociacions. La premsa internacional s’ha fet ressò de la inhabilitació del president i la Moncloa ha demanat eleccions. Tanmateix, el ministre d’Universitats espanyol, Manuel Castells, va dir, abans que es dictés la sentència, que el fet d’inhabilitar Torra era ‘exagerat’.

El president Torra, a l’últim discurs al Palau de la Generalitat, va denunciar el cop ‘ordit pels jutges’, va instar els catalans a persistir i va fer una crida a convertir les eleccions en un nou plebiscit sobre el mandat de l’1-O. Va insistir a dir que la confrontació democràtica i pacífica és l’única via per a assolir la independència i afegí que el seu cas es guanyarà als tribunals europeus.

Torra, que es va reunir abans amb el govern, va abandonar el Palau de la Generalitat cap al vespre. A la plaça de Sant Jaume rebé un bany de masses i fou aplaudit, mentre desplegava la pancarta per la llibertat dels presos polítics i els exiliats que tenia penjada a la façana de Palau quan la Junta Electoral espanyola en va demanar la retirada. A la mateixa hora, milers de persones es manifestaven davant els ajuntaments catalans, i també hi havia una concentració de suport a la plaça de Cort de Palma.

Mentrestant, començaven les mobilitzacions dels CDR. Les més nombroses foren les de Girona i Barcelona. Els manifestants van cremar una bandera espanyola a Girona i, a Barcelona, van llançar caps de porc a la delegació del govern espanyol a Catalunya.

Després, la marxa va continuar fins al parc de la Ciutadella. Un grup de manifestants va trencar la porta principal del parc i es va adreçar cap al Parlament de Catalunya. Els Mossos van blindar l’edifici de la cambra i alguns manifestants començaren a llançar pedres contra la línia policíaca, que va avisar que actuaria. Tanmateix, finalment no hi va haver incidents i la protesta va baixar d’intensitat mentre la gent s’enretirava. La intensitat de les protestes era molt diferent de les viscudes l’octubre passat arran de la sentència contra el procés.

Torra té previst de reunir-se avui amb els presos polítics als Lledoners i amb els exiliats a distància, tot esperant que el parlament convoqui el ple extraordinari perquè comparegui a la cambra. La publicació del cessament del president al BOGC i al BOE donarà pas a una convocatòria del consell executiu pel vice-president, Pere Aragonès, perquè s’aprovi el decret de substitució de Torra.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any